Amb la proposta de modificació, les administracions de les Illes deixaran de tenir el català com a idioma propi, deixaran d'usar-lo de manera preeminent internament i amb els administrats, i deixaran de considerar-lo en inferioritat de condicions i, per tant, ja no estaran obligats a fer polítiques de discriminació positiva per promoure'n l'ús normal i progressiu.
La modificació de la Llei de funció pública, que ahir es va treure a exposició pública prèvia a l'aprovació, canvia fins i tot el títol preliminar de la Llei de normalització, que ja no té per objectiu "fer efectiu l'ús progressiu i normal de la llengua catalana en l'àmbit oficial i administratiu". Ara, haurà de "fer efectiu l'ús normal i oficial de la llengua catalana i de la castellana en l'àmbit oficial i administratiu".
A partir d'aquí, l'esborrany fa desaparèixer de la funció normalitzadora dels poders públics el foment de l'ús social del català. Fins ara, els poders públics havien d'adoptar mesures i proveir dels mitjans necessaris "per al coneixement i ús de la llengua catalana en tots els àmbits i activitats de la vida social". Ara, "facilitaran l'ús indistint de les dues llengües cooficials en tots els àmbits i activitats de la vida social".
També modifica bona part dels articles que regulaven l'ús oficial del català. Així, per exemple, el català deixa de ser reconegut com a idioma propi de les administracions de les Illes i, d'ara endavant, "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial i, per tant, ambdues són les llengües del Govern"i de les administracions de les Illes.
Aquest canvi també s'evidencia en una modificació de la Llei de règim jurídic de l'Administració autonòmica, en què es regulava que el català s'havia d'usar de manera preeminent en les actuacions internes i en les comunicacions i notificacions a persones físiques i jurídiques. Ara es podrà emprar, a més, el castellà.
En la Llei de normalització, s'eliminen, així mateix, els apartats que obligaven el Govern, consells i ajuntaments a assegurar l'ús del català en totes les funcions i activitats administratives que facin les institucions i organismes que en depenen. Així, ja no s'entrarà en contradicció amb la modificació que es fa a la Llei de funció pública perquè el català deixi de ser necessari per accedir a l'Administració, excepte en l'atenció al públic o en l'àmbit docent, on continuarà sent un requisit.
Els canvis deixen sense contingut apartats i articles sencers de la Llei de normalització. És el que passa amb l'apartat que obliga les entitats públiques de la Comunitat a expedir les còpies o certificacions en català, llevat que l'interessat ho sol·liciti en castellà. També queda sense contingut l'article que obliga l'Executiu a regular l'ús normal del català, oral o per escrit, en les activitats administratives; fet que l'obliga a promoure la normalització lingüística als registres públics no dependents de la Comunitat; o que obliga els consells i ajuntaments a regular l'ús de la llengua pròpia.
Finalment, el Govern aprofita per modificar la regulació dels topònims, per donar cobertura a l'Ajuntament de Maó, que promou els topònims Mahón i Maó/Mahó. Si fins ara els topònims tenien com a única forma oficial la catalana, ara podran tenir "la catalana, o la castellana i la catalana conjuntament". Si fins ara era l'Executiu, amb l'assessorament de la UIB, qui fixava els noms, ara serà cada consell, amb acord previ del ple de l'Ajuntament corresponent, i amb l'assessorament de la UIB, qui ho decidirà.
163 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pobres castellans, se seva raó de ser sa basa amb sa catalanòbia. I és que ha de ser dur que un país dominat per castellans depengui econòmicament d'una gent, catalans, que odien tant. I es que és fotut que ets espanyols sàpiguen que es conjunt de sa cultura de parla catalana és culturalment superior a ells.
... es que, esto de "españa" es una invención política, una mentira, Yo también lo pienso. Yo defenderé mi estado opresor. Pero jo se, que españa siempre ha querido mutilar las demas culturas, para poner una cultura inventada de toros i flamenco.La historia esta llena de ejemplos. Me sabe mui grave espanyoles , però los paÏsos catalans no són españa, i menos Mallorca.
Els catalans, continentals o insulars, tenim dret a actuar a qualsevol lloc del territori nacional; on no som forasters enlloc. Només una mentalitat provinciana i regionalista espanyola i disgregadora de la nació catalana, pot considerar que un compatriota ve de fora a imposar res. Mallorca és part de la Catalunya insular i el Principat és part de la Catalunya continental; però ni l'una ni l'altre són tot Catalunya.
...és que allò de "paisos catalans" és una inveció política, una mentida. Jo també ho penso. Nois, com a catalana defensaré Catalunya. Em sap molt de greu però el futur de les Illes l'han de triar els Balears. De la mateixa manera que a mi no m'agrada que vinguin de fora a imposar-me res, jo no ho fare a les Illes..Mallorca no es Catalunya..
No pens col·laborar en cap activitat o iniciativa d'aquest govern que no és el meu. La part positiva de tot això és que ja ha quedat definitivament marcada la línia divisòria entre les dues comunitats lingüíistiques i que el pp ha mostrat la seva autèntica cara.
Atentar contra un patrimoni cultural d'un poble, sols pot ser fruit d'incultura, ingorància, prepotència..., tot segurament mescladet amb mala llet. Fins i tot l'espanyolíssima Constitució diu a l'article 3.3 que el patrimoni de les diferents llengües s'ha de conservar, respectar i protegir. ¿No seria ben hora que el TC digués prou al malfreig que estan fent a la nostra estimadíssima llengua, patrimoni de l'humanitat, tant com el Museu del Prado? Peerò no crec que plogui d'aquest trò
Qualsevol mallorquí ben nascut te motius per sentir-se ofès davant aquest assetjament del PP.
"joan", ves a dormir, rei.
El PP vol valencialitzar ses illes, això li dona redit electoral i es una cortina de fum i de distracció per tornar a fotre la ma a la caixa,aquets es el seu únic objectiu,no l'hi interessa gens la llengo, la desprecien, no ens hi fem mala sang, continuem picant pedra
Gràcies per deixar-me clar, amb la valoració, que no existeixen els mallorquins (bé, sempre quedaran els folclòrics de tirme i boleros). M'agrada aquest diari, i tendria simpatia pel nacionalisme si no fos que tenc alèrgia al sectarisme, però en tot cas, com diuen en castellà: que dios nos coja confesados! Llàstima que tot estigui tan polaritzat, en fotran ben fotuts així.