Inca diu “Sí a la llengua”
L'expresident del Govern balear Cristòfol Soler (PP) fou un dels portadors de la senyera en la manifestació que tingué lloc ahir vespre a Inca a favor de la llengua. La marxa, convocada per la delegació de l'Obra Cultural Balear de la capital del Raiguer, s'emmarca dins els actes que des de divendres passat i fins al proper dia 24 du a terme l'entitat arreu de Mallorca per encalentir motors amb vista a la gran manifestació que preparen per a dia 25 de març a Palma sota el lema "Sí a la llengua". "Vénc a defensar una llei que vaig votar i no entenc per què la volen llevar", manifestà Soler just abans de l'inici de la marxa, que començà a l'estació de tren d'Inca i finalitzà a la plaça de l'Ajuntament.
José Manuel Ruiz diu que IB3 continuarà emetent els films en espanyol
El nou director general de la Ràdio i Televisió de les Balears, José Manuel Ruiz, ha estat preguntat a la sessió de control parlamentària per l'emissió de pel·lícules en castellà, i ha indicat que continuarà fent el que es du a terme actualment, de manera que continuarà l'emissió dels films a llengua castellana perquè "la convivència entre les dues llengües és una estratègia que està ben acollida per la nostra comunitat". "No pensam canviar d'estratègia", ha reiterat després que els socialistes acusassin el PP de tenir un "pla preestablert" amb l'objectiu d'"extingir" el català.
Educació farà efectiva la retirada dels llaços pel català
La directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, Mercedes Celeste, insistí ahir que la Conselleria d'Educació actuarà per fer efectiva la retirada dels llaços a favor del català que pengen a més de trenta centres educatius de les Illes. "Primer ho comunicarem als directors i després ja veurem quines actuacions es fan", explicà Celeste. I assegurà que "no serà tan important la forma administrativa com realitzem les actuacions, sinó com d'important consideram que en això cal actuar". La responsable d'Inspecció Educativa va reforçar així les paraules del conseller d'Educació, Rafel Bosch, sobre el fet que una cosa és lluir un llaç a títol individual i l'altra fer-ho en un centre escolar. "El que hem de fer evidentment és recomanar als centres educatius que no es duguin a terme aquest tipus d'actuacions", assegurà.
El Parlament rebutja retirar la modificació de la Llei de Funció Pública
El Parlament ha rebutjat avui una proposició no de llei que sol·licitava la retirada de l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública, que elimina el català com a requisit per accedir a l'Administració.
UPyD diu que els conflictes per la llengua són “inexistents”
El portaveu de UPyD a les Balears, Juan Luis Calbarro, ha assenyalat que els conflictes per la llengua són "inexistents" i suposen "malgastar el temps i l'energia". Ha asseverat que afirmar que una llengua és en perill d'extinció "només pot ser fruit de la ingenuïtat o del desig d'enganyar".
Les cooperatives d'educació reclamen la discriminació positiva del català
Les Cooperatives d'Ensenyament de les Balears han fet públic un manifest en el qual advoquen per la discriminació positiva del català, defensen que s'utilitzi com a llengua vehicular en l'educació i que es mantingui com es va aprovar en 1986 la Llei de Normalització Lingüística. En el manifest, les cooperatives que gestionen centres escolars on estudien uns 8.000 alumnes defensen el català com tret d'identitat de les Balears i la seva idoneïtat com llengua vehicular d'ensenyament, tal com ocorre en els esmentats col·legis, han assenyalat les entitats en un comunicat. Les escoles cooperatives recolzen l'ús habitual del català "en tots els contexts del centre", com a eina bàsica de relació entre els membres de la comunitat educativa, en la gestió i en les comunicacions externes. "En la llengua tenim la nostra força"
“En la llengua tenim la nostra força”
"En la llengua tenim la nostra força". Aquesta frase, que Baltasar Porcel pronuncià el 2007 en rebre el premi d'Honor de les lletres catalanes, l'ha recuperada ara Moviment per la Llengua, la plataforma creada amb l'objectiu que el Govern no rebaixi la legislació lingüística. Moviment per la Llengua dugué a terme ahir a sa Pobla el seu primer acte de carrer. Fins ara només eren presents en les xarxes socials. Unes 500 persones, segons els organitzadors, participaren en l'esdeveniment. Començà a les onze i mitja del matí, amb una cercavila animada per una dotzena de xeremiers i amb la presència dels Caparrots d'estiu de sa Pobla. En acabar, la portaveu de la plataforma, Antònia Payeras, llegí el manifest, en què reivindicà el valor de la llengua i demanà que no es toquin les lleis de la funció pública i de normalització lingüística. "Que no ens enganin! És un atac disfressat de simple modificació de la normativa actual", alertà, i advertí que "no callarem, perquè callar ara és mentir. I som transparents, som gent valenta i, des de qualsevol indret, refarem el nostre dret de parla...".
El PSM-IV-ExM considera que el Pacte per l'Educació "no és creïble”
El PSM-IniciativaVerds-Entesa i Més per Menorca considera que "el Pacte per l'educació no és creïble" pels "retalls i la segregació lingüística" i ha assenyalat que la reunió de la seva presentació va ser una "posada en escena més que una invitació sincera al debat".
Una universitat xinesa impartirà estudis de llengua i cultura catalana
La Beijing Foreign Studies University de la Xina impartià estudis de llengua i cultura catalana a partir de 2013 gràcies a un acord amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català, diu que no vol morir però que 's'arriscarà'
Jaume Bonet, el jubilat de l'Associació de Jubilats per Mallorca que es troba en vaga de fam des de fa vuit dies per protestar contra la política lingüística del Govern, ha asseverat que aquesta vaga "no té límit" i ha afirmat que "no vol morir", però que "s'arriscarà.
L’escola Mata de Jonc, blanc dels anticatalanistes
L'escola privada Mata de Jonc de Palma ha estat un altre pic blanc dels anticatalanistes. Dimecres a la nit, uns desconeguts entraren dins el recinte i hi feren nombroses pintades de caire espanyolista i nazi. Alumnes, pares i professors les descobriren ahir al matí en arribar al centre. Expressions del tipus "Heil Hitler" amb l'esvàstica al costat, banderes espanyoles amb la creu cèltica i frases lapidàries com "Aquí se habla español" i "Catalan no" estaven disseminades per la façana exterior i també per dins els patis interiors. Per sort, els autors no arribaren a entrar dins les aules.
Catalunya implantarà un nou model educatiu si els pares ho demanen
Segons la sentència del TSJC, els fills dels pares que ho sol·licitin podran tenir accés a un model educatiu diferenciat. Foto: J. Bagur. El ple de la Sala Contenciós Administrativa del TSJC ha avalat aquest dijous el model català d'immersió lingüística amb una resolució en la qual també defensa l'atenció lingüística individualitzada per a les famílies que ho sol·licitin, donant la raó als demandants. En declaracions als mitjans, l'advocat de Convivència Cívica Catalana (CCC), Ángel Escolano, ha explicat que el TSJC veu vàlid el model, i ha avançat que l'atenció lingüística individualitzada només s'executarà per als pares que han reclamat i que ho facin a partir d'ara. Ha avançat que d'ara endavant tenen deu dies per interposar un recurs de cassació contra aquesta resolució, que va recórrer la Generalitat. Els policies locals estudiaran 60 hores de català
Els policies estudiaran 60 hores de català
El Govern diu que els qui vulguin ser policies locals hauran d'estudiar català en el curs de capacitació que han de superar per optar a la plaça. Ara bé, aquests estudis sumen manco de tres dies: en total, es dediquen 60 hores a l'idioma propi de les Illes Balears. La pregunta és, doncs, si amb això n'hi haurà prou perquè com a mínim entenguin català. Per respondre aquesta pregunta es pot fer una comparació amb els estudis oficials: per assolir el nivell bàsic d'un idioma qualsevol en una Escola Oficial d'Idiomes, cal cursar-hi dos anys d'estudis, unes 260 hores en total.
El Govern diu que garanteix que tots els policies locals sabran català
El Govern informa que la formació dels policies locals garanteix el coneixement del català. Foto: A. Sepúlveda. El Govern ha informat avui que està garantit que tots els policies locals que exerceixin a les Balears sabran català perquè és obligatori estudiar-ho en el curs de capacitació per accedir a aquest treball. Malgrat que l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública elimina el coneixement del català com a requisit, el gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública, Sergi Torrandell, ha explicat avui que el curs de capacitació per ser policia local a les Balears inclou 60 hores en formació de llengua catalana i és de superació obligada. D'aquesta manera, el curs de l'EBAP continua tenint el català en el seu currículum i garantirà que tots els que superin les proves.
Barceló insta Bauzá a fer cas a Pere Rotger i no a una 'minoria radical'
Barceló parla a l'estrada sota l'atenta mirada del president de la Cambra, Pere Rotger. Foto: Arxiu. El portaveu del PSM-IV-Entesa i Més per Menorca, Biel Barceló, ha recomanat el cap de l'Executiu autonòmic, José Ramón Bauzá, que "faci cas" al president del Parlament, Pere Rotger, qui en el seu discurs amb motiu del Dia de Balears, "deia que les dues llengües conviuen en total normalitat i sense imposició". Durant el ple d'aquest dimarts, Barceló ha criticat que Bauzá estigui "tancat al Consolat" i que "no escolti la gent", sinó únicament a una "minoria radical", com la que creu que representa el Círculo Balear. El portaveu de la coalició li ha demanat una valoració sobre les més de 12.000 al·legacions que es van presentar a l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública, a través de la qual es modifica la Llei de Normalització Lingüística, al que Bauzá li ha contestat que fa una "valoració positiva" perquè "volem millorar el text". No obstant això, Barceló considera que el Govern "menysprea els ciutadans que li demanen que retiri el text i únicament fa cas al Círculo Balear".
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
En vaga de fam per la llengua
Jaume Bonet ja ha complit el seu primer dia en vaga de fam. S'ha instal·lat, amb el vistiplau de l'Obra Cultural Balear, a Can Alcover i des de dimecres a les vuit del vespre només beu aigua. La intenció de Bonet, a qui més endavant s'afegirà Bartomeu Amengual, és aconseguir que els parlamentaris del Partit Popular canviïn d'opinió i no aprovin la modificació de la Llei de la funció pública, que converteix el català en mèrit i no en requisit, com fins ara.
Xiulets, empentes i crits fora de la Llonja
Mentre a l'interior de la Llonja es realitzava l'acte institucional del Dia de les Balears, a fora una cinquantena de joves independentistes protestaren amb una xiulada contra la política lingüística del Govern Bauzá. L'acte, convocat per Endavant Mallorca, acabà amb crits i empentes de la Policia. Els agents mantingueren els manifestants a més d'un centenar de metres de la Llonja. Els aturaren davant la Conselleria de Presidència i no els deixaren passar. Se sentien xiulets i crits.
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
L'OCB valora i respecta la vaga de fam dels jubilats en defensa del català
L'Obra Cultural Balear (OCB) valora i respecta la decisió presa per un grup de membres de l'associació Jubilats per Mallorca de començar una vaga de fam en defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants.
L'STEI critica que no es recullin al·legacions ciutadanes a l'arraconament del català
Un grup de ciutadans mostra a un ple de Cort la seva disconformitat amb la modificació de la norma. Foto: Arxiu. El sindicat STEI-i denuncia que el Govern no ha recollit ni una sola de les al·legacions que han fet "milers de ciutadans" a l'avantprojecte de la llei de modificació de Funció Pública, "que empitjora, encara més, la situació legal del català". El sindicat ha mostrat a través d'un comunicat la seva preocupació "pel procés de radicalització del Govern contra la llengua i cultura pròpia de les Balears" i ha denunciat que la comunitat es troba "davant una política de genocidi lingüístic i cultural". El Govern presentarà el pròxim 22 de febrer l'avantprojecte de llei de modificació de Funció Pública a la mesa de negociació dels empleats de l'Administració.
Rafel Bosch: 'Farem un model lingüístic constitucional'
El Govern balear actua segons la sentència del català de l'alt tribunal a Catalunya: J. Torres. El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha defensat avui l'actuació del Govern en relació amb el català i el seu estatus jurídic i ha afirmat: "Nosaltres farem un model lingüístic constitucional". La diputada Esperança Marí li ha preguntat al conseller en el ple del Parlament com promourà l'ús social del català després de voler rebaixar el seu estatus jurídic en modificar la Llei de Funció Pública. Marí ha assegurat que rebaixar el grau de coneixement del català en l'accés a la funció pública "contribueix a desprestigiar la llengua entre la població", fa descendir la demanda de cursos de català i a més rebaixa el seu prestigi social. La diputada ha assegurat que el canvi de llei que proposa el Govern "és una il·legalitat perquè no compleix el que marca l'Estatut d'Autonomia".
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés