Gastronomia, vi i dinosaures

Podria tractar-se del començament d'un típic relat de caçadors a la gran sabana africana. Som a l'Àfrica, sí, però no a la plana del Serengueti, sinó al Marroc, i no es tracta de caçadors ni d'elefants, sinó de paleontòlegs i de dinosaures. Recentment, paleontòlegs de la Universitat de Rabat i de la Universitat de La Rioja/Fundació Patrimoni Paleontològic de La Rioja han descrit, en el darrer número de la Revista espanyola de paleontologia, les empremtes de dinosaure teròpode -carnívor bípede- més grans del món, que formen dos rastres discontinus de 500 metres cada un.

Amb una longitud de noranta centímetres l'empremta més gran, els experts han calculat que el causant tindria una altura de quatre metres fins al maluc, la qual cosa deixaria petit el famós Tyrannosaurus rex i, fins i tot, l'enorme Giganotosaurus. La troballa va tenir lloc l'estiu del 2007 en una prospecció a la zona d'Iouaridène (Juràssic Superior), a 100 km a l'est de Marràqueix, en roques d'origen lacustre i encara no s'han trobat restes òssies per poder identificar el dinosaure que les va generar. També s'han trobat empremtes ornitòpodes -de dinosaures herbívors tridàctils- de vuitanta centímetres de diàmetre que els convertirien en els més grans del juràssic, i sauròpodes -dinosaures gegants de coll llarg- de més d'un metre de diàmetre.

Però no és necessari travessar l'estret per realitzar troballes sorprenents. La península Ibèrica té tanta riquesa d'icnites -empremtes- de dinosaure que la Unesco estudia enviar la candidatura hispanoportuguesa a Patrimoni Mundial pels seus jaciments.

En total, existeixen unes 20.000 empremtes censades en més de 200 jaciments, que converteixen la Península en el lloc del món amb una major quantitat, diversitat i millor grau de conservació, a més a més de disposar del nombre més gran d'estudis i publicacions científiques. Així mateix, és qui demostra més preocupació per la difusió, conservació i protecció d'aquest patrimoni.

La Rioja i Terol, territori dino

Durant el període juràssic, la mar de Tethys, que cobria una gran part d'Europa, penetrava per l'actual vall de l'Ebre. En el cretàcic, les terres de la Rioja de la conca de Cameros, a les valls de l'Iregua, Leza, Cidacos i Alhama, eren un extens delta format a la desembocadura del riu. Van ser temps de dinosaures que van deixar les seves empremtes i les seves restes àmpliament distribuïdes per aquesta zona del territori peninsular. A la Rioja, les empremtes, conegudes des d'antic, es van atribuir a trepitjades del cavall de Santiago, fins que el 1966 un grup d'estudiants les va identificar per primera vegada com a pertanyents a dinosaure. A la Ruta de la Rioja, el Centre Paleontològic d'Enciso ens fa retrocedir 120 milions d'anys per descobrir la manera de viure dels dinosaures cretàcics. Als voltants, es poden visitar els jaciments de Munilla, Igea i Cornago.

A Terol, Territorio Dinópolis inclou sis centres paleontològics: Dinópolis, el parc de dinosaures més gran d'Europa; Inhóspitak, amb fòssils i ossos originals; Legendark, que exhibeix les restes originals del primer dinosaure definit d'Espanya, l'Aragosaurus; el Bosc Petri, on el visitant s'endinsa en un bosc carbonífer; la Regió Ambarina, que conté grans reconstruccions de dinosaures; i el recent Mar Nummus, que rep els visitants amb una reproducció del major depredador aquàtic, el Liopleurodon.

Astúries i la costa juràssica

A la rasa de San Telmo (Colunga), el Museu Juràssic d'Astúries (MUGEIXI) s'aixeca en un terreny alt amb unes magnífiques vistes al litoral oriental de la regió. A vista d'avió, podríem contemplar-ne la forma tridàctila, que imita les empremtes que hi ha a la costa asturiana. A l'interior ens esperen una vintena de reproduccions de dinosaures, entre les quals destaca una parella de tiranosaures copulant, i una extensíssima mostra de fòssils, tots del juràssic aragonès, fa 150 milions d'anys.

La franja costanera que s'estén des de Tazones (Villaviciosa) fins a Camangu (Ribadesella) és una zona de penya-segats baixos que s'ha convertit en un paradís per als experts en icnites i on algunes empreses organitzen excursions guiades. També s'hi poden localitzar restes de tortugues, cocodrils i rèptils marins, peixos, vegetals, troncs, petits organismes, empremtes d'onatge juràssic, marques de rierols d'aquella època i una infinitat d'altres rastres. Astúries es pot vanagloriar de tenir l'empremta d'estogosaure més gran del món.

Sòria: la Ruta de les Icnites

A Sòria, l'empresa Paleoymas SL, dedicada a la preservació, valoració, gestió i difusió del patrimoni paleontològic, geològic i natural, gestiona la Ruta de les Icnites, un espai museogràfic promogut per la Junta de Castella-Lleó, la Diputació Provincial de Sòria i el PRODER, compost per 14 jaciments senyalitzats i l'Aula Paleontològica de Villar del Río. La seva cabdal importància rau en el fet que els jaciments daten d'una edat intermèdia entre la dels asturians i els de la Rioja, per la qual cosa aporta informació complementària amb gran diversitat morfològica d'icnites de dinosaure, a més de contenir vertebrats de petita mida (tortugues, cocodrils, pterosaures i aus) no presents en altres zones d'Espanya i que són molt escassos a la resta del planeta.

Burgos i Salas de los Infantes

La comunitat de Castella-Lleó també té un patrimoni paleontològic de primer ordre. L'Ajuntament de Salas de los Infantes (Burgos), el Col·lectiu Arqueològic - Paleontològic Salense (CAS) i Caja de Burgos i Cajacírculo promouen la Fundació per a l'Estudi dels Dinosaures en aquesta comunitat, que gestiona el Museu Arqueològic i Paleontològic de Salas de los Infantes, on s'exhibeix gran quantitat i diversitat de restes fòssils de dinosaure. El juliol passat, el col·lectiu arqueològic de Salas de los Infantes va trobar en el jaciment Las Ereas 3, al costat de Quintanilla de las Viñas, la segona i la tercera empremta d'estegosaure més grans del món, de 50 i 49 centímetres de longitud.

Catalunya i València

També a Catalunya i a València n'hi ha jaciments importants, malgrat que encara queda molta feina per fer en aquesta zona quant a la divulgació del seu patrimoni paleontològic. El llibre Els dinosaures del Llevant peninsular: 20 anys per divulgar fa un repàs exhaustiu dels darres vint anys d'excavacions i investigació paleontològica de dinosaures efectuada en aquest àrea de la Península.

Aragosaurus

Aragosaurus és un grup d'investigació de la Universitat de Saragossa que desenvolupa la seva tasca en dues línies fonamentals: una són els vertebrats del mesozoic de la península Ibèrica i la Patagònia a través de l'estudi de restes directes (ossos) i indirectes (empremtes i closques d'ou); l'altra és l'estudi dels vertebrats del plistocè d'Espanya, especialment els microvertebrats del significatiu jaciment d'Atapuerca. El grup agafa el nom del primer dinosaure nou que fou trobat a Espanya fa 22 anys, l'Aragosaurus ischiaticus, descobert al municipi de Galve (Terol), d'on prové també el darrer d'una llista de 6 dinosaures nous, el Galvesaurus herreroi.

Petjades a Mallorca

Els principals jaciments ibèrics d'icnites de dinosaure daten de les èpoques juràssica i cretàcica. Aleshores, la mar del Thetys ocupava la conca mediterrània i gran part d'Europa, per la qual cosa a les Illes Balears no disposam de restes contemporànies a les peninsulars. Tanmateix, sí que hi havia per aquí terres emergides en comunicació amb l'actual península Ibèrica en la primera part del mesozoic: el triàsic, fa 300 milions d'anys. En els seus gresos vermellosos, a prop del municipi d'Estellencs, s'hi poden trobar les empremtes del Chiroterium, un rèptil primitiu probablement predecessor dels grans dinosaures. Un cert secretisme protector ens fa ignorants d'aquest important patrimoni paleontològic, encara que a l'edifici Guillem Colom de la UIB hi ha una placa gres que en conté una mostra.

Conclusió

Girant la cantonada tenim un impressionant patrimoni paleontològic digne de ser visitat. Per sort, els principals estaments han sabut valorar-los adequadament i posar-los a disposició de tothom. Val molt la pena combinar gastronomia, vi i dinosaures en un viatge turístic per Aragó, la Rioja i Astúries, lluny del nostre sol útil i vilipendiat, platja i cervesa.