Tresors ocults

Durant el segle XIX i al principi del XX, a part dels lignits, hi hagué algunes experiències d'explotació minera a les Illes -de coure i galena, entre d'altres-, activitats que progressivament s'anaren abandonant. En l'actualitat, l'estudi dels espeleotemes (o formacions minerals secundàries que es generen en les cavitats subterrànies després de la seva gènesi) procedents de les coves i avencs de les Balears ha permès avançar molt en el coneixement d'aquestes substàncies naturals que són els minerals. Això ha estat possible només després de l'aplicació de les tècniques més pioneres.

Recentment un equip d'investigadors, entre els quals figuren l'espeleòleg Antoni Merino i el geòleg de la UIB Joan Fornós, ha dut a terme investigacions que han permès identificar una vintena d'espècies minerals, la majoria desconegudes a les Balears i força rares arreu del món. Altres científics que han treballat en aquestes actuacions són Glen A. Hunt i Bogdan P. Onac, del departament de Geologia de la Universitat de Florida del Sud.

Els experts han estat examinant els espeleotemes d'una vintena de coves de Mallorca -sobretot de la ja famosa cavitat de Vallgornera en què es troben les més espectaculars morfologies càrstiques. En aquesta tasca, han utilitzat tècniques com la difracció de raigs X, els infrarojos i la microscòpia electrònica d'escandallatge, amb què s'han trobat, a més de formes ja conegudes (com ara l'aragonita, l'apatita i el guix), d'altres molt més estranyes.

D'aquesta manera, els investigadors han localitzat altres carbonats com l'ankerita, la dolomita, la hidromagnesita i la monohidrocalcita; entre els fosfats, s'han pogut identificar minerals com l'ardealita, la brushita i la tarakanita i entre els silicats, d'altres com la montmoril·lonita, la moscovita i el quars. Els investigadors han trobat també minerals totalment inesperats a l'Illla, entre els quals hi ha alguns amb noms tan sonors com la nordstrandita, un mineral d'alumini, la paralstonita (procedent del bari) i, fins i tot, la maghmita (relacionada amb el ferro).

Processos

Tot i que, evidenment, aquests minerals es troben en quantitats no "explotables", el seu interès científic és molt alt ja que suposen un testimoni dels complexos mecanismes que han intervingut en la formació d'aquestes coves de Mallorca, que, en els darrers anys, s'han posicionat entre les més interessants del món. Segons aquests estudis, l'aparició d'aquests minerals a les cavitats de l'Illa és deguda a diferents processos que van des de la filtració de l'aigua a través de materials porosos (percolació) fins a la precipitació relacionada amb les zones de mescla d'aigua dolça i salada i, fins i tot, a complexes reaccions químiques provocades per materials rics en fosfats procedents dels excrements de rates pinyades que s'acumulen dins algunes coves.

Dels gabinets d'història natural als més moderns laboratoris amb tecnologia punta

Al començament del segle XIX una de les col·leccions de minerals més importants de Balears era la de Jaume Conrado i Berard de Palma, que contenia més d'un centenar d'espècies minerals encara que la major part procedien de fora de les Illes. L'enginyer i geòleg belga Paul Bouvy, que visqué a Mallorca i treballà durant anys en els projectes miners per extreure els lignits del centre de l'Illa, recollí una bona quantitat de minerals i roques que intercanvià amb diferents col·leccionistes de l'època, entre els quals es troba Conrado. El recull de Conrado i Berard, conservat actualment en part al convent dels Mínims de Santa Maria, estava classificat segons criteris rigorosament científics, però també incloïa molts exemplars suposadament trobats a Mallorca, la procedència dels quals era, si més no, dubtosa. Entre aquests figuren l'espat d'Islàndia (procedent d'Inca), diferents tipus d'àgates, el sofre (suposadament d'Alcúdia) i, fins i tot, el mercuri.

Col·leccions didàctiques

L'interès dels naturalistes pels minerals sempre ha estat gran encara que a les Balears, on les roques són sobretot calcàries, la diversitat no era gaire elevada. Així i tot, durant el segle XX es formaren importants col·leccions didàctiques de mineralogia. Entre aquestes cal destacar per la seva riquesa la del col·legi de La Salle de Palma, enriquida amb aportacions d'arreu del món. Aquest recull va ser dipositat l'any 2005 al Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller, on ara se'n pot veure una petita part exposada.

Avui dia, els col·leccionistes de minerals es poden gastar fortunes per obtenir grans cristal·litzacions procedents de països exòtics, algunes de les quals són espectaculars. D'altres es conformen a tenir-ne petites mostres, més assequibles (anomenades micro-mounts), que després s'han d'observar en el microscopi per gaudir com cal de la seva bellesa.

Noves tecnologies

Ara bé, el descobriment de nous minerals o de formes molt rares depèn de l'aplicació de tècniques d'avantguarda, com ara la difracció de raigs i la microscòpia electrònica, entre d'altres. Precisament, en les troballes de les coves de Mallorca, hi ha intervingut decididament la tecnologia existent als serveis cientificotècnics de la UIB. Els responsables d'aquests departaments, Ferran Hierro i Joa Cifre, han col·laborat amb els especialistes per tal de captar les millors imatges microscòpiques, que han permès assegurar la identificació dels minerals.

Tot i això, evidentment, aquestes tècniques no estan a l'abast dels aficionats, que sempre poden continuar gaudint de la bellesa del món mineral gràcies a les facilitats que proporcionen internet i l'accés ràpid a la informació i a la imatge.