Institut Ramon Llull sortida Balears
El Govern ha romput formalment la seva relació amb l'Institut Ramon Llull
El president de la Generalitat, al costat de José Ramón Bauzá, en els primers temps del mandat d'aquest, quan les vies de col·laboració entre ambdós Governs semblaven estables. El Consell de Govern d'aquest divendres ha donat validesa a la separació definitiva de l'Arxipèlag i el consorci que conforma l'Institut Ramon Llull (IRL). El portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, ha explicat que aquesta acció no implica deixar d'assumir el compliment de les obligacions contretes en relació a l'exercici en curs o als precedents de les que en sigui responsable, i ha volgut recordar que aquesta decisió s'ha pres, entre altres causes, per la reestructuració del sector públic duita a terme pel Govern i està motivada per la difícil situació econòmica actual, i atenent al caràcter associatiu i voluntari de l'IRL. Segons ja havia anunciat l'Executiu, l'Institut d'Estudis Baleàrics assumirà les funcions que fins a ara es realitzaven a través de la delegació a Balears de l'IRL. Onada de peticions per ingressar a l'Institut Ramon Llull
Institut Ramon Llull sortida Balears
Onada de peticions per ingressar a l’Institut Ramon Llull
El cap de l’Executiu, el dia que assistia a la processó de la Beata, a Santa Margalida, just abans de saludar Antoni Pastor. Foto: Arxiu. Manacor no serà l'únic municipi de Balears que ingressarà a l'Institut Ramon Llull, la institució pública que s'encarrega de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes més enllà dels territoris on és pròpia. Santa Margalida, Porreres, Capdepera, Artà, Algaida i altres pobles han expressat també, com Manacor, la voluntat política d'entrar-hi. Els dos problemes dels consistoris són ara les limitacions pressupostàries de les entitats locals i trobar la fórmula legal més adequada per entrar en un ens que es dissenyà (jurídicament) pensant en les administracions autonòmiques. Els ajuntaments que fan comptes sol·licitar l'ingrés a l'IRL comparteixen motius ideològics: el rebuig a l'anunci del conseller Rafel Bosch d'abandonar la institució.
Institut Ramon Llull sortida Balears
Manacor demana entrar a l’Institut Ramon Llull
Pastor ja ha fet les primeres passes perquè Manacor entri al Llull. Foto: Arxiu. L'Ajuntament de Manacor vol entrar a l'Institut Ramon Llull (IRL) i ocupar així el buit que hi ha deixat el Govern de José Ramón Bauzá en decidir sortir de l'ens per discrepàncies polítiques amb Artur Mas. "És un exercici de responsabilitat i compromís amb la llengua i la cultura", apuntava el batle de la localitat, Antoni Pastor, expulsat del PP després de votar contra la Llei de funció pública que relega la llengua catalana a un mèrit i no a un requisit. Pastor ja ha fet les primeres passes perquè Manacor entri al Llull i s'ha posat en contacte amb el director de l'IRL, Vicenç Villatoro, per tal de fixar una reunió i concretar com es podria materialitzar aquesta incorporació.
Institut Ramon Llull sortida Balears
Bauzá “menysprea” la cultura pròpia i els seus creadors
“Menyspreu”, “autoodi” i “involució” foren alguns dels termes amb els quals agents culturals i representants polítics d’esquerres de les Balears qualifiquen la decisió de José Ramón Bauzá de sortir de l’Institut Ramon Llull. Només un sector se n’alegrà: el Círculo Balear. El seu president, Jorge Campos, “agraí” al president popular l’eixida per no continuar “en un organisme al servei de la independentista Generalitat de Catalunya”, apuntava ben cofoi en un comunicat al matí. Precisament, el procés sobiranista d'Artur Mas i els criteris econòmics "d'austeritat" han estat els arguments al·legats per Bauzá per donar portada a la projecció exterior de la cultura i la llengua catalanes.
Institut Ramon Llull sortida Balears
Crítiques per la sortida de Balears de l'Institut Ramon Llull
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha acusat e Govern balear d'«instrumentalitzar» les polítiques culturals, amb la seva decisió de sortir de l'Institut Ramon Llull (IRL) de promoció exterior de la cultura catalana.
Institut Ramon Llull sortida Balears
Les Balears queden fora de l’Institut Ramon Llull
Nova estocada de mort a la projecció exterior de la llengua catalana i la cultura que es genera a les Balears. José Ramón Bauzá compleix els pronòstics dels més pessimistes i, després d'un any de ‘gràcia', fa sortir les Illes Balears de l'Institut Ramon Llull (IRL). Això sí, no ho diu de manera directa, sinó que ho anuncià a través d'un ambigu comunicat emès a les 19.35 hores. Sols hi assenyalà els "criteris d'austeritat" com a causa de la sortida, a més de dir que el Govern balear "aposta pels organismes propis per a la difusió de la llengua i la cultura". La renúncia al Ramon Llull suposa un "genocidi lingüístic" Crítiques per la sortida de Balears de l'Institut Ramon Llull
Màrius Serra, el “plaer”del català
L'escriptor, periodista, enigmista i, com ell mateix es defineix, ‘verbívor' Màrius Serra visità ahir Palma per obrir els actes que l'Institut Ramon Llull durà a terme amb motiu de l'Any Alcover. Onomatopeies, embarbussaments i clixés que ronden les rondalles fou el títol de la conferència que oferí a la seu de l'IRL a Ciutat. A l'entrevista feta per dBalears, Serra assegurà que "fer servir la llengua com a arma no només és absolutament indigne, sinó també contrapruduent. És un boomerang que els esclatarà (als polítics) a la cara. Tot és opinable, però la manipulació ofén".
L'Institut Ramon Llull i l'Acadèmia Valenciana de la llengua intensifiquen les relacions
L'Institut Ramon Llull i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) intensificaran les seves relacions després de la reunió que han mantingut aquest dimecres els seus màxims responsables, Vicenç Villatoro i Ramon Ferrer, respectivament.
L'Institut Ramon Llull impulsa l'indie-pop en català al mercat anglosaxó
L'Institut Ramon Llull (IRL) catapulta a 16 grups catalans i de les Balears de música indie-pop cap al mercat anglosaxó amb la iniciativa 'Catalan Sounds on Tour', que finançarà amb 78.000 euros.
L'IEB es muda a la Conselleria
La retallada del pressupost per a l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) també vindrà acompanyada d'un canvi de seu. La institució que dirigeix Cristòfol Vidal deixarà el quart pis del número 24 del carrer dels Peraires i es mudarà a les dependències de la Conselleria d'Educació i Cultura, al carrer d'Alfons el Magnànim. L'objectiu és la reducció de despesa que tant predica l'actual Executiu popular, malgrat que això impliqui abandonar el centre històric de Palma. Aquesta decisió suposarà, segons expliquen fonts de la Conselleria, un estalvi de 25.000 euros anuals en concepte de lloguer. Tanmateix, encara no hi ha una data fixada per al trasllat oficial, tot i que podria ser en breu.
L'Institut Ramon Llull subvenciona 34 artistes de les Balears
L'Institut Ramon Llull (IRL) ha subvencionat parcialment les sortides a l'exterior de 34 creadors de les Balears mitjançant la línia d'ajuts al desplaçament d'artistes durant el segon semestre de 2011.
'Pa Negre' comença una gira per als EUA per promocionar-se de cara als Oscars
Villaronga i Navas en la presentació del film a Palma. Foto: P. Bota. La pel·lícula 'Pa Negre' ha iniciat en Nova York una intensa gira de promoció per al EUA, en el seu camí per convertir-se en candidata oficial als Oscars, segons ha informat l'Institut Ramón Llull (IRL), que fa costat a aquesta iniciativa. El film d'Agustí Villaronga es projectarà aquest divendres al Lincoln Center de Nova York, un dels escenaris més prestigiosos de Manhattan, on, una vegada finalitzada la projecció, també tindrà lloc un col·loqui en què participaran la productora Isona Passola i l'actriu Nora Navas. Prèviament, ambdues representants intervindran també en una taula rodona entorn de la devastació que provoca una guerra en la societat civil, en el marc del Festival Movies Contemporary Spanish Cinema.
Catalunya i les Balears seran per primer cop a la Biennal d'Arquitectura de Venècia
L'Institut Ramon Llull (IRL) ha convocat aquest dimarts un concurs públic per escollir el comissari que elaborarà la proposta de participació de Catalunya i les Illes Balears en la XIII Biennal d'Arquitectura de Venècia, que se celebrarà l'agost de 2012, un esdeveniment en el qual ambdues comunitats compartiran pavelló propi per primera vegada.
El pragmatisme s’apodera de l’IRL
Una absoluta cordialitat fou ahir la nota dominant en la primera reunió de la legislatura de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull, que se celebrà al Consolat de Mar amb la presència dels presidents del Govern balear, José Ramón Bauzá, i de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. L'ordre del dia se centrà en les línies estratègiques d'actuació per als propers anys. Les diferències ideològiques de tots dos governs, sobretot en matèria lingüística, no seran cap obstacle per treure profit econòmic, turístic i cultural a l'IRL, una institució que, en paraules del seu director, Vicenç Villatoro, ha de ser "reexplicada i resituada" en la projecció exterior de la cultura i els productes culturals. "Aquest Govern no ha discutit mai que les Illes Balears formen part d'un territori amb una llengua comuna. Les diferències de plantejament al voltant del model lingüístic no suposen cap problema", afirmà el conseller d'Educació, Cultura i Universitats de l'Executiu insular, Rafel Bosch, una vegada finalitzada la reunió. Mas i Bauzá coincideixen en la necessitat d'aplicar ajusts per aixecar l'economia
Coincidència de Bauzá i Mas en les mesures contra el deute
Somriures, copets a l'esquena i cap discrepància. El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, i el president de Catalunya, Artur Mas, varen evitar ahir dematí parlar de cap tema que els distanciàs. Mas era a Palma per la reunió de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull, però en la seva primera visita oficial a les Illes Balears també va parlar amb Bauzá d'altres qüestions que els afecten a tots dos, com l'economia i les retallades. Després de la reunió, quan atenien els mitjans, a Bauzá tan sols se li va gelar el somriure quan Mas va dir que les Illes Balears i Catalunya formen part d'un territori "comú des d'un punt de vista cultural" i amb "molts altres llaços sentimentals". El president de la Generalitat va insistir diverses vegades en els termes "llengua comuna" i "territori comú".
Les Balears i el Principat, de la mà cap a Nova York
El director de l'Institut Ramon Llull (IRL), Vicenç Villatoro, visità ahir la seu de la institució a Palma per presentar la segona edició del cicle Catalan Days, que es durà a terme els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre a la ciutat de Nova York. Diferents propostes artístiques, tant de les Illes com del Principat, ompliran les galeries, museus i altres espais de la ciutat dels gratacels amb la intenció de mostrar la cultura catalana a la resta del món. En representació balear, assistiran a l'exposició col·lectiva Concepts el fotògraf Agustí Torres, en una conversa amb Joan Fontcuberta, i el baríton menorquí Joan Pons, que oferirà un dels espectacles més destacats de la mostra amb el seu concert a l'auditori Walter Bruno amb la col·laboració de la New York Opera Society. Villatoro destacà el valor internacional de l'esdeveniment, ja que "la nostra producció cultural serà present en un aparador mundial tan reconegut com Nova York".
El futur de l'Espai Mallorca, dia 29
El futur de l'Espai Mallorca pot començar a veure la llum en una reunió que tindrà lloc, al màxim nivell, el dia 29 d'agost i en la qual participaran el conseller de Cultura del Govern balear, Rafel Bosch, i el vicepresident del Consell de Mallorca, Joan Rotger. Així ho especificà el titular de Cultura de la segona institució durant la visita a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. Rotger deixà absolutament clar que "cap empresa del món no pot aguantar-se amb una inversió de 165.000 euros anuals i un volum de negoci de 70.000 o 80.000". El vicepresident insular continuà així la seva política de vincular economia i cultura, tal com evidencià en la primera declaració d'intencions.
La Biennal de Venècia inaugura l'obra de Mabel Palacín que representarà Catalunya i les Balears
L'artista barcelonina Mabel Palacín inaugurarà aquest dimecres el projecte que representarà Catalunya i les Balears en la Biennal de Venècia, que tindrà lloc entre el 4 de juny i el 27 de novembre, i que investiga el canvi de posició de l'espectador respecte a les imatges. A la inauguració assistiran la pròpia artista; el comissari, David G. Torres; el director de l'Institut Ramon Llull (IRL), Vicenç Villatoro; el conseller de Presidència del Govern Balear, Albert Moragues, i el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell.
Fanny Tur espera que les Balears no surtin de l'Institut Ramon Llull
La directora adjunta de l'Institut Ramon Llull (IRL), Fanny Tur, ha esperat que les Balears no surtin de l'IRL amb el pròxim Govern presidit per José Ramón Bauzá i mostri la seva voluntat per continuar recolzant els creadors de la comunitat. Després d'una roda de premsa, Tur ha recordat que la comunitat va sortir en el 2004 de l'IRL pel que ha esperat que aquests "antecedents no es repeteixin". A més, ha subratllat que, a través de l'IRL, "rep molt més del que aporta" l'Executiu autonòmic en el seu pressupost.
El Llull fa balanç
Després de deu mesos d'activitat, l'Institut Ramon Llull en ret comptes a Palma. Amb el suport dels artistes i pels agents culturals que durant aquest 2009 han pres part de la institució, la directora, Fany Tur, presentà ahir el resum d'activitats que ha realitzat el Llull i que han portat la cultura catalana a 82 ciutats de 27 països d'arreu del món. "Ha estat un any molt intens, però esperam que l'any que ve ho sigui més", afegí.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc