Els presidents autonòmics amb els seus caps de Cultura, Mascarell i Bosch. | Grup Serra.
Una absoluta cordialitat fou ahir la nota dominant en la primera reunió de la legislatura de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull, que se celebrà al Consolat de Mar amb la presència dels presidents del Govern balear, José Ramón Bauzá, i de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. L'ordre del dia se centrà en les línies estratègiques d'actuació per als propers anys.
Les diferències ideològiques de tots dos governs, sobretot en matèria lingüística, no seran cap obstacle per treure profit econòmic, turístic i cultural a l'IRL, una institució que, en paraules del seu director, Vicenç Villatoro, ha de ser "reexplicada i resituada" en la projecció exterior de la cultura i els productes culturals.
"Aquest Govern no ha discutit mai que les Illes Balears formen part d'un territori amb una llengua comuna.
Les diferències de plantejament al voltant del model lingüístic no suposen cap problema", afirmà el conseller d'Educació, Cultura i Universitats de l'Executiu insular, Rafel Bosch, una vegada finalitzada la reunió. "Les diferències no ens impediran mai d'arribar a acords", postil·là Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat.
Vicenç Villatoro volgué destacar el caràcter simbòlic de l'encontre. "Suposa la visualització de la continuïtat després del canvi. Podem dir que l'IRL ha iniciat la velocitat de creuer institucionalment". Fou un tema obligat el de les retallades a causa de la crisi, encara que aquestes no es coneixeran fins que els dos governs elaborin els pressuposts per al 2012. "El període de contenció econòmica obliga a prioritzar, però se'n mantindran les activitats més visibles l'any que ve", anuncià Villatoro.
Entre els esdeveniments del 2012, es destacà la presència de l'obra de Joan Miró a Washington, amb la retrospectiva L'escala de l'evasió, que a hores d'ara es pot veure a Barcelona, després d'una estada a la Tate Modern de Londres. També s'anuncià la presència d'arquitectes balears i catalans a la Biennal d'Arquitectura de Venència; la participació al Festival d'Avinyó; una exposició de l'obra de Sert a París i un concert de solistes de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears a Zuric.
Els beneficis turístics i econòmics de la projecció exterior foren destacats pels consellers d'ambdós governs. "És important situar-se al món per tenir oportunitats i futur", afirmà Ferran Mascarell. El director de l'IRL considerà que la relació entre economia i cultura no només fa referència a la indústria cultural, sinó també al fet de "generar una marca per a un país, per a un territori". Com a exemples d'aquesta circumstància, se citaren l'exposició de Miró a la Tate i a Washington, i els fruits que ha donat Pa negre, una pel·lícula produïda a Catalunya i dirigida pel mallorquí Agustí Villaronga que podria optar a un Oscar.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Cap a on mira l'excel·lentíssim conseller de Cultura, Educació i Ciencia del Govern?
En Bauçà ha de defensar els catalanòfils balears perquè -tot i sent minoria- també tenen els seus drets, em sembla bé i just, però els seus votants, i el gruix de la societat balear vol avanços significatius cap a la dignificació de la nostra llengua mallorquina, un fet que no s'ha fet en trenta anys de institucions d'autogovern.
LA HIPOCRESIA DELS POLÍTICS ÉS EL QUE INDIGNA
No voldràn jugar amb ell almenys durant un parell de mesos. Això ens demostra que en Bauzà està avergonyit de presentar es Baleà, per que veu que és impresentable i que no serveix per rès.
Es pardal!!!!, i en Calos Delgado, en Corque Campos d´es "Sirculo Balear", en Cose Maria Rodrígues, i s´academ de sa llengo baleà, que putes diuen d´això?, i en Baussà, deu haver xerrat amb tota aquesta gent abans de dir tot això?, o deu esser que predica lo que no creu???. Ui,ui,ui, que crec que ni deu haver més d´un que avui vespre no podrà dormir, Mirau, mirau, qui ho havia de dir!!!