Què són per Màrius Serra les paraules?
La respiració, l'alè, el que ens nodreix el pensament i el que ens permet articular les emocions, que les sentiríem igualment sense paraules, però no ho sabríem.
Què pensau de la sentència de Ludwig Wittgenstein: "Del que no es pot parlar, val més callar"?
Som carnavalesc i un animal verbívor, algú que menja verbs. Però amb els anys i per circumstàncies biogràfiques, he après a apreciar el silenci i a tractar amb modèstia la capacitat del llenguatge, perquè és molt fràgil, no és totalitzador i cometríem un error si creguéssim que el llenguatge és omnipotent. S'ha de tenir en compte la incapacitat del llenguatge per abastar segons què.
Com se sent una persona que juga amb el llenguatge quan arriba a unes illes que fan la guerra amb el llenguatge?
M'ho agafo d'una manera molt seriosa i, per tant, molt riallera. Vinc també d'un lloc on la tradició és que la llengua és un conflicte permanent. Durant el franquisme, Salvador Espriu va emetre una frase magnífica: "Cal salvar els mots". Ell parlava del català, és a dir, de la llengua cooficial distinta del castellà. Jo som també deixeble de Tísner, i ell sempre deia que també cal salivar els mots.
Què vol dir això?
Ens els hem de posar a la boca, hem de jugar amb ells, mastegar-los, fer-los servir. Som el que diem, i si no diem res, no som. La meva croada particular és presentar la llengua, i el català en el nostre cas, com una font de plaer. Sovint aquesta dimensió queda molt al marge, tant per part de l'acadèmia com per part dels que fan servir la llengua com a arma llancívola. La llengua no importa gens als qui la llançan, només és un instrument. La llengua és una font de plaer, un arxiu de memòria històrica. I com més llengües tinguem, millor. Justament serem més universals com més locals, com més clara tinguem la nostra llengua.
Si us volgués contractar algun polític balear com a assessor, quins consells li donaríeu?
El primer de tot és que no em deixaria contractar mai per cap polític, ni balear ni d'enlloc (rialles). Com a ciutadà d'una cultura compartida, els aconsellaria que donassin pes a la cultura, que s'articula a través de la llengua. Fer servir la llengua com a arma no només és absolutament indigne, sinó també contrapruduent. És un boomerang que els esclatarà a la cara. Tot és opinable, però la manipulació ofén. Mai no acceptaria que ningú es posés la llibertat a la boca per justificar la manipulació. Això és el més pervers. Tot seria discutible si hi hagués voluntat de discutir les coses.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Qui parlara, rallara o motara un tros de pedra mabre tornara. No deixem que això passi!
Al doblet saussurià - alè=cadena fònica/imatge mental= allò que nodreix pensament-, el lingüista M.Serra hi destaca les emocions: l' emoció d' articular els mots i l' emoció de sorprendre i de commoure amb els mots. M. Serra té una pulsió especial pels mots: és com un Antoni M. Alcover del segle XXI.