Minut de silenci al Consolat de Mar
Els presidents de les Balears i Catalunya, José Ramón Bauzá i Artur Mas, han guardat aquest migdia un minut de silenci per expressar el seu rebuig per la mort de la jove Núria Orol, assassinada dilluns presumptament per la seva exparella al seu domicili del Port d'Andratx. Els dos mandataris autonòmics han expressat la seva solidaritat amb la víctima després d'una reunió que han mantingut a la seu del govern regional balear abans de l'inici de la primera reunió de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull. En la concentració silenciosa han participat prop de setanta persones, la majoria d'elles treballadors de la seu de presidència del Consolat de Mar i els membres del Ramon Llull, entre ells els consellers autonòmics de Cultura de les Balears i Catalunya, Rafel Bosch i Ferran Mascarell, respectivament.
Cort acusa l’OCB de favoritisme i diu que ara és a la coa per cobrar
Cort ha decidit posar l'Obra Cultural Balear ben al darrere de la coa per cobrar els deutes pendents. Segons Julio Martínez, portaveu de Cort, aquesta entitat cultural gaudí del favoritisme dels anteriors gestors de l'Ajuntament, fet que el PP es disposa ara a corregir. De fet, allò que el PP assegurà ahir és que l'OCB resultava beneficiada a l'hora de cobrar les factures que l'Ajuntament de Palma li devia. "Fins ara, cobraven en una setmana, mentre que altres proveïdors de Cort havien d'esperar fins a un any", digué Martínez. "Així que ara deixarà de ser un proveïdor prioriotari a l'hora de fer efectius els pagaments", conclogué. El portaveu de Cort també afegí que es tractava de quantitats "importants", tot i que no especificà la xifra econòmica. Des de l'OCB, en canvi, es mostraren ahir sorpresos per "l'existència de llistes". Tomeu Martí, coordinador de l'OCB, afegí que Julio Martínez "utilitza el seu càrrec públic per denostar l'OCB" i lamentà que "sembla que estigui anunciant que prevaricarà, que ens castigarà".
Quatre persones ateses per un incident amb una olla que era al foc
Quatre persones, entre elles, tres agents de la Policia Nacional, han hagut de ser ateses després de cremar-se amb una olla que era al foc, la qual cosa ha provocat una gran fumera en un pis, ubicat al carrer de José Vargas Ponce, número 37 de Palma, segons han informat fonts del Servei d'Emergències de l'112.
Un treballador resulta ferit greu en caure en un edifici a Manacor
Un treballador de 32 anys es troba ferit de gravetat, amb un traumatisme crani-encefàlic, després d'haver caigut per un buit d'obra des del segon pis a un primer, en un edifici en construcció a Manacor.
Vaga de controladors desembre 2010
El metge de l'aeroport afirma que els controladors tenien símptomes d'ansietat
El metge de l'aeroport de Palma que va atendre nou controladors durant el pont de la Constitució de 2010, quan es va produir el tancament de l'espai aeri, ha afirmat avui el jutge que presentaven un estat ansiós i per això els va diagnosticar tranquil·litzants.
L’Auditori de Manacor obre amb tots els permisos
L'Auditori de Manacor s'estrenà ahir vespre amb la representació de l'obra Truca un inspector, de la companyia Focus. Mentre se n'espera la inauguració oficial, la infraestructura alçà el teló, en el marc de la Fira de Teatre, amb tots els permisos necessaris. De fet, l'Ajuntament aconseguí els darrers certificats a final de la setmana passada i la funció d'ahir vespre serví de primer contacte amb el nou espai. La manca d'equipaments ha fet que s'hagin hagut de llogar uns equips de so i llums per valor de 9.000 euros, que serviran per donar cobertura a tots els actes de la fira que es duguin a terme. El fet de poder dur obres de gran format a l'Auditori suposarà que el públic podrà gaudir d'espectacles en un espai modern i adequat. A més, suposarà un estalvi econòmic, ja que la majoria d'aquestes produccions no s'hauran de contractar per dos dies, tenint en compte que la capacitat del nou auditori, gairebé el doble de la del teatre, permetrà arribar a la mateixa quantitat de públic amb una funció.
Els 'indignats' de Palma tornaran per una nit a la plaça d'Espanya
Imatge d'arxiu d'una de les assemblees organitzades a la plaça d'Espanya. Foto: J. Torres. Els 'indignats' de Palma intentaran en la nit d'aquest dissabte acampar de nou durant una nit a la plaça d'Espanya en el marc de la Jornada denominada 'Reevolució', convocada per Democràcia Real Ja Mallorca en la qual es duran a terme diferents tallers, xerrades i un sopar popular. D'aquesta manera, els 'indignats' de Palma intentaran de nou dormir a la plaça d'Espanya amb sacs i estoretes, tal com van fer des del 17 de maig fins al 4 de juliol, dia en què la Policia Nacional els va desallotjar. No obstant això, el Moviment 15-M va continuar amb les seves activitats i les seves assemblees, que es van estendre als municipis de les illes i als diferents barris de Palma, com les Veles, Pere Garau, l'Escorxador i el Rafal.
Recurs d’apel·lació contra la sentència del camí de Ternelles
L'Ajuntament de Pollença es reserva el dret a recórrer la sentència del Jutjat de Primera Instància número 2 d'Inca sobre la titularitat del camí de Ternelles, que l'obliga a excloure aquesta via del catàleg de camins públics del municipi. L'Ajuntament va registrar dimarts al jutjat d'Inca la demanda d'apel·lació de la sentència, fet que li atorga ara vint dies per preparar el gruix de l'apel·lació amb l'objectiu de demostrar que es tracta d'un camí de titularitat pública.
La reforma i ampliació de l’hotel Formentor és ‘rebutjable’ i ‘incorrecta’
El GOB considera que l'ampliació de l'hotel Formentor és "absolutament rebutjable i legalment incorrecta", ja que "vulnera l'article 18 del POOT, que diu que no es pot incrementar l'edificabilitat de l'antic Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU)". L'agrupació recorda que en el nou PGOU Formentor pot ampliar les 250 places turístiques actuals fins a 346 places hoteleres. Precisament les crítiques del GOB arriben l'endemà que l'Ajuntament de Pollença aprovàs en sessió plenària l'esmena d'una sèrie de deficiències detectades pel Consell en l'adaptació del seu pla general al Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística (POOT), un requisit imprescindible per autoritzar la reforma i ampliació de l'emblemàtic hotel. Una d'aquestes modificacions suposa un creixement màxim de 96 places respecte de les 250 que existeixen ara. "Des del nostre punt de vista, Formentor no ha de tenir un nou hotel ni s'ha d'ampliar l'actual.
Avís al PP: “Muleta es va preservar per voluntat popular”
La possible derogació per part del Govern de la Llei de mesures urgents de protecció territorial, aprovada pel Pacte per desclassificar diverses urbanitzacions, podria tenir uns efectes nefasts al Port de Sóller, on la segona fase de la urbanització de Muleta (Muleta II) se'n veuria afectada. El resultat seria la hipotètica construcció de més de 30 xalets de luxe a la cota més elevada del Port, des d'on hi ha una de les millors panoràmiqes sobre la badia. Ahir, aquesta possibilitat d'involució urbanística al nucli costaner de la "capital de la Serra" va ser denunciada per la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa-Equo. Miquel Ensenyat, solleric de naixement i candidat al Congrés per la coalició, acompanyat de David Abril, Magdalena Palou i la regidora de Progressistes per Sóller Catalina Esteva, comparegué per llançar un avís al Partit Popular, amb majoria absoluta al municicpi.
“Tu ets Batman i vols matar la meva mare”
"Ets Batman i vols matar la meva mare". Aquestes varen ser les paraules que proferí un nigerià de gairebé dos metres d'alçada i gran corpulència física instants abans de propinar una brutal pallissa a un transeünt que passejava tranquil·lament per la Rambla de Palma amb la dona i el fill. Els fets es varen produir sobre les 11.05 hores d'ahir al matí, a la rambla dels Ducs de Palma, concretament a les proximitats de la Seguretat Social. Pel que sembla, i segons nombrosos testimonis, la víctima caminava tranquil·la quan va ser abordada per l'africà, que el va confondre amb Batman.
L’home detingut pel crim de Núria Orol nega que la matàs
Zouhair A., el marroquí de 37 anys detingut com a responsable del crim de la seva exparella al Port d'Andratx, ha negat que estigui implicat en els fets. El sospitós continua arrestat en els calabossos de la Comandància de la Guàrdia Civil i avui horabaixa serà posat a disposició judicial. Els investigadors continuen cercant l'arma homicida. Durant tot el dia, els agents de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil varen continuar amb les investigacions per aclarir el brutal crim de Núria Orol, la jove de 24 anys que va aparèixer apunyalada en el llit del seu pis, al carrer Gabriel Roca del Port d'Andratx. Els funcionaris es varen entrevistar ahir amb persones properes a la víctima, entre elles José, el pare de la nina de dos anys de Núria.
Palma supera quasi cada dia la pol·lució atmosfèrica permesa
La ciutat de Palma sobrepassa els nivells màxims de contaminació atmosfèrica permesos per la Unió Europea. L'aire que respiren els palmesans, de fet, conté excessives substàncies tòxiques, com diòxid de sofre, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni. L'estació de mesura i control d'aquesta contaminació al centre de Palma, ubicat entre les Avingudes i el carrer de Manacor, registra nivells superiors als 40 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cubic (xifra màxima que es permet dins la ciutat). Concretament, manté valors que ronden entre els 40 i els 55 micrograms quasi tots els dies entre setmana. Els cap de setmana, en canvi, la pol·lució davalla, ja que no són dies feiners i el trànsit de cotxes cau a més de la meitat.
Un jove de 28 anys es troba crític en caure des d'un tercer pis a Cala Millor
Un jove de 28 anys es troba en estat crític després de travelar i caure pel buit de l'escala des d'un tercer pis a Cala Millor, en el municipi mallorquí de Son Servera, segons han informat fonts del 061.
Coincidència de Bauzá i Mas en les mesures contra el deute
Somriures, copets a l'esquena i cap discrepància. El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, i el president de Catalunya, Artur Mas, varen evitar ahir dematí parlar de cap tema que els distanciàs. Mas era a Palma per la reunió de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull, però en la seva primera visita oficial a les Illes Balears també va parlar amb Bauzá d'altres qüestions que els afecten a tots dos, com l'economia i les retallades. Després de la reunió, quan atenien els mitjans, a Bauzá tan sols se li va gelar el somriure quan Mas va dir que les Illes Balears i Catalunya formen part d'un territori "comú des d'un punt de vista cultural" i amb "molts altres llaços sentimentals". El president de la Generalitat va insistir diverses vegades en els termes "llengua comuna" i "territori comú".
L’operació Ossifar continua amb la detenció d’una empleada d’Emaya
La segona fase de l'operació Ossifar propicià ahir la detenció d'una treballadora de l'empresa pública Emaya, L.J.Z., i també la imputació i la declaració d'una alta directiva d'una emprea constructora mallorquina que aconseguí contractes. Agents de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil i del grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional es desplaçaren al matí a les dependències d'Emaya per detenir la dona, que temps enrere havia format part de llistes electorals de l'extinta UM. En concret, de les municipals a Palma de 2007, en una posició llunyana, la número 20. Cal recordar que a Ossifar s'investiguen possibles irregularitats dins l'empresa municipal d'aigues de Palma. De fet, els primers arrests es dugueren a terme per agost, quan es detectà i es denuncià un sobrecost de prop d'1,2 milions d'euros en la compra de contenidors soterrats a una empresa proveïdora. Llavors, un dels detinguts fou Germán Chacártegui, exresponsable de Medi Ambient d'Emaya, qui declarà que totes les decisions les prenien els seus caps. En aquella primera fase també fou detinguda l'exgerent d'Emaya Malén Tortella, igualment d'UM.
Els treballadors de [M] apel·laran als tribunals si Treball signa el tancament
Els treballadors de RTV de Mallorca apel·laran si Treball confirma el tancament de l'empresa. Foto: T. Ayuga. El Comitè d'Empresa de la Ràdio i Televisió de Mallorca ha anunciat aquest dimecres que apel·larà als tribunals en el cas que la resolució de la Direcció General de Treball acordi el tancament de l'empresa pública. Així ho han informat en roda de premsa membres del Comitè d'Empresa a dos dies de què conclogui el període de negociació de l'ERO -si no s'allarga-, un termini en què, segons ha assenyalat una de les representants del Comitè Eva Legazpi, l'empresa no ha demostrat "cap interès de negociar" i únicament ha quedat de manifest la seva "voluntat clara de tancar". D'altra banda, ha criticat que encara no se'ls hagi comunicat quan serà el tancament definitiu de l'emissió.
Garau demana a Salom que defensi el territori
El portaveu del Consell de Mallorca, Jaume Garau, denuncià ahir "la falta absoluta d'iniciativa i de preocupació de Maria Salom per les qüestions territorials que afecten Mallorca. Per això, demanà a la presidenta que no es converteixi en la delegada del Govern Bauzá a Mallorca i defensi els interessos dels ciutadans per damunt dels interessos del Partit Popular. Garau comparegué ahir al costat dels consellers socialistes Antoni Alemany i Mercedes Garrido, per recordar a Salom que el Consell és qui té les competències en matèria d'ordenació del territori i que, durant la passada legislatura, es va fer molta feina per la defensa del paisatge -per exemple, la protecció del Guix; l'aprovació del Pla Territorial de Mallorca, amb una àmplia majoria; el pacte amb el Govern d'Antich, per protegir 1.600 hectàrees a través de la Llei de mesures urgents, i la declaració de la serra de Tramuntana com a patrimoni de la humanitat per la Unesco.
El Consell redueix un 0,015% la taxa de residus urbans
La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, va anunciar ahir una "lleugera" rebaixa de la taxa de tractament de residus sòlids urbans. De fet, la davallada és gairebé inexistent, de dos cèntims per tona, fet que representa un 0,015% de la taxa actual. Però cal tenir en compte que l'empresa Tirme demanava un augment del 55,8%. Salom havia promès en campanya la congelació o la reducció de la taxa. A la pràctica, el Consell congela la tarifa i, per poder-ho fer, pretén aplicar una sèrie de mesures de retallada de despesa i d'augment d'ingressos. El portaveu del grup socialista al Consell, Jaume Garau, acusà ahir Salom de "desfressar de notícia extraordinària" la "mateixa congelació" que havia aplicat el Pacte els dos darrers anys. Tirme, ja en temps de Francina Armengol, demanava un augment de 73,45 euros per tona d'una tarifa que ja en costa 131,52, per compensar la posada en marxa de dues noves línies d'incineració. Amb tot, la consellera insular de Medi Ambient, Catalina Soler, ha plantejat un paquet de mesures d'estalvi, per retallar 5,24 milions d'euros, i una bateria de propostes per tal d'augmentar els ingressos en set milions d'€.
El judici del cas Scala arriba a la Secció Primera de l'Audiencia
La Secció Primera de l'Audiència de les Balears serà l'encarregada de jutjar els 18 acusats en el cas Scala de presumpta corrupció en el Govern durant la legislatura 2003-2007, del PP, encara que encara no ha fixat la data del judici, han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de les Balears.
El PP no creu en l'efectivitat del pacte fiscal proposat per Gestha
El secretari general del PP balear, Miquel Ramis, ha manifestat no creure" en el gran pacte fiscal que han proposat els tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) per reduir el frau fiscal, ajustar el dèficit i reactivar l'economia, en considerar que "la millor forma de reduir el deute és no crear-la, sobretot si és innecessària", i en aquest sentit ha recriminat que el Govern del Pacte deixàs al terme de la passada legislatura 6.000 milions de deute.
Jaume Crespí defensa que el dinar referit és un acte protocol·lari i tradicional
El batle de Deià (PP) i portaveu en el Consell de Mallorca, Jaume Crespí, ha respost a les crítiques abocades aquest dijous des del PSM-IV-ExM i ha aclarit que el menjar del Dia de Sant Joan respon a un acte "protocol·lari" i "tradicional" que se celebra "de tota la vida" amb motiu de les Festes patronals de la localitat.
La UE exigirà als bancs un capital core del 9%
Els líders de la Unió Europea (UE) van assolir ahir un acord per elevar les exigències de capital de màxima qualitat (core capital) de la banca fins al 9 per cent abans de juliol de 2012. Després d'una reunió d'una hora i mitjana, els mandataris dels 27 països de la Unió Europea van emetre un comunicat en el qual fan una crida perquè aquesta mesura no provoqui una nova estrangulació del crèdit. Segons l'acord, la gran banca té vuit mesos per elevar el seu capital de màxima qualitat fins al 9%. Per això, els bancs hauran de valorar la seva cartera de deute sobirà a preus de mercat, fet que suposa que els que tenen deute grec n'hauran d'aplicar un quitament important. En el cas del deute espanyol, la depreciació se situarà a l'entorn del dos per cent. Representants de la Unió Europea van deixar clar, no obstant això, que la depreciació de les carteres de deute és una mesura "excepcional", que tindrà caràcter temporal i que no està previst que es repeteixi en el futur.
Zapatero confia que els bancs puguin elevar el seu capital sense recórrer a doblers públics
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha expressat avui la seva confiança que els cinc bancs espanyols a qui la UE exigeix augmentar el seu capital, per un import conjunt de 26.161 milions d'euros, puguin aconseguir-ho sense necessitat de recórrer als doblers públics. La UE exigirà als bancs un capital core del 9%
El pragmatisme s’apodera de l’IRL
Una absoluta cordialitat fou ahir la nota dominant en la primera reunió de la legislatura de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull, que se celebrà al Consolat de Mar amb la presència dels presidents del Govern balear, José Ramón Bauzá, i de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. L'ordre del dia se centrà en les línies estratègiques d'actuació per als propers anys. Les diferències ideològiques de tots dos governs, sobretot en matèria lingüística, no seran cap obstacle per treure profit econòmic, turístic i cultural a l'IRL, una institució que, en paraules del seu director, Vicenç Villatoro, ha de ser "reexplicada i resituada" en la projecció exterior de la cultura i els productes culturals. "Aquest Govern no ha discutit mai que les Illes Balears formen part d'un territori amb una llengua comuna. Les diferències de plantejament al voltant del model lingüístic no suposen cap problema", afirmà el conseller d'Educació, Cultura i Universitats de l'Executiu insular, Rafel Bosch, una vegada finalitzada la reunió. Mas i Bauzá coincideixen en la necessitat d'aplicar ajusts per aixecar l'economia
Els músics reclamen a Cort les sales d’assaig de la UIB
"Deixarem el projecte definit, el conveni signat i les partides econòmiques per finançar-lo". Així es manifestà ahir Toni Noguera, regidor de PSM-IV-ExM a l'Ajuntament de Palma, sobre la iniciativa de locals d'assaig per a músics a la UIB. El grup econacionalista presentarà avui una moció al Consistori sobre aquest assumpte, que té el suport dels músics, els quals han organitzat per avui una marxa reivindicativa.
“No crec en un discurs femení”
El 5è cicle Cinema d'autor, de la UIB, comença avui amb la cineasta i cantant francesa Agnès Jaoui, que hi presentarà el film Le Goût des autres (2000), amb el qual debutà com a directora i del qual també va escriure el guió (juntament amb el seu company Jean-Pierre Bacri). La projecció tindrà lloc a la sala Augusta de Palma a partir de les 20.30 hores. Jaoui és una dona difícil d'encotillar, que expressa la seva creativitat en múltiples facetes: actriu, guionista, directora i cantant. "Em resultaria impossible triar una sola de les meves activitats. M'agrada canviar de pell, de medi, fer coses diferents", assenyala. La cineasta francesa no creu en una manera de fer pròpia de les dones, i s'estima més parlar de persones. "No crec en un discurs femení. A França, la relació amb el feminisme és un poc rara. De fet, els artistes no fan gaires polítiques reivindicatives amb les seves obres", explica. Le Goût des autres és una pel·lícula que marca algunes de les línies que seguiran posteriorment les històries escrites per Jaoui i Bacri.
Més enllà dels límits del cinema
Un muntatge de quatre pantalles que ens permet observar escenes de Burkina Faso i l'Àrtic simultàniament, unes cortines que transformen l'ombra de l'espectador amb una actriu de cinema i la imatge d'un home que es desfà en píxels, com si es tractàs d'un rellotge d'arena, són algunes de les obres que es poden observar a partir d'avui i fins el proper 15 de gener al CaixaFòrum de Palma, en la mostra L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment. L'exposició està coorganitzada per l'Obra Social la Caixa i el Hishhorn Museum and Sculpture Garden, de la Smithsonian Institution de Washington. "La mostra convida a explorar l'impacte del cinema a la societat a través de qualsevol de les seves formes: no només la pantalla convencional, sinó també la televisió, el videoart, els videojocs i els smartphones", explicà el coordinador d'exposicions del Hirshhorn Museum Lawrence Hyman, qui avançà que la mostra integra dues dimensions.
Resultats Primera Divisió
SEVILLA 2RACING 2SEVILLA: Javi Varas, Coke, Spahic, Escudé, Cáceres, Medel, Campaña, Navas, Trochowski, Armenteros i Del Moral.Negredo per Armenteros en el minut 61, Rakitic per Campaña i Luis Alberto per Coke en el 74. RACING DE SANTANDER: Toño, Francis, Álvaro, Torrejón, Christian, Papa Diop, Jairo, Cisma, Adrián, Koné i Ariel. Munitis per Ariel en el minut 75, Arana per Koné en el 80 i Osmar per Jairo en el 90.
Un quartet d’hora bo... i el desastre (1-2)
Un quartet d'hora bo... i el desastre. El Reial Mallorca perdé ahir (1-2) davant l'Sporting de Gijón en un partit en què els homes de Joaquín Caparrós mostraren nombroses mancances. Foren dèbils i insegurs en defensa, pecaren de falta de creativitat i consistència al centre del camp i, al mateix temps, quedà clar una vegada més que en atac falta un davanter golejador. El Mallorca dominà el primer quart d'hora, aleshores fou millor, creà oportunitats i marcà un gol. Els asturians, en canvi, entabanats d'inici, reaccionaren després que Castro inauguràs el marcador. Foren millors i, en una bona segona meitat, remuntaren el partit amb total justícia. Caparrós continua a la recerca del millor onze. Ahir, tot i el meritori empat aconseguit diumenge al Vicente Calderón, introduí canvis.
No són com en Javi Poves 1 – Sporting 2
DecepcióLa veritat és que ahir vaig quedar decebut. No m'esperava de cap manera que el Mallorca caigués a casa contra un dels equips amb pitjor trajectòria fins ara a la present temporada de la Primera Divisió. Sincerament, pensava viure la primera victòria amb Joaquín Caparrós a la banqueta. El bagatge del nou entrenador és ben magre (dos empats i una derrota, o sia, dos punts sumats) i començam a enyorar en Laudrup.
Caamaño: "si Otegi vol consolidar el nou escenari serà benvingut”
El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, ha assegurat avui que si el dirigent de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi està disposat a avançar per a la consolidació del nou escenari de pau "serà benvingut", amb independència de les responsabilitats penals que hagi d'assumir. Caamaño ha insistit en que la situació d'Otegi està pendent de recurs davant el Suprem i ha demanat que es deixi als tribunals que compleixin la seva comesa. López i Basagoiti prioritzen la 'consolidació de la convivència en llibertat' Gerry Adams creu que Otegi ha de participar en el procés de pau
Urkullu vol acostar presos d’ETA malalts
Iñigo Urkullu, president del PNB, proposà ahir al cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, una "política de reconciliació" després de l'anunci d'ETA, amb mesures "més flexibles i urgents" en política penitenciària, com l'acostament dels "presos malalts" de l'organització armada. Segons Urkullu, aquestes mesures es podrien prendre abans del 20-N, fet que el Govern central descartà de manera rotunda. Després d'hora i mitja de reunió amb Zapatero al palau de la Moncloa i en roda de premsa, Urkullu assegurà que li demanà la derogació de l'actual Llei de partits i una política penitenciària "flexible, dinàmica i consensuada" per avançar en el procés final de la violència i de normalització política. El president del PNB recordà que el final dialogat de la violència, una vegada que ETA no ha obtingut res, és present tant en el Pacte d'Ajuria Enea com en el darrer punt del Pacte Antiterrorista. Insistí que l'esquerra abertzale i les institucions basques han de fer un reconeixement a les víctimes, però també des del Govern i els partits polítics s'ha d'obrir un nou procés de transició i fer una política penitenciària "oberta, dinàmica i flexible".
El PP critica que el PSOE usi un nin ‘per al paper de dòberman’
El vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, criticà ahir el vídeo del PSOE contra la política educativa de les comunitats governades pels populars per "hipòcrita" i perquè col·loca un nin en "el paper de dòberman". En una entrevista a Onda Cero, González Pons va dir que li sembla "una mica hipòcrita que es critiqui l'escola privada des d'un partit polític els líders del qual porten els seus fills a l'escola privada", encara que allò que "realment" el "va ofendre" és "veure un nin fent de dòberman".
La política és causa de “desconfiança” i “irritació”, segons el CIS
La situació econòmica i la política estan més mal vistes que mai, segons el baròmetre d'octubre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que mostra que a la meitat dels ciutadans de l'Estat espanyol la política els inspira "desconfiança", "indiferència" i "irritació". L'atur i els problemes econòmics se situen una vegada més com les principals preocupacions de la societat, mentre que el terrorisme torna a registrar mínims històrics i s'allunya de les majors inquietuds de la ciutadania.
Rubalcaba creu “definitiva” la decisió d'ETA d'abandonar la violència
El líder socialista destaca la importància de mantenir la unitat de la societat democràtica en aquests moments que presagien la fi d'ETA. El candidat del PSOE a la Presidència del Govern i exministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha considerat que "la decisió d'ETA és definitiva" i "la violència s'ha acabat", i ha anunciat que, si aconsegueix la victòria a les eleccions del pròxim 20 de novembre, "el primer" que farà serà reunir els partits per "examinar" la política antiterrorista que es realitzarà. En una entrevista concedida a Ràdio Euskadi, recollida per Europa Press, ha opinat que la decisió d'ETA del passat dia 20 és "definitiva". "Aquesta és la bona", ha considerat. Urkullu: "ETA i l'esquerra abertzale no han aconseguit res, han fracassat" Patxi López adverteix que no es pot convertir als presos en el principal problema
Urkullu: "ETA i l'esquerra abertzale no han aconseguit res, han fracassat"
El president del PNB, Iñigo Urkullu, ha afirmat avui que, després d'anys de dolor i sofriment, ETA i l'esquerra abertzale "no han aconseguit res, han fracassat", i ha assegurat que ara "hauran de reconèixer el dany causat i demanar perdó". "Cal desterrar qualsevol benefici de dubte sobre si ETA o l'esquerra abertzale han vençut; només han omplert cementiris i presons; no han aconseguit res -ha insistit- i després de 34 anys vénen al terreny en el qual sempre hem estat alguns. Benvinguts siguin, però els conversos a la cua", ha sentenciat. Urkullu ha participat avui a Bilbao a la tribuna "Nova Economia Fòrum" al costat dels tres caps de llista del seu partit pels tres territoris històrics bascos per a les pròximes eleccions generals del 20 de novembre.
El Govern sahrauí acusa al-Qaida del segrest dels cooperants a Tinduf
La recerca d'Enric Gonyalons i els altres hostatges és intensa des que se'ls endugueren el passat dissabte. El Govern sahrauí considera que al-Qaida en el Magrib Islàmic (AQMI) va planificar i va dur a terme el segrest dels tres cooperants occidentals als campaments de refugiats de Tinduf, ha assegurat avui el ministre d'Assumptes Exteriors sahrauí, Mohamed Salem Uld Salek. "Tots els indicis recollits fins ara proven que és al-Qaida la que està al darrere del segrest dels dos espanyols i la italiana", va dir el cap de la diplomàcia sahrauí. El mallorquí Enric Gonyalons, l'extremenya Ainhoa Fernández de Rincón i la italiana Rosella Urru van ser segrestats la nit del passat dissabte a Tinduf. Els sahrauís qüestionen que el Marroc no condemni el segrest dels cooperants
Arriba a Palma una cooperant del Sàhara
Cansada i visiblement emocionada arribà anit passada a Palma Claudia Medina, la cooperant mallorquina que era als campaments de refugiats sahrauís d'Algèria, companya i amiga dels tres cooperants segrestats el cap de setmana passat al camp de refugiats de Tindouf, a Rabuni, entre ells el també mallorquí Enric Gonyalons. Claudia encara va haver d'esperar una mica més per veure la seva família, perquè no li arribava una de les seves maletes, però tot just sortir es va abraçar als seus pares i germana sense poder reprimir les llàgrimes, que encara van ser més intenses quan se li esmentaren els companys segrestats, que va assegurar que recordava molt.
Ja som 7.000 milions
El món assolirà a final d'aquest mes la xifra de 7.000 milions de persones, una dada que planteja "èxits i desafiaments" i que, sobretot, afectarà les regions més pobres. Així consta en el document Estat de la població mundial 2011, presentat ahir, el qual estudia les tendències que defineixen el món i analitza algunes de les paradoxes que implica aquest increment del nombre d'éssers humans, malgrat que les dones tenen ara menys fills que en la dècada dels anys 1960. Per a l'elaboració de l'informe, l'ONU s'ha fixat en les tendències de nou països: la Xina, Egipte, Etiòpia, Finlàndia, l'Índia, Mèxic, Moçambic, Nigèria i l'ex República Iugoslava de Macedònia, i detecta que, a pesar dels avanços realitzats per reduir l'extrema pobresa, cada pic es fan més grans les diferències entre rics i pobres.
Polèmica a València per la publicitat de prostitució als busos
La Generalitat ha sol·licitat a una de les empreses operadores del servei de transport metropolità de València que en tres dies suprimeixi els cartells de la part posterior d'alguns autobusos amb "anuncis de clubs de prostitució" i de pàgines de contactes eròtics. La mesura del Govern valencià es va donar a conèixer després que el diari Público informàs en la seva edició d'ahir que diverses línies de l'Empresa de Transport Metropolità (ETM), dependent de l'Agència Valenciana de Mobilitat (AVM) de la Generalitat, duen a les parts posteriors dels seus autobusos anuncis de gran format de webs eròtiques i clubs. Aquests anuncis, però, segons va comprovar l'agència Efe, ja es van poder veure el mes d'abril passat pels carrers de València. Això no obstant, no fou fins ahir que la Generalitar decidí donar un ultimàtum arran de la informació publicada. També l'Institut de la Dona del País Valencià reaccionà tot d'una i, a través de l'Observatori de la Imatge, inicià els tràmits corresponents perquè es retirin els polèmics anuncis.
Immoralitat
Qui moralment especulaamb la fe com a dogalno és res més que un immoralque conspira i manipula.L'església sembra cuguladins el camp lliure del vot;i el catòlic bon al·lot,que professa una fe cega,cegament vota i s'entregacom un peixet dins el llot.
Necessitat de la fe en assumptes terrenals
L'artilleria episcopal és un tema a vigilar sempre, però sobretot quan s'acosten unes eleccions. Ens preguntàvem dies enrere si els bisbes valencians de les diòcesis illenques afegirien algun matís a la proclama de Rouco Varela llegida per Martínez Camino. I no. Simplement, la...
Docurelat impecable
La docuhistòria, convertida en periodisme relatat a moltes veus (no seria de cap manera just dir-ne ficció) de 14 d'abril. Macià contra Companys (dimarts nit a TV3, tot i que exigeix més visions) no s'acull a la moda de simplificar el passat per conservar-ne un...
Impactants
El dret de la informació és basic i fonamental.Però els oients, telespectadors i lectors han de preparar-se per digerir moltes notícies. Immersos en dades macroeconòmiques i en la incertesa de l'euro, en rescats i quitances, en retallades, amb manifestacions de persones...
Culte: sospitós
La batalla que ha iniciat la batlessa de Maó per recuperar el topònim castellà de la ciutat i afegir-hi la hac en català no és nova, cova com un foc colgat entre la part de la població que només suporta amb resignació la catalanitat de les Balears. Ara governen i, a més, amb...
Les últimes engrunes
L'any 1974 Jean Paul Sartre va visitar el terrorista Andreas Baader a la presó. El filòsof d'esquerres més compromès i sovint més mancat d'escrúpols i el jove lluitador antiimperialista, antifeixista i anticapitalista es trobaven a Stammheim, on Baader estava reclòs amb...
No vagi per dit
Batrà el rècord d'Estaràs?Dins el PP ja hi ha comentaris sobre si el pròxim 20-N el PP serà capaç de batre el rècord de Rosa Estaràs l'any 2000, que com a cap de llista obtingué a les Balears 215.000 vots, marca encara no superada per cap partit en...
De la memòria amagada a la memòria robada
Memòria de Mallorca ha emès un comunicat de protesta en resposta al projecte de construir un balneari a l'antiga presó d'Illetes. La iniciativa de l'hotel de repòs ha sorgit d'un grup empresarial europeu i tot fa pensar que compta amb el vistiplau dels propietaris del solar i del...
El calvari del centre nacionalista
Partint, com sempre, del respecte a les decisions de jutges, fiscals i forces de seguretat i confiant que finalment es faci justícia i es depurin les responsabilitats pertinents si així hagués de ser, el segur és que, des d'una perspectiva política, el calvari que ha patit i...
Bullirà el mar...
Arran de l'activitat volcànica d'aquestes últimes setmanes a l'illa d'El Hierro, hom ha pogut constatar, una vegada més, que les "nostres" autoritats habitualment no se'n desfan bé davant les situacions d'emergència (i de les altres, les de cada dia, deixem-ho estar...). Les...
Bauzá i Mas es volen entendre
Els presidents del Govern balear i de la Generalitat travessen tants de problemes semblants, començant per l'ofegant deute públic i continuant per la desesperada recerca de fórmules que els permetin pal·liar la crisi econòmica, que ahir demostraren que no tenen...
L’ull de l’agulla ( 1997)
"La gent és molt donada a gastar una part dels seus ingressos en aparences; potser sia, fins i tot, quelcom compulsiu. Aquest procés, pensà ell, no és gaire diferent de la ronda de cerveses que paguen els obrers en el bar. No és gens diferent. Tots ens hem d'afirmar, tant...
Masoquisme
És evident que el Govern de les Illes Balears, sorgit de les eleccions de maig de 2011, ha marcat un relat concret amb relació a la dimensió del sector públic i els comptes de les diferents institucions. Aquest relat és la retallada. Es fan molts anuncis d'eliminació d'empreses, de...
Els canviadors
Diu la Viquipèdia que el conservadorisme "és un terme relativista usat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences religiosos, culturals o nacionals. Ja que cada cultura té diversos valors establerts, els conservadors...