Somriures, copets a l'esquena i cap discrepància. El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, i el president de Catalunya, Artur Mas, varen evitar ahir dematí parlar de cap tema que els distanciàs. Mas era a Palma per la reunió de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull, però en la seva primera visita oficial a les Illes Balears també va parlar amb Bauzá d'altres qüestions que els afecten a tots dos, com l'economia i les retallades.
Després de la reunió, quan atenien els mitjans, a Bauzá tan sols se li va gelar el somriure quan Mas va dir que les Illes Balears i Catalunya formen part d'un territori "comú des d'un punt de vista cultural" i amb "molts altres llaços sentimentals". El president de la Generalitat va insistir diverses vegades en els termes "llengua comuna" i "territori comú".
Bauzá, en canvi, sense portar la contrària a Mas, sempre va parlar de defensar la "identitat pròpia" i els "interessos" de cada territori; això sí, en col·laboració. En alguns moments del seu discurs, Bauzá va haver de fer malabarismes verbals per no entrar en contradicció amb Mas ni amb les seves pròpies idees.
Però el president de la Generalitat també va anar molt alerta a l'hora de parlar. Així doncs, quan li preguntaren si havien parlat de la política lingüística del Govern balear, va dir que no havien tocat aquesta qüestió. En concret, demanaren a Artur Mas la seva opinió sobre la intenció de reduir el català a un mèrit per entrar a l'Administració i sobre la voluntat d'aplicar la lliure elecció de llengua a les escoles. El president de la Generalitat va respondre que té per costum ser "molt prudent" respecte dels acords d'altres governs i no en va dir res. De fet, va desviar la pregunta sense respondre-la i va acabar parlant del fracàs escolar, dient que és un problema que afecta Catalunya i les Illes Balears i que els dos territoris l'afronten de maneres diferents.
Tots dos presidents trobaren el principal punt comú en l'economia i les mesures per superar la crisi del deute. Bauzá no es va estar de recordar que tots dos havien "heretat" el Govern "d'un multipartit" que, en tots dos casos, el 2010 havia arribat a un dèficit del 4% respecte del PIB.
Bauzá va convidar Mas a explicar "la realitat" sobre les retallades sanitàries a Catalunya i els tancaments d'hospitals, i el president de la Generalitat ho va aprofitar per dir que no hi ha hagut cap clausura, sinó que s'han ajustat horaris per a un ús racional. Explicaren que a Catalunya s'havia arribat a 850 milions de dèficit en sanitat i, a les Illes Balears, a 600 milions. Per això tots dos presidents coincidiren a defensar que les "mesures d'ajust" són per garantir la continuïtat de l'estat del benestar.
Coincidència de Bauzá i Mas en les mesures contra el deute
Els dos presidents troben el punt comú en les mesures econòmiques per superar la crisi del deute
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
17 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Per què està tan seriós el senyor Bàuza?
Quan xerro de les polítiques de CiU ho faig com un coneixedor de causa ja que he viscut molts d'anys a Catalunya i he hagut de debatre molts de temes amb ells. No sóc socialista, tampoc. Quan va ser el moment de negociar el darrer estatut, CiU, per tal de sortir a una foto, va deixar de banda "el pacte fiscal". L'Estatut que originàriament havia d'aprovar-se gairebé era la d'un estat federal, però CiU no li va donar suport ni tampoc va donar suport a altres forces que volien anar més enllà que una autonomia. Quan l'any passat va guanyar les eleccions, els membres d'Unió Democràtica ja van deixar ben clar que no treballarien per anar cap a un referendum sobre l'autodeterminació i a més, algunes persones que ara són conselleres van dir que no hi estaven d'acord. Convergència Democràtrica de Catalunya malgrat dintre de les seves files hi ha persones sobiranistes i independentistes l'interessa aquesta aliança amb Unió ja que s'asseguren representants a la demarcació de Lleida. Per aquest motiu, CiU mai no parlarà d'independència. Tambe he de dir que a Catalunya CiU sempre que ha pogut ha pactat amb el PP tal i com ho fet ara (Barcelona). Si no ha fet pactes s'ha abstingut en temes que donaven la majoria al PP (el cas de Badalona i Castelldefels). Per què és això? Perque econòmicament i ideològicament parlant tant CiU com el PP van en la mateixa direcció. Hem de tenir en compte que tant el PP com UDC estan dintre de la mateixa Internacional Cristiano Demòcrata juntament amb el PNV. Per acabar diré que CiU ha utilitzat el tema de Nació Catalana quan li ha interessat electoralment parlant. Per què es nega a formar part d'un gran grup parlamentari catalanista al Congrés dels Diputats?
@Un de tants, vostè no té ni idea de la política de CiU. Que més voldríem que tenir, a les Illes Balears, per començar, un nacionalisme com el de CiU amb la força democràtica que li dóna suport. La seva interpretació és la típica del socialisme.
Este foro me parece que está lleno de dinamizadores lingüísticos en paro... pobrecicos.
els filòlegs i historiadors del circulo balear, com per exemple el filòleg i historiador chicho lorenzo, el penjaran pels collons a ne'n bauza. Que es això de parlar amb "nacionalistas amigos de eta", sr.bauza? jaja
i com defensarà en Baussà al seu sector dretà aquest comportament i que negocii amb catalanistes...? Pero senñor Baussá no dijo usted que en mallorca no se habla el catalan, aqui somos españoles nos ha engañado... CANTAMAÑANAS
Que llevin el rei que costa molt i no seveix per res.
No ens enganyem. CiU ha deixat de parlar del pacte fiscal quan li ha convingut i l'ha tret a escena quan li ha interessat. Tant ho ha fet amb en Felipe Gonzalez com amb l'Aznar. Quin projecte de país pot tenir CiU quan el cap de llista al congrés és en Duran i Lleida que mai ha estat a favor de l'autodeterminació de Catalunya. Com a màxim aspira a una federació. La pregunta és: li interessa a Duran un grup catalanista al Congrés dels Diputats? jo tenc la resposta: no l'interessa. L'interessa més arribar a acoprd amb el PP.
Que tanquin els trens d'alta velocitat i els aeroports deficitaris de l'Estat Espanyol, que són la vergonya de tot Europa, i que no retallin els serveis bàsics que paguen les comunitats autònomes. També poden retallar el percentatge assignat a la família real, a les forces armades, a l'esglèsia...
Quins doiots que es llegeixen per aquí en els comentaris d'aquesta notícia! Quines comparacions més esquemàtiques, superficials, frívoles i maniqueistes! Comentaris propis de socialistes.dois Deu ser que els que l'escriuen només escolten la SER i llegeixen el País? El govern de Mas té un projecte estrella que el govern Bauzá no ensuma di d'enfora: aconseguir el concert econòmic - el pacte fiscal. Bauzá retalla i punt. Retalla si hi ha psoE a Madrit i retallarà si hi ha els seus a Madrit. Han de mantenir moltes comunitats que viuen de subsidis (subsidis que tants esquerranosos de per aquí defensen) i els dos partits nacionalistes espanyols fan la seva feina: aconseguir mitjans del País Valencià, de Catalunya i de les Illes Balears. CiU fa política per acabar amb l'espoli fiscal. I protegeix i estimula l'ús de la llengua catalana i la nostra cultura. No hi ha diferència, nooooo!!! Esperem que Catalunya voti contundentment el 20N CiU, per un costat, i grups independentistes, per l'altre. Només això pot fer que a Madrit no hi hagi una majoria absoluta pepera que a cap de les comunitats de parla catalana ens convé gens. Hem de pensar un poquet abans d'amollar-la i quedar-nos tan panxos. El dilema no és dreta o esquerra, sinó centralisme o política autocentrada al propi territori. Pensem-ho. Ens convé.