Una delegació balear de devers 150 persones, encapçalada pel president del Govern, Francesc Antich, i la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, demanarà avui a Brussel·les "un autèntic reconeixement de la insularitat de les Illes Balears per part de la Comissió Europea i la compensació real dels costos que se’n deriven". A les 12.15 hores del migdia, està previst que la comissària europea de Política Regional, Danuta Hübner, rebi Antich, la consellera de Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives; el conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens; i el conseller d’Economia, Carles Manera, que també prenen part de l’expedició. Tots tres li demanaran que es reconegui Balears com un territori de frontera, cosa que faria que les Illes rebessin partides procedents del Fons europeu de desenvolupament regional, semblants a les que perceben Còrsega, Sardenya i Canàries.
"Els ciutadans de les Balears saben que tan costós és embarcar una mercaderia per recórrer 100 quilòmetres com per recórrer-ne 700. Allò que és ben cert és que la mar fa forat i tapa, i això s’ha de fer saber a Europa", digué Vives als mitjans de comunicació fa unes setmanes, quan anuncià el periple que el Govern organitzava per les institucions comunitàries. Segons informà aquesta setmana el secretari general del PSM, Biel Barceló, amb motiu de l’expedició, "cada ciutadà balear només rep 15 euros per habitant, mentre que els canaris en reben 74. A Còrsega, són 72 els que hi aporta la Comunitat Europea; a Sardenya, 59; a Malta, 159; i a Madeira, 186". També està previst que els responsables de Mobilitat i d’Economia s’entrevistin amb els seus homòlegs europeus, el comissari de Transports, l’italià Antonio Tajani, i el d’Afers Econòmics i Monetaris, el socialista espanyol Joaquín Almunia. S’ha de dir, però, que aquestes dues reunions no estan confirmades.
Tot i això, els consellers integrants de l’expedició es mostraren ahir, a l’aeroport de Son Sant Joan, molt esperançats. "Baldament només ens rebi la comissària de Política Regional, ja serà una trobada històrica. Normalment són els estats els que conversen amb Brussel·les. Ara, però, per primera vegada Balears ho farà sense intermediaris de Madrid", manifestà Vives. Encara que el bessó de l’eixida sigui la qüestió econòmica, també hi tindran cabuda altres reivindicacions. Reclamar que la llengua catalana sigui un idioma de ple dret a les institucions europees en serà una. Per això, el president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, i el portaveu, Tomeu Martí, explicaran als responsables de multilingüisme les demandes de la societat civil balear en aquest sentit.
Entre els integrants de la marxa es troben representants dels quatre consells insulars, 40 batles de diferents municipis i membres dels teixits empresarial i associatiu, com Afedeco i Pimeco. Avui horabaixa s’inaugurarà al Halles Saint-Gery, un antic mercat cobert reconvertit en sala de mostres, l’exposició La insularitat a la Mediterrània. Quatre plafons diferents mostraran als brussel·lians quines són la llengua i la cultura pròpies de les Illes, les demandes històriques de les Balears i la bona gestió que es fa dels projectes europeus. Així mateix, s’hi explicarà què és l’Euroregió de Migdia-Pirineus. Tot això s’acompanyarà amb la projecció d’un vídeo documental en anglès i en català.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Palurdos provincianos