Cort insta el Govern a pagar un deute de 30 milions
El ple de l'Ajuntament de Palma ha aprovat avui per unanimitat instar el nou Govern presidit per José Ramón Bauzá a "resoldre l'incompliment" de la Llei de Capitalitat i de la Llei de Règim Local, per l'impagament de les partides de 2011, que el grup socialista ha xifrat en 30 milions. El consistori palmesà celebra avui un ple extraordinari per a debatre una proposta de l'oposició socialista per reivindicar que el Govern pagui "una inversió important de 30 milions d'euros, 25 a través de la llei de Capitalitat i 5 del Fons de Cooperació Local", segons ha detallat la portaveu Aina Calvo. Tanmateix el grup popular ha plantejat un text alternatiu on s'insta el Govern a resoldre l'incompliment de la Llei de Capitalitat i la de Règim Local, i finalment s'ha aprovat.
Vuit detinguts per prostitució i tràfic de drogues a Eivissa
La Policia Nacional ha detingut a vuit persones en la desarticulació d'una banda que es dedicava a la prostitució i el tràfic de drogues a Sant Antoni de Portmany, Eivissa.
Campos reforma la plaça Major
Les obres de reforma de la plaça Major de Campos ja són una realitat. El projecte que s'hi inicià durant el mandat passat s'ha continuat aquests dies, encara que el nou equip de govern, format pel PP i +A, ha decidit mantenir l'emblemàtic fanal del mig de la plaça. Segons el batle, Sebastià Sagreras, "en el projecte anterior se n'eliminava el fanal i nosaltres hem considerat que s'hi havia de mantenir. Així mateix, una modificació que hi hem fet ha estat adaptar les voravies a la normativa d'accessibilitat i així eliminar-ne les barreres arquitectòniques". Aquest projecte, que forma part d'una subvenció de l'antiga Conselleria de Comerç, sortí a concurs per un total de 180.000 euros i les obres són realitzades per una empresa campanera. La reforma és per eliminar el cablatge de les façanes de l'ajuntament i dels edificis de la mateixa plaça, dotar d'empedrat l'espai i alhora canviar els fanals de la plaça de Can Pere Ignasi.
Les fires d'Inca promocionaran el comerç local
Si el Dijous Bo és una tradició anual, les tres fires que el precedeixen també s'han guanyat un lloc en el calendari mallorquí. Ahir foren presentades al Casal de Joves d'Inca i el nexe comú entre si és la promoció del comerç local i, per extensió, de tota la ciutat. El batle, Rafel Torres, explicà que les fires i el Dijous Bo "són un gran aparador dels productes inquers i de tota la feina que es desenvolupa durant l'any a la localitat. És per això que fins i tot en moments de crisi com els que estam vivint hi ha empreses que volen venir al Dijous Bo per mostrar la seva oferta. Saben que, tal volta, no efectuaran la venda a la mateixa fira, però sí que pot ser un trampolí comercial molt important". Pel que fa al pressupost, el batle anuncià una rebaixa d'entre un trenta i un quaranta per cent, que deixa en 170.000 euros el total disponible per a les tres fires i el Dijous Bo. Així i tot, el primer edil va voler destacar que, "tot i haver-ne abaixat el pressupost, crec que les fires i el Dijous Bo no decebran, perquè disposam del suport de les entitats del municipi.
Ara sí, el pont ja es comença a desmuntar
Passava un quart de les tres del migdia quan, entre els aplaudiments dels operaris d'Erri Berri SL, un camió grua aconseguia retirar la primera peça de formigó de l'estructura del pont del Riuet de Porto Cristo i encetava el desmuntatge d'aquesta infraestructura fins a la seva desaparició. Durant tot aquest cap de setmana, un grup d'obrers de l'empresa navarresa ha fet feina en la preparació del moment més important que dóna inici a la demolició pròpiament dita del pont. A les dotze, arribaren els dos camions grua que havien de començar a estirar les peces que havien sorgit de tallar transversalment i longitudinalment tota la infraestructura de formigó. Es col·locaren al centre del pont per iniciar-ne un desmuntatge del mig cap als costats. Una gran radial acabava de perfeccionar els talls per poder estirar els fragments del pont, que oscil·len entre les quatre i les cinc tones. Tanmateix, fins a tres hores més tard, un dels camions grua no pogué estirar la primera placa que també duia un tros de barana de la part que mira cap a la zona del Carreró.
El PSM exigeix aturar les obres del palau de congressos
La coalició PSM-IV-ExM demanà ahir públicament l'aturada de les obres del palau de congressos. El regidor Antoni Verger assegurà que "invertir 70 milions d'euros públics més és una barbaritat mentre els serveis públics i les prestacions socials quedin desateses". Verger afegí, en el marc del ple extraodinari d'ahir a Cort, que l'aturada hauria de ser de caràcter temporal "i que duri mentre la situació econòmica sigui tan crítica com ho és actualment, o almanco mentre no apareguin inversors privats que assumeixin la finalització de les obres". Verger recordà que "el mateix dia que el Govern balear ingressà 10 milions d'euros a Acciona per al palau, els centenars de discapacitats que es manifestaven davant el Parlament hagueren d'escoltar que ‘no hi ha doblers' per boca del president".
Campos torna la bandera d'Espanya a Son Real i hi redueix la fauna autòctona
La bandera espanyola oneja de nou a les portes de la finca pública de Son Real, a Santa Margalida, i ho fa amb un nou pal, aquesta vegada de ferro. El gerent de la Fundació Balears Sostenible i fundador del Círculo Balear, Jorge Campos, ha restituït aquest cap de setmana la bandera desmantellada el 12 d'octubre passat pel jovent independentista revolucionari Maulets. No és l'únic canvi que ha experimentat la finca pública, comprada amb fons de l'ecotaxa el 2002 i que s'ha convertit en tot un referent de l'ecologisme i la defensa del patrimoni etnològic i arqueològic a les Illes. La Fundació que gestiona la finca, dependent de la Conselleria de Turisme i Esports del Govern de les Illes Balears, ha venut sis dels nou porcs negres autòctons que hi havia fins ara.
Apareix morta a Cala Bona la turista belga desapareguda
Després de tres dies de recerca intensa, ahir horabaixa es trobà el cos sense vida de la turista belga desapareguda a Son Servera divendres. Aparegué morta, precisament, en aigües de Cala Bona. El cos estava nu, destrossat i encaixat entre unes roques. La Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Manacor ja s'ha fet càrrec de la investigació. Raimonde María, de 65 anys, era de vacances en un hotel de Cala Millor, on havia arribat acompanyada del seu marit. La parella en denuncià la desaparició divendres, 14 d'octubre. Des d'aquell dia, la Policia Local de Son Servera, la Guàrdia Civíl, Protecció Civil i Salvament Marítim la començaren a cercar per mar i terra. Durant tres dies, els efectius de recerca varen pentinar àmplies zones de la costa, entre platges i penya-segats. Llanxes i zodíacs varen participar en el desplegament des de la mar. Les embarcacions, fins i tot, s'allunyaren de la costa per si els corrents s'havien enduit el cos de la turista.
La vaga d'ambulàncies, sense cap incident
La jornada de vaga convocada pels treballadors de l'empresa concessionària del transport sanitari urgent a Mallorca transcorregué ahir sense incidències, segons informà el comitè de seguiment de l'aturada, format pel comitè de vaga, l'empresa concessionària i el 061. Segons el Govern, els serveis mínims fixats per la Conselleria de Salut, Família i Benestar Social també es compliren amb normalitat. L'empresa Servei de Transport Sanitari Terrestre Illa de Mallorca, que s'encarrega del transport d'ambulàncies, acceptà finalment ahir la reivindicació del comitè d'empresa de realitzar torns de vuit hores davant la jornada actual de dotze hores. En un comunicat, l'empresa recalcà que aquesta mesura motivarà la "contractació de nou personal qualificat creant nous llocs de treball", al mateix temps que assenyalà que el deute pendent amb els empleats del servei és "només la nòmina de setembre".
Clam per una administració més eficient
La Plataforma per l'exemplaritat en la gestió pública insta, en 27 propostes, que el Govern de les Illes creï una administració més eficient. El col·lectiu, impulsat des del Cercle d'Economia i format per 21 entitats, posà ahir com a exemples de mala gestió dels recursos el projecte de l'òpera i el del tren de Manacor a Capdepera. El president del Cercle, Alexandre Forcades, durant l'acte de presentació del document Pacte pel bon govern de Balears: mesures necessàries per a una administració pública eficaç, eficient i transparent, precisà que, en el cas del projecte ferroviari, s'hauria d'haver aprovat amb "majoria absoluta" i planificat valorant el retorn de la inversió feta. Forcades apel·là a la necessitat d'aplicar "canvis dràstics en la manera de treballar de l'Administració basant-los en profunds canvis organitzatius i procedimentals per afrontar l'actual situació de crisi".
PSM-IV-ExM vol una renda mínima de 525 €
PSM-IV-ExM proposà ahir que s'aprovi una renda mínima de 525 euros per a les famílies de les Balears que no disposen de cap tipus de subsidis ni prestacions socials, una quantitat que seria major en funció dels seus membres. El candidat d'aquesta coalició al Congrés dels Diputats per a les eleccions del 20-N, Miquel Ensenyat, donà a conèixer ahir en roda de premsa aquesta iniciativa, que recollirà el seu programa i que, a més, es presentarà com una proposta perquè l'aprovin el Parlament i posteriorment el Govern. Coincidint amb la celebració avui del Dia mundial contra la pobresa, Ensenyat recordà que fins al 20% de la població balear viu en situació de pobresa, un percentatge "molt preocupant" que obliga a prendre "molt seriosament" aquesta situació. A més a més, va explicar que aquesta renda mínima aglutinaria totes les ajudes que ofereixen les diferents administracions a les famílies que no tenen ingressos.
El Parlament balear aposta en ferm pel Corredor de la Mediterrània
El Parlament balear ha mostrat el seu suport "ferm" al desenvolupament del Corredor Mediterrani com "element vertebrador social i econòmic de primer ordre", ja que generaria ocupació i ajudaria al desenvolupament de les indústries de les regions per les quals passaria.
Aguiló afirma que el PSOE pretenia apujar impostos a molts municipis
El vicepresident Econòmic, de Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, ha afirmat avui que el PP es va trobar a "molts d'ajuntaments" de Balears plans del PSOE per apujar els impostos.
Diéguez critica que Company va contractar sis secretàries personals en 15 dies
El diputat socialista Antoni Diéguez ha criticat que el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, va contractar sis secretàries personals entre el 15 i el 30 de juny.
La reforma fiscal del PP no toca les rendes altes
La reforma fiscal que planteja el PP dóna un protagonisme absolut als empresaris i als autònoms i afavoreix el sector privat com a generador de llocs de feina. En aquesta línia anirà la proposta sobre la reforma fiscal que presentarà avui el grup parlamentari popular en el ple del Parlament, que no esmenta la fiscalitat progressiva, per la qual cosa les rendes més altes no en surten perjudicades. En roda de premsa, la portaveu adjunta del grup parlamentari popular, Margarita Prohens, que comparegué al costat del diputat Francisco Mercadal, defensà ahir la necessitat de donar suport a una "veritable" reforma fiscal dirigida a la recuperació econòmica, i que planteja modificar determinats impostos com el de societats, l'IVA i l'IRPF, que permetin a autònoms, microempreses i emprenedors poder generar ocupació amb més facilitat.
Armengol insisteix que Bauzá doni la cara
El PSOE hi insistirà. La portaveu parlamentària socialista, Francina Armengol, criticà la política d'"obscurantisme absolut" del president del Govern, José Ramón Bauzá. També confià en el fet que avui, durant el ple que tindrà lloc a la Cambra autonòmica, el cap de l'Executiu balear "pugi a la tribuna" i expliqui el Pla de sanejament aprovat per a les Balears, després que el gabinet autonòmic anunciàs mesures d'ajust que ascendeixen a una xifra propera als 380 milions d'euros.
Deu candidatures es presenten al Congrés
Un total d'onze partits es presenten als comicis del proper 20 de novembre a les circumscripcions electorals de les Illes. Cinc formacions ja tenen representació: PP, PSIB-PSOE, Esquerra Republicana, Unión, Progreso y Democracia i Izquierda Unida. S'escolliran 8 diputats i 5 senadors. La resta de partits o coalicions han hagut d'acreditar un nombre suficient de signatures de suport a les candidatures al Congrés i al Senat. La instrucció és de nova ordre i la Junta Electoral Central l'aprovà el setembre d'enguany. És el primer cop que s'aplica en unes eleccions generals. Així, les formacions, federacions de partits i coalicions electorals sense representació actual al Congrés o al Senat hagueren de presentar amb la candidatura signatures de suport d'almenys el 0,1% dels electors inscrits en el cens de la circumscripció per on pretenen el vot.
Brussel·les prepara sancions penals contra els banquers
La Comissió Europea proposarà aquesta setmana una norma per obligar tots els estats membres que castiguin amb sancions penals, penes de presó incloses, els banquers que incorrin en comportaments delictius greus, en concret, l'abús d'informació privilegiada i la manipulació de mercat. La directiva tindrà un impacte limitat, ja que la majoria d'estats membres, entre ells Espanya, ja preveuen en les seves respectives legislacions sancions penals per a aquest tipus de comportaments, segons explicaren fonts comunitàries. Bulgària és l'únic país de la UE que no castiga ni l'abús d'informació privilegiada ni la manipulació de mercat, mentre que Àustria, Eslovàquia, la República Txeca, Estònia, Finlàndia i Eslovènia no han tipificat penalment algun dels dos delictes. La proposta de Brussel·les exigirà que tots els estats membres castiguin aquests comportaments, però no fixarà cap pena mínima, segons un alt funcionari de la UE. El president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, va justificar els seus plans al·legant que "alguns dels comportaments que hem vist en el sector financer han estat completament irresponsables i de vegades de naturalesa criminal".
“La crisi és l'esgotament dels sistema de consum”
"Fins fa uns anys, unes poques persones controlaven la cadena de producció. Les marques es donaven a conèixer a través dels mitjans de comunicació massius, després es distribuïen i arribaven als consumidors. Però aquesta cadena s'ha trencat amb internet i les noves tecnologies. Qui se n'ha apoderat? Han estat els consumidors, que han deixat de ser-ho per convertir-se en ciutadans. I això és molt més democràtic". Així es va expressar ahir Ferran Rodés, vicepresident d'Havas, el cinquè grup global de comunicació i publicitat a escala internacional, en el transcurs de la conferència que oferí al CaixaFòrum de Palma. Havas i la seva filial a Palma, Disset Comunicació, varen organitzar un simposi sobre els Grans reptes de comunicació per a un nou món, en el qual varen participar destacats professionals d'aquest camp. Rodés explicà que la crisi econòmica actual significa "l'esgotament de la societat de consum. El capitalisme ha arribat als seus límits.
ArtFutura 2011: l'animació torna a envair Es Baluard
Repassant el futur és el lema d'ArtFutura 2011, el festival de creació audiovisual que albergarà per tercer any consecutiu Es Baluard (gràcies a una col·laboració amb l'Obra Social Sa Nostra) i que es desenvoluparà del 21 d'octubre al 5 de novembre. Palma serà una de les deu ciutats de l'Estat que, simultàniament, acolliran la 22a edició del certamen, que també es du a terme a Buenos Aires, Santiago de Xile i Bogotà. El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma oferirà set sessions de projeccions obertes al públic de manera gratuïta, en les quals es podran veure més de vuit hores de material audiovisual. A més, no tot quedarà en les projeccions, perquè també hi haurà activitats destinades als centres educatius, que es desenvoluparan fins a l'abril. "És molt interessant poder veure les darreres aportacions en aquest camp", afirmà ahir Cristina Ros durant la presentació d'ArtFutura, a la qual també acudiren Antoni Sorà, director gerent de la Fundació Sa Nostra, i Josep Hernández, subdirector de Ladat (Unitat d'Animació i Tecnologies Audiovisuals de la UIB).
Imatges d'un món que no tornarà mai
La Barcelona de principi del segle XX fou una ciutat d'un gran impuls cultural i econòmic, per aquest ordre, en què l'alta burgesia exercí un papel fonamental perquè arribàs a ser l'urbs que avui dia milions de persones coneixen. Moltes vegades, però, la història és freda i plena de dades i són poques les ocasions d'acostar-se al caliu de la intimitat de les famílies protagonistes de l'època. Barcelona, abans que el temps ho esborri és un documental dirigit per Mireia Ros que permet sentir aquest caliu gràcies a la recerca que dugué a terme Xavier Baladia a partir de les fotografies que heretà de l'àvia (i que el portaren a escriure la novel·la Abans que el temps ho esborri). "Pensava publicar un llibre sobre la meva nissaga quan em jubilàs", explica. La feina d'organitzar aquestes escenes, les històries de la padrina i les empremtes deixades per la família en la història de la ciutat arribà molt abans gràcies a una lesió d'esquena. Després, tot es va precipitar fins a desembocar en el film, en el qual Ros ha aconseguit donar coherència a una història a base de diferents imatges fragmentàries, entre les quals s'inclou la cinta mallorquina de 1925 Flor de espino.
Antoni Vera, nou director adjunt de l'Institut Ramon Llull a les Illes
Antoni Vera Alemany (Palma, 1973) serà el nou director adjunt de l'Institut Ramon Llull a l'Arxipèlag. El consell directiu es reuní ahir a Barcelona, a la seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per primera vegada des que el nou Govern balear quedà constituït. L'encontre continuarà a Palma el proper dia 26, presidit per José Ramón Bauzá. "La meva aportació personal consistirà a treballar per a la promoció exterior de la cultura però, principalment i com a director adjunt, seré l'enllaç i el representant de les Illes aquí (a Catalunya)", explicà Vera en el debut com a responsable de la seu del carrer de la Protectora a Ciutat.
El Mallorca pot fer ballar la cadira de Manzano
Gregorio Manzano, el tècnic que més vegades ha dirigit el Reial Mallorca a Primera Divisió i que actualment entrena l'Atlètic de Madrid, afronta a la corda fluixa el duel de diumenge a l'estadi Vicente Calderón contra el seu exequip. Els mals resultats del conjunt matalasser en aquest inici de Lliga, en el qual tot just ha pogut sumar 9 punts -només un més que el Mallorca- de 21 de possibles, han despertat les primeres crítiques a la capital de l'Estat contra el preparador de Jaén. L'Atlètic, que havia aconseguit il·lusionar l'afició amb els fitxatges de futbolistes com Falcao, Diego, Adrián i Arda Turan, ha estat incapaç de marcar cap gol en cinc dels set partits que s'han jugat i acumula tres jornades sense guanyar, la qual cosa l'ha fet caure al vuitè lloc de la classificació. Aquesta mala ratxa dels blanc-i-vermells ha deixat molt tocada la credibilitat de Manzano. O milloren els resultats, o el tècnic andalús pot ser destituït en les pròximes jornades. D'aquesta manera, hi ha la paradoxa que l'entrenador que ha batut gairebé tots els rècords en el Reial Mallorca i que en la campanya 2009-10 abandonà el club per la porta de darrere i protagonitzant un foc creuat de demandes judicials amb l'actual cúpula directiva.
La mítica frase “À la ville de... Barcelona” compleix 25 anys
El 17 d'octubre de 1986 -ahir en va fer exactament 25 anys-, el president del COI de llavors, Joan Antoni Samaranch, pronuncià les ja cèlebres paraules "À la ville de... Barcelona", que atorgaven l'organització dels Jocs Olímpics de 1992 a la capital catalana. Molts de protagonistes d'aquell esdeveniment històric es reuniren al nou Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport Joan Antoni Samaranch, ubicat a l'estadi de Montjuïc, per celebrar l'efemèride que catapultà Barcelona al món. Entre ells, hi eren Pasqual Maragall, exbatle de la localitat i expresident de la Generalitat; el també exprimer edil Narcís Serra; el cap actual del Consistori, Xavier Trias; la filla de Samaranch, Maria Teresa, i nombroses personalitats del món de l'esport i la política. Va ser un acte molt emotiu en el qual es reproduïren les imatges i paraules de la nominació barcelonina a Lausana (Suïssa) just en el mateix moment que fa un quart de segle, és a dir, a les 13.32 hores. Fou un vídeo que posà la pell de gallina al més de centenar de persones presents.
El Madrid vol fer una passa de gegant cap als vuitens
El Reial Madrid vol donar un cop definitiu al grup D de la Lliga de Campions, que lidera amb fermesa, i deixar encarrilada la seva classificació a vuitens de final, si perllonga la seva fermesa a l'estadi Santiago Bernabéu davant de l'Olympique de Lió, en un duel ja clàssic a Europa i que es repeteix per tercera temporada consecutiva. Els mals records d'enfrontaments madridistes davant del Lió quedaren aparcats des de l'arribada de José Mourinho. La temporada passada, el Reial Madrid no només va trencar sis anys després la barrera dels vuitens de final amb la qual ensopegava contínuament, sinó que a més va espantar fantasmes contra el conjunt francès. El triomf al Santiago Bernabéu (3-0 en vuitens de final amb gols de Marcelo, Benzema i Di María) és l'únic en quatre antecedents a l'estadi madridista. Ara, arriba ple de moral, líder de grup i donant imatge de força a Europa. La plantilla en vol més. I ja parla, per veu del seu capità Iker Casillas, d'una final a Munic on aspirar a la 'Desena' somiada Copa d'Europa.
Crida internacional pel final d'ETA i pel diàleg
El grup de personalitats internacionals que presidiren ahir a Sant Sebastià la conferència sobre el final del terrorisme reclamà a ETA que declari la "cessació definitiva" de la violència i donà suport que negociï amb el Govern les "conseqüències del conflicte", una al·lusió als presos i al desarmament. La conferència, impulsada per Lokarri i cinc organitzacions internacionals dedicades a la resolució de conflictes, conclogué puntual amb una declaració esperada, que llegí l'exprimer ministre d'Irlanda Bertie Ahern, acompanyat de les altres cinc personalitats internacionals que presidiren l'encontre: l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan; l'exprimera ministra de Noruega Gro Harlem Bruntland; el líder del Sinn Féin, Gerry Adams; l'exministre francès d'Interior i Defensa Pierre Joxe, i Jonathan Powell, excap de gabinet de Tony Blair.
Rajoy i Rubalcaba celebraran un debat electoral el dilluns 7 de novembre
Rubalcaba i Rajoy es trobaren en els actes de celebració del dia de la Hispanitat, a Madrid. Les coordinadores de campanya del PSOE i del PP, Elena Valenciano i Ana Mato, respectivament, han acordat que Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy celebrin un únic debat electoral el dilluns 7 de novembre organitzat per l'Acadèmia de la Televisió, segons confirmen fonts del PP. Segons les mateixes fonts, com va ocórrer ja en les eleccions de 2008, el senyal del 'cara a cara' serà obert a tots els mitjans que vulguin connectar-se per retransmetre el debat. En aquella ocasió, tanmateix, es van celebrar dos debats entre Mariano Rajoy i José Luis Rodríguez Zapatero. Les parts han arribat a aquesta solució de consens després de defensar posicions diferents de partida.
Sus al judici per Marta del Castillo
S'ha donat el sus al judici del cas Marta del Castillo. La causa per la violació i mort de la jove dedicà ahir la primera de les vint sessions a analitzar la qüestió d'inconstitucionalitat formulada pels pares de la víctima i la nul·litat del processament demanada pel germà de l'assassí confés, Miguel Carcaño. La Secció Setena de l'Audiència de Sevilla suspengué la vista fins avui per deliberar sobre els esmentats temes previs, mentre a les portes de l'edifici diversos centenars de persones esperaren tot el matí per cridar "Assassins" als tres presumptes còmplices de Carcaño, que entrà caminant. L'homicida confés, de 22 anys, s'enfronta a una petició del fiscal de 52 anys de presó i canvià d'aspecte altra vegada, atès que s'hi presentà amb els cabells molt curts i una petita cresta. El jove, que fou traslladat des de la presó de Morón de la Frontera (Sevilla) i arribà a l'Audiència en un furgó policial, no intercanvià cap paraula ni una amb la resta d'imputats i es mantingué impassible, escortat per tres policies i assegut a la segona fila del banc dels processats.
El Quartet per a la pau reprendrà les converses amb Israel i Palestina
El Quartet per al Pròxim Orient es reunirà separadament amb representants israelianes i palestins a Jerusalem el pròxim dia 26, anuncià ahir el Govern de Washington. En la seva roda de premsa diària, Mark Toner, portaveu del Departament d'Estat, indicà que el propòsit dels encontres serà desenvolupar una agenda, una vegada que se n'enllesteixin els preparatius, per reprendre les converses directes entre els dos bàndols, interrompudes fa un any.
La duquessa d'Alba, reclam publicitari per viatjar a Eivissa
El recent casament de la duquessa d'Alba i la diferència d'edat amb el seu tercer espòs, Alfonso Díez, s'han convertit en protagonistes d'una campanya publicitària del turoperador alemany L'TUR, que convida els seus clients a "escapar-se" a Eivissa per una mòdica suma.
La justícia francesa posa sota tutela l'hereva de L'Oréal
La justícia francesa ha decidit avui posar sota tutela la multimilionària Liliane Bettencourt, de 88 anys i hereva de l'imperi de cosmètics L'Oreal, ha anunciat avui l'advocat de la seva filla. Serà el major dels seus néts, Jean-Victor Meyers, sobre qui recaigui la tutela personal de l'anciana mentre que la seva filla Françoise Bettencourt-Meyers, que va ser qui va iniciar el procés judicial, gestionarà els seus béns i la seva fortuna, va anunciar la lletrada Charlotte Robbe-Phan després de l'audiència en un tribunal de Courbevoie, als afores de París. La multimillonaria Liliane Bettencourt, de 88 anys, sofreix una «demència mixta» i el mal d'Alzheimer en un «estat moderadament sever», ha revelat avui el diari «Le Monde». Segons assenyala el vespertí en la seva edició digital, l'examen mèdic de l'hereva de l'imperi L'Oréal -qui manté un enfrontament obert amb la seva filla pel control de la seva fortuna d'uns 17.000 milions d'euros- revela que sofreix un «procés cerebral degeneratiu lent» el que no deixa lloc a l'«ambigüitat» sobre el minvament de les seves capacitats.
BlackBerry regala 72 € en aplicacions als seus clients
Research in Motion (RIM), fabricant del dispositiu BlackBerry, ha anunciat que en regala als clients aplicacions per valor de 72 euros (100 dòlars) com a mesura de compensació per les errades tècniques d'aquests dies. La setmana passada, les BlackBerry d'Europa, l'Àfrica, l'Orient Pròxim i altres territoris de tot el món sofriren talls de la connexió amb internet. Una saturació en el servei de BlackBerry provocà que milions d'usuaris se'n veiessin privats durant tres dies. El problema ja ha quedat resolt, però les conseqüències de l'errada continuen transcendint. Després que diferents organismes hagin recomanat als clients la presentació de reclamacions i que la companyia mateixa n'hagi demanat disculpes, RIM ha començat el seu pla de compensació per als afectats. En una comunicat oficial, RIM confirma que regalarà als usuaris aplicacions per un valor total de 72 euros. L'empresa assenyala que es tracta d'"una expressió d'agraïment per la paciència dels abonats en les darreres interrupcions del servei".
Medicaments per a la crisi
Alexandre Forcades va ser conseller d'Hisenda de Gabriel Cañellas en la segona part dels anys vuitanta. Eren temps de gran recuperació econòmica. Forcades impulsà una política adaptada a aquells temps, de pressuposts en ascens mesurat, de demanda de més...
Repartir culpes
Forcades ha tengut l'encert de generar una veu empresarial que no arrossega l'estigma dels interessos sectorials i que es presenta a la societat com a més reflexiva i cultivada que els exabruptes corporatius habituals. Per això mereix el reconeixement. Perquè per part meva...
Un país de cuiners
Tant m'és si li diuen Euskadi, País Basc, Euskal Herria o Vascongadas. És el mateix país, i la mateixa cultura. Un dels seus trets destacats és, precisament, la gastronomia. I ahir es reuniren un bon grapat de bascos a Donostia. Tanmateix, en aquesta ocasió, no eren del...
Conferència de pau
El grup internacionalque analitza el conflictepot emetre un veredicteper acanalar el final.ETA no ha de fer més malni seguir amb la lluita armada;però Espanya, tan tancada,ha d'estar disposta a obrir.No hi ha pau si un vol teniruna nació resignada.
No vagi per dit
Bauzá, en el concert del grup L.A.José Ramón Bauzá gaudí divendres a vespre del concert del grup L.A. a la sala Assaig de Palma. Feia dies que les entrades s'havien acabat i el recinte era ple de gent. El president, que seia a la zona VIP, assegurà que és un...
El secret és la mirada
Ara que les descobertes de Wikileaks han palesat un cop més que no passa gaire res quan els secrets d'estat són revelats (és a dir, que es gasta molt a protegir secrets que quan són revelats no causen cap commoció), també val la pena recordar que sovint el secret no és...
Els econacionalistes, contra el palau
L'exigència de la coalició PSM-IV-ExM de paralitzar ja les obres del palau de congressos, perquè "és una barbaritat" continuar-hi invertint 70 milions amb l'erari del Govern buit i l'endeutament que s'infla sense fre, suposa una petició que cal qualificar d'assenyada i...
Determinisme tecnològic
Es tracta d'una idea recurrent, que potser podem resumir amb una sola frase: la tecnologia és la mare de la història. Ho va deixar dit Karl Marx: "El molí de vent produeix una societat amb senyors feudals; el telar de vapor produeix una societat amb capitalisme industrial". Segons...
Durruti i els indignats
Heus ací el primer vers d'un poema: "No hay pan para tanto chorizo". El vers és un eslògan. I l'eslògan ha estat assumit per milers de persones, moltes de les quals no han tastat mai el xoriço, però que endevinen que aquell senyor encorbatat que entra a la Borsa de Nova York ho...
Els “cuneros” a Mallorca
El cunerisme és una vella tradició política de l'Espanya unitària i centralista. Aquesta pràctica, encara vigent pel que es veu, suposa l'exportació de candidats a diputat des del centre fins a les circumscripcions electorals de la perifèria. En el segle XIX, com que Madrid concentrava...
El miratge de la banca
Resulta que ara, potser ja massa tard, ens adonam que durant tots aquests anys hem estat sotmesos al poder hipnòtic, no gens negligible ni conhortador, dels miratges. Si posam en marxa la facultat d'enraonar -que no sempre ens permet arribar a l'essència de les...
Una cavalcada del Ku-Klux-Klan (1964)
"La dona observà que les potes dels cavalls anaven embolicades amb draps, de manera que els animals semblaven dur-hi una mena de turbants. Els genets no s'havien cobert encara els caps amb les altes caputxes còniques, i així cavalcaven sota la nit il·luminada de...
Del 15-M al 15-O: un balanç pessimista
Del 15 de maig al 15 d'octubre poques coses han canviat. I les que ho han fet han canviat per empitjorar. I en això, ja podem tenir el pitjor Govern del món, amb Zapatero de president i Rubalcaba de ministre -o era a l'inrevés?- o el millor -el presidit per Bauzà, naturalment-, que...
Llegir Aznar a l'inrevés
Si una cosa sembla certa sobre els moviments 15-M és la seva naturalesa de material d'al·luvió. Es tracta de la confluència física de corrents impulsats per sentiments que van del desencant a la ira, sense un pensament crític que vertebri tant de descontentament. La manca de...