“Brussel·les s'ha convertit en una refugi d'immigrants de la dansa”

Jean Marc Serrano partí de Palma a desset anys. Sortí d'una illa per refugiar-se en una altra. De família amb tradició marinera, el seu destí semblava gairebé escrit quan partí cap a Gran Canària per estudiar-hi Ciències de la Mar. Però, allò que diuen, que de vegades el destí et juga una mala passada -en aquest cas, una de bona- i el mallorquí es creuà allà amb la dansa. "A 20 anys vaig veure el meu primer espectacle de dansa contemporània", reconeix, i a partir d'aquí "la mar quedà aparcada". "Amb uns amics vaig anar entrant en aquest món. Jo sempre havia fet esport, però la dansa sempre l'havia relacionada amb el ballet", afegeix.

Descoberta a les Canàries la seva vocació, Serrano se n'anà ara a estudiar a Salzburg, on conegué la seva companya actual, Laida Azkona Goñi, i junts crearen la companyia Hierba Roja. Viatjaren a Brussel·les, una ciutat que consideren "un refugi per a tots els immigrants de la dansa", un punt indispensable dins la disciplina. "Bèlgica és un altre món, una superpotència en tots els nivells: per a les companyies, per al públic, per a la programació. No és comparable amb Espanya, pensa que allà ja fa tres generacions que treballen amb dansa contemproània" expliquen. I ha estat precisament a Brussel·les que han creat l'espectacle Coches rojos, miedos y cafeteras, que ahir finalment s'estrenà a la capital d'Europa.

"Hi hem treballat dos anys, fent residències en diferents espais de la ciutat, però no havíem arribat a representar-la mai aquí. És tanta la gent que es dedica a la dansa contemporània, que és molt difícil entrar en cap circuit de producció". El muntatge s'estrenà per primer pic a Navarra. A Mallorca es pogué veure al Xesc Foteza i també als Cooldays d'Artà i a Capdepera, ciutat originària de la família de Serrano. Actualment, en cooproducció amb el Govern de Navarra i amb el projecte Krea de la Cija Vital de Vitòria, preperen el que serà el seu segon espectacle. "És encara un projecte molt obert, però estam treballant amb la poesia de l'escriptor basc Bernardo Atxaga". L'espai de residència de la parella és incert. "No vivim enlloc: anam allà on tenim feina. Ara som per Navarra, però allà on tenim els mobles, el que podria ser la nostra base, és encara Brussel·les".

Coches rojos, miedos y cafeteras és una coreografia que tracta del conflicte. "Cotxes vermells fa referència a les imatges de la publicitat. La por són les inquietuds. I cafeteres apel·la a allò quotidià", explica Azcona, tot i no voler atorgar un caràcter narratiu a la coreografia. "Tenim un perill, i és que aquí, a Brussel·les, ens titllin de massa fàcils i evidents, mentre que a Espanya bona part de la gent surt del teatre dient allò de 'no he entès res'. Però és que aquí fa trenta anys que veuen aquest tipus de coreografies", sentencià. Hierba roja ha estat el primer espectacle dels 8 que ha programat l'Institut Ramon Llull dins la setmana Be Balears a la capital belga, on es pot fer, fins dilluns, un bon tast de la cultura musical, literària i cinemàtogràfica de les Illes.