El ministre de Finances grec, com tot l'executiu, segueix compromès a aconseguir uns ingressos de 35.000 milions a finals de 2014. | PANTELIS SAITAS

TW
0

La missió internacional que supervisa el programa de reformes i d'ajusts de Grècia ha donat avui llum verda al lliurament al país hel·lè del sisè tram de l'assistència financera i que ascendeix a 8.000 milions d'euros.

La missió internacional, coneguda com troika, està formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI).

"Una vegada que l'Eurogrup i el comitè executiu de l'FMI hagin aprovat les conclusions de la cinquena revisió -la que acaba de concloure la missió a Atenes- estarà disponible el tram de 8.000 milions d'euros, probablement a començaments de novembre", va assegurar la troika, segons un comunicat difós a Brussel·les.

Dels 8.000 milions d'euros, 5.800 milions procedeixen dels Estats membres de la zona de l'euro i els 2.200 milions restants del FMI.

Mobilització dels recursos

La troika considera que l'èxit del programa continua depenent que es mobilitzi el finançament "adequat" del sector privat i del sector públic, i que les discussions sobre la implicació dels creditors privats i les garanties donades pels líders europeus el passat 21 de juliol fan pensar que el programa continuarà comptant amb finançament.

Els supervisors destaquen que les autoritats gregues continuen realitzant "importants progressos", sobretot respecte a la consolidació fiscal, però van afirmar que per aconseguir una major reducció del dèficit de manera socialment acceptable i establir la base d'una recuperació és "essencial" posar més èmfasi en les reformes estructurals del sector públic i l'economia.

La missió va concloure ahir la seva avaluació de les reformes estructurals i ajusts que està duent a terme Atenes com a condició per rebre l'ajuda internacional i evitar la seva fallida.

El seu vistiplau implica un nou lliurament de fons, que fins ara havia estat en l'aire perquè els avenços a Grècia no s'havien produït d'acord amb l'esperat.

Una recessió més profunda

L'informe dels inspectors confirma que la recessió serà més profunda a Grècia del que es va anticipar el juny i que la recuperació només s'espera de 2013 en endavant.

En l'àmbit fiscal i malgrat la profunda recessió, el Govern hel·lè ha aconseguit una important reducció en el dèficit, però no aconseguirà l'objectiu per a 2011, en part a causa de la nova caiguda del PIB i també per desviacions en l'aplicació d'algunes de les mesures acordades, reconeixen els supervisors.

Quant a 2012, la missió creu que les mesures addicionals anunciades pel Govern, en combinació amb una posada en marxa decidida de l'estratègia fiscal a mitjà termini, hauria de ser suficient per reorientar el programa fiscal i garantir que es compleix l'objectiu de dèficit de 14.900 milions d'euros.

Més mesures

A més llarg termini, entre 2013 i 2014, els supervisors estimen que probablement seran necessàries mesures addicionals centrades en la despesa per assolir els objectius del programa i consideren que aquestes mesures s'haurien d'adoptar en el marc d'una actualització de l'estratègia fiscal el 2012.

Sobre la privatització d'empreses estatals, l'avaluació ha mostrat que s'ha avançat en la creació d'un fons gestionat "de forma professional", però els ingressos el 2011 seran menors de l'esperat a causa de retards en la preparació dels actius que s'han de privatitzar i per l'empitjorament de les condicions del mercat.

La troika insta l'Executiu del primer ministre grec, Yorgos Papandreu, a assegurar que el fons es mantingui independent de pressions polítiques, un factor clau per a l'èxit en aquest àmbit.

El Govern hel·lè segueix compromès, no obstant això, amb la meta d'aconseguir uns ingressos de 35.000 milions d'euros a finals de 2014, segons constaten els experts internacionals.

Els supervisors també es van referir a les reformes estructurals i van considerar que hi ha hagut un progrés "desigual", si bé s'han registrat avenços en sectors com el del transport o les professions regulades, per la qual cosa tornar a impulsar les reformes continua essent un repte fonamental.