“Brussel·les només destina un 1,2% del pressupost a les llengües”

Què fa Europa per les llengües minoritzades?
Cada estat membre tria quin grau de reconeixement han de tenir a Brussel·les les llengües que es parlen dins el seu territori. Arreu d’Europa, el que fem és difondre els avantatges que suposa conèixer les diferents llengües que es parlen en un estat determinat. Tenim programes que mostren com el multilingüisme afavoreix els intercanvis culturals i econòmics. Conèixer idiomes diferents fa enfortir la cohesió cultural europea i augmenta la tolerància.

França, sistemàticament, vulnera els drets dels seus habitants que són parlants de llengües diferents del francès. No hi ha intervingut mai, Brussel·les?
En qüestions lingüístiques sempre es treballa en positiu. Es donen consells per fomentar totes les llengües. Ara, a Europa, existeixen 23 llengües que són plenament oficials i sis llengües més que, com el català, són cooficials.

Quines són aquestes altres cinc llengües?
Les altres dues llengües minoritàries d’Espanya, euskera i gallec, i les que el Regne Unit ha demanat que ho fossin. Es tracta del gal·lès, el gaèlic escocès i l’escocès de l’Ulster. Només aquests dos estats han volgut que les seves llengües minoritàries siguin cooficials.

Què és això de l’escocès de l’Ulster?
Si aquesta llengua és cooficial és per una qüestió purament política. Es tracta de la variant de l’anglès que els colons escocesos portaren a Irlanda del Nord el segle XVII. En el cas del gaèlic irlandès, tot i que només té uns 100.000 parlants, és una llengua de plena oficialitat a Brussel·les perquè així ho demanà Irlanda. I he de dir que, quan es posà en funcionament el departament de gaèlic, va ser difícil trobar-ne professionals especialitzats. No només perquè n’hi ha pocs, sinó també perquè els pocs que hi ha s’estimen més fer feina a Irlanda, on els sous són dels més elevats d’Europa. Hi ha qui anomena aquest país com el tigre cèltic.

Quin pressupost destina Europa a les llengües?
La Comissió Europea només destina un 1,2% del seu pressupost al nostre departament. Amb aquests doblers s’han de mantenir els serveis de traducció de la UE, que són molt elevats. També hem de finançar projectes culturals i educatius. La partida més quantiosa, amb un 40% del pressupot, va a Agricultura.

Arreu d’Europa, es donen situacions com la mobilització que hi ha hagut a Balears en contra del decret de català a la sanitat?
Ja he dit que no entram en conflicte amb temes regionals. Cada país tria allò que ha de fer. Nosaltres només promovem el multilingüisme. Ara, per exemple, finançam una part del projecte de Linguamón - Casa de les Llengües, que des de Barcelona vol impulsar el coneixement de totes les llengües. Per cert, se’n cuida un mallorquí, Antoni Mir.