La quantitat podria ascendir fins als dos bilions d'euros. | TOLGA BOZOGLU

TW
0

Els governs europeus estudien la possibilitat d'ampliar el fons de rescat de la zona euro, fins i tot perquè arribi fins als dos bilions d'euros, segons un projecte del qual informà ahir la cadena britànica BBC. Els estats europeus confien a disposar del pla d'aquí a cinc o sis setmanes, segons la BBC, que reconeix, no obstant això, que serà molt difícil fer realitat aquest projecte plantejat. A més, el pla inclouria un quitament d'un 50% del deute de Grècia.

Segons l'emissora BBC, l'objectiu fonamental del pla és augmentar el principal fons de rescat europeu, conegut com a Fons europeu d'estabilitat financera, que actualment està fixat en 440.000 milions d'euros. Perquè aquest pla es pugui dur a terme, es permetria que el Banc Central Europeu (BCE) facilitàs préstecs amb el fons.
El Fons europeu d'estabilitat financera assumiria el major risc, el de prestar als estats en dificultats i reduir d'aquesta manera els riscs per al Banc Central Europeu.

Entre d'altres coses, s'estudia la possibilitat esmentada que els inversors privats amb deute grec acceptin una reducció del 50%, afegí la BBC. Un altre punt important del pla de rescat seria enfortir els bancs de l'eurozona amb capital com per absorbir pèrdues. El diari The Times féu ahir també referència al pla, destinat a protegir el sistema bancari davant la crisi grega, si bé puntualitzà que els detalls encara no són clars. Aquesta incertesa sobre un eventual pla europeu pot crear més turbulències als mercats financers, segons han assenyalat els experts.

Alemanya s'hi oposa

El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, descartà ahir amb contundència una segona ampliació del fons de rescat de l'euro, sortint al pas de les informacions que apuntaven a la introducció d'un mecanisme que en permetés un augment automàtic de la dotació, segons les necessitats del mercat.

Les borses europees tanquen a l'alça

Les borses europees van tornar a tancar ahir en positiu, animades per la possibilitat que es duguin a terme a Europa noves mesures per fer front a la crisi i a la inestabilitat dels mercats, com l'ampliació del Fons europeu d'estabilitat financera. En una jornada de gran volatilitat, el mercat italià pujà el 3,32% i el de Frankfurt, el 2,87%. El principal selectiu de la borsa espanyola, l'Íbex 35, es revalorà el 2,56% i el de París, el CAC-40, l'1,75%. La borsa de Londres també va registrar guanys del 0,45%.

En el parquet madrileny, BBVA i Santander varen estirar del selectiu, després d'anotar-se pujades del 3,81% i del 3,32%, respectivament, tendència que també varen descriure els títols d'Iberdrola (2,98%) i de Telefónica (2,67%). Bankinter és el valor que més remuntà en la sessió, amb una pujada del 7,66%. En el mercat de deute públic, la prima de risc espanyola es moderà fins als 334 punts bàsics, atès que el sobrecost dels bons a 10 anys d'Itàlia quedà en els 383 punts bàsics, fet que constata que els inversors encara tenen en ment els rumors sobre una eventual fallida de Grècia.