Joana Maria Camps.

TW
59

Joana Maria Camps (Ciutadella, 1965) és la segona consellera d'Educació, Cultura i Universitats del Govern de José Ramón Bauzá. Arriba al càrrec després d'iniciar la legislatura com a directora general de Treball i Salut Laboral. És llicenciada en Dret per la UIB i agent de la propietat immobiliària. A la presa de possessió com a consellera, el passat 2 de maig, ja advertí que en l'àmbit educatiu "tinc l'experiència que pugui tenir qualsevol persona".

Per què ens quedi clar, a partir d'ara, com li hem de dir, Juana o Joana?
Em diuen de tot. Hi ha gent que em diu Juana Mari, Juana, Joana i tothom que em digui el que vulgui, jo contesto.

Què els hi diu als que la qüestionen perquè no ve de l'àmbit educatiu?
No els hi he donat massa importància a aquests comentaris. Pensi que hi ha hagut hagut a nivell estatal i autonòmic, ministres i consellers, que han gestionat àrees de les quals no venien i ho han fet. N'està ple. Sempre he estat molt orgullosa de la meva feina i del que som.

Li sembla bé que es sancioni als centres a través d'una llei de símbols per penjar un llaç quatribarrat?
Crec en la concòrdia i el respecte en els centres. Podem divergir moltíssim, però hem de respectar la posició dels altres i així tindrem una societat harmoniosa. Si a una escola hi ha famílies amb mentalitats diferents, n'hi ha prou amb que hi hagi una sola persona que pensi diferent perquè s'hagi de respectar aquesta. En el moment amb que amb un símbol podem ofendre a una sola persona a una institució pública això no és possible. Si jo vull penjar ho símbol ho faré a casa meva. A un centre públic no puc imposar el meu criteri, hem de cercar el debat amb concòrdia.

Encara que es sancioni a un centre?
El dret sancionador existeix a totes les esferes.

La llei de convivència passa per sobre de drets constitucionals com el de la llibertat d'expressió.
No. La llei estatal també comença a entrar en aquest tema. Només diu que a les aules no pots dur la teva ideologia familiar i les teves creences. Això no és atemptar contra la llibertat de càtedra.

Sí què atempta contra la llibertat d'expressió.
Perquè haig d'aguantar que a la meva filla li diguin a una classe de matemàtiques que ha d'anar a una manifestació? Estem parlant de menors que són manipulables i ningú té dret a fer-ho. Per què haig de tolerar com a pare li diguin al meu fill que agafin casseroles i vagi a picar?

Continua endavant el PPamb el Pacte educatiu en solitari?
Quan parlem d'un pacte som partidaris de què hi hagi tothom. Qui menys ens pensam ens pot donar una idea bona. Estic oberta a tot mentre no em facin desviar de les línies generals.

Notícies relacionades

El Decret de Tractament de Llengües no el pensa aturar tot i les crítiques del sector?
No. Fa anys que s'hauria d'haver posat en marxa el Decret de Tractament de Llengües. El futur dels nostres atlots no s'aconsegueix amb mig any.

Amb tres mesos, tres vagues del sector i no aturen les accions de protesta contra les seves polítiques educatives.
A Treball he après a ser respectuós amb les vagues perquè és un dret constitucional. El que no em sembla bé és que es faci amb menors dins les aules.

Però ara hi ha molta gent que està en contra del què volen fer...
No hi ha una sola llei educativa que s'hagi aprovat pacíficament. És una matèria molt sensible.

Quan veu tanta oposició no pensa que alguna cosa no s'està fent bé?
Les queixes que són per millorar s'han d'escoltar sempre. Però les que van en contra d'una línia que ha guanyat unes eleccions, aquesta línia s'ha de seguir. L'única sobirania que hi ha és la de les eleccions. No puc fer cas a les manifestacions en contra del Decret perquè les urnes m'han legitimat. No vulguis amb una manifestació canviar la les línies bàsiques.

Quins recursos es destinaran a posar en marxa el Decret?
Hem format a més de 3.800 professors. Hem de tenir persones preparades per oferir les assignatures amb les tres llengües.

Quan doblers?
No en tinc la xifra, en capítol de personal s'està invertint molt.

Creu necessari espanyolitzar els infants sí o sí amb el Decret?
Aquesta paraula no la comparteixo. Nosaltres ens hem avançat a tothom, no tenim aquest problema. Per respecte no em puc posar amb el que diuen d'altres comunitats autònomes. Ja donem un equilibri de tres llengües.

Com valora la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMQE)?
No l'he mirada encara en detall. De les aportacions que ha fet balears es recull en part la troncalitat de la llengua. Finalment han afegit que tindrà el mateix valor que la llengua castellana i estem parlant de l'equiparació amb la catalana. En general s'ha complert un poc el que demanaven Ses Illes.

No hi veu invasió de competències?
En absolut. Hi ha llibertat de cada comunitat. Però precisament nosaltres amb el Decret de Tractament de Llengües ens hem avançat. Complim la proporcionalitat que exigeix la futura llei estatal.