El decret de llengües que planteja el Govern és totalment "inaplicable, ja que parteix d'una idea política i sense encaix pedagògic", reflexionà Maria Antònia Font, del sindicat STEI-i. Segons els presents, el decret que vol introduir el trilingüisme a les aules neix amb "la falta de consens i el rebuig de la majoria de la comunitat". És per això que "aquesta normativa genera i generarà molts problemes i gran dificultats en la seva aplicació". A parer seu, "és una irresponsabilitat per part del Govern de les Illes Balears canviar models educatius que funcionen i que tenen el suport de la majoria per canviar-los per normatives poc madures, mal planificades i que creen enfrontaments i crispació social, de la qual cosa és únic responsable el Govern balear".
Des de l'STEI-i explicaren que ells tiraran endavant la impugnació del decret i demanaran la suspensió cautelar de l'annex 1, que desenvolupa el calendari d'aplicació de la norma. Tots els assistents es mostraren d'acord de posar en marxa de manera immediata accions per evitar que els centres educatius acatin el nou decret. Algunes de les iniciatives seran els fulls de discrepàncies que podran presentar els funcionaris a la Conselleria d'Educació.
El professorat de la UIB present a la reunió d'ahir també es mostrà implicat en la defensa del català i anuncià que realitzaran un estudi sociolingüístic per demostrar la situació real del català a les Illes i la necessitat que sigui plenament present a les aules.
Les xarxes socials també són un bon termòmetre per mesurar el grau d'indignació de la ciutadania. A Change.org s'ha posat en marxa una petició per reclamar la retirada del decret i de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE). De moment, ja han recollit més de 1.400 signatures a favor de l'escola en català.
28 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Hay muchos profesores, muy buenos y muy preparados, en paro...
CATALUÑA REGIONAL HISPANICA!!!AIXI SERA I AIXI QUEDARA!!!LES PECULIARITATS REGIONALS CATALANES ESTAN ESTRETAMENT LLIGADES ALS ORIGENS FUNDACIONALS DE LA NACIO I REINO DE ESPAÑA!!SOM UN SOL DESTI I UN SOL BLOG COMPACTE IL-LUMINAT PER LA IL-LUSTRACIÓ DE JOVELLANOS I GODOY!!!SOM UNA MATEIXA COSA,SI,SI!!!SOM UNA SOLA CULTURA!!AMB PETITES I MINISCULES DIFERENCIES!!!CATALUÑA REGIONAL ES DEU A ESPAÑA!!!LA SANG HISPANICA INVICTA CIRCULA PER TOT CATALUÑA I LES SEVES TRADICIONS MES PRIMITIVES!!ES UN SOL COS I UN SOL ESPERIT!!UNA SOLA LLUITA!!EL CARACTER CATALA, A COPS I SOVINT MERCENARI I VENUT AL MILLOR PAGADOR A COL-LABORAT ESTRETAMENT DURANT SEGLES AMB LA CONSTRUCCIÓ DE LA NACIÓ ESPAÑOLA!!!som part d´ella!!i per tant la sang catalana corre per la CULTURA DE GRAN HISPANIA AUGUSTA!!!SIGUEM RESPECTUOSOS AMB EL NOSTRE PASSAT I PRESENT!!SOM CATALANS-ESPAÑOLS!!
STEI y el resto del lobby catalanista no son "la comunidad educativa". Por cierto, solo 1.400 firmas?? Debe ser la petición más triste e ignorada de la historia de Change.org. Al menos ahorraos el dato y no hagais el ridículo.
Moltes gràcies http://www.youtube.com/watch?v=gXgCvvvgrbc&feature=share
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.
Joana Maria Camps nomenada "Miss Simpatia" al costat de Miss Baleares.
Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
Aquest Govern que te majoria absoluta no hauria d anar amb tantes pamplinas. Angles una asignatura mes i tot lo demes la mitat en castella i l altre en catala de Mallorca i punto. I els mestres a fer feine que per aixo els pagam. Que te a veura emplear una llengua o una altre a l hora de proprcionar una educacio de qualitatt? Res de res. Una llengua es una eina de comunicacio i hi ha persones que l estimren. No es dl cas ni de OCB S ni STEIS ni punyetes d aquestes. Aveure meam si vos aclarau!!! Es que vos pensau que hi ha tsnts de beneits!!!
No Jaime "voltros" sou "vosotros".
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana (París,1309): "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)