Fins ara, entre les funcions del Servei hi havia les d'elaborar materials didàctics per als centres d'educació Infantil, Primària i Secundària i, segons les possibilitats, fer arribar als centres els materials necessaris per atendre els alumnes nouvinguts pel que fa a l'ensenyament de llengües.
Això ha suposat que el Servei hagi generat una gran quantitat de material durant els darrers 20 anys, el qual la Conselleria ha deixat abandonat a l'oficina que tenia el Servei a l'edifici de Geranis, al centre de Palma.
Des del sindicat FE-CCOO alertaren ahir que la intenció d'Educació no és redistribuir els materials entres els centres educatius, i és per això que el sindicat mateix en demanà tres lots per poder-los distribuir entre les escoles. Ahir, anaren fins a Geranis, on els va rebre l'excap del Servei, Felip Munar, qui els n'entregà només un lot, amb jocs i llibres, perquè els infants puguin treballar l'aprenentage del català. El sindicat ha fet una crida a tots els centres educatius perquè reclamin els materials que Educació no fa comptes posar en circulació.
De moment, el Servei ja està desmantellat i només mantenen dues persones de l'equip de set que hi tenien. La resta de personal es reincorporà ahir mateix al centre educatiu on tenen la plaça fixa. La supressió d'aquest servei ha generat nombroses crítiques per part de sindicats, partits polítics de l'oposició i entitats com l'OCB. El Servei també s'encarregava d'assessorar els centres educatius en matèria de tractament de llengües, en l'estudi de les necessitats lingüístiques i, en concret, sobre els projectes lingüístics de centre. A més a més, coordinava les comissions de normalització lingüística.
Ara, qui farà en part totes aquestes tasquestes serà el nou Servei de Tractament Integrat de Llengües, que ocupa un despatx just al costat de l'antic Servei d'Ensenyament en Català.
Amb aquest canvi, l'Institut d'Estudis Baleàrics també assumirà la tramitació dels títols de reciclatge dels professors, les exempcions d'avaluació de la llengua catalana i les homologacions de català amb els ensenyament reglats, que fins ara realitzava el Servei.
67 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Joan Colom, el record mundial de fracàs escolar ja ho tenim gracies en gran part al pancatalanisme
No se de que parla tota aquesta gent antipancatalanista. Semblen una mica paranòics, no? Noltros parlam de recursos, molt útils, que com a mestres hem fet servir molt de temps, parlam de formació, de materials pràctics que es distribuien per les escoles, de servei de préstec, de formació... Parlam de mallorquí, d'eivissenc, de menorquí (variants illenques del català). Crec que abans de fer comentaris gratuïts, s'haurien d'informar un poc. Si tant estimen la llengua que es parla en aquestes terres des de fa segles, lo millor que poden fer és escoltar una mica, pensar, i deixar de fer el joc als que volen unes illes només en castellà (lo de l'anglès és una broma de mal gust que en posarà en el record mundial en fracàs escolar).
D´aqui dos anys, el nou Govern haurà d´emprar tota la legislatura per adobar totes les destroçes que ha fet el PP. És una llàstima perque no tendràn temps de fer rès més i llavors aquest material es podrà utilitzar.
Xoriguer: Ignoram els comentaris en Espanyol.
Politització de centres educatius públics estant en democràcia... Penós pes qui ho fan, penós pes qui ho permeten. NO sad'utilització de menors i adoctrinament per fins polítics. ¡Arruuuuix a tot pancatalanisme! Valoració:-10menosmas
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.
Sa adoctrinament polític en centres educatius és típic de totalitarismes, com es feixisme i es comunisme, no de democràcies avançades, Pancatalanisme a Catalunya no a Ca Nostra
Politització de centres educatius públics estant en democràcia... Penós pes qui ho fan, penós pes qui ho permeten. NO sad'utilització de menors i adoctrinament per fins polítics. ¡Arruuuuix a tot pancatalanisme!
Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
Bon exemplar en Mario Esconde i bon exemple, sobretot per" ESPAÑA" un 10.