Un grup de distingides personalitats del món acadèmic i cultural especialment vinculades des de fa temps a la recuperació de la plenitud i la dignitat de la llengua i la cultura pròpies d'aquestes Illes ha fet públic aquest dimarts 28 de maig un manifest que duu per títol Llengua, Educació i sensatesa: evitem resultats escolars i socials catastròfics.
Segons apareix plasmat al document, s'han decidit a fer públiques una sèrie de consideracions al voltant de l'aprovació del polèmic Decret de Llengües (TIL) del Govern per "convenciment", i perquè ara és més necessari que mai, afirmen, en un "període d'extrema gravetat" com el que vivim.
El motiu de l'alarma té nom i llinatges, i en aquest sentit els diversos savis que s'han reunit al voltant d'aquesta comunicació la vinculen a les actuacions en matèria lingüística de l'Executiu de José Ramón Bauzá.
"Mai abans no hi havia hagut un govern tan advers als compromisos fixats per l'Estatut d'Autonomia i la Llei de normalització lingüística, ni mai abans una sola força política no s'havia atrevit a rompre de cop i unilateralment amb aquestes normes bàsiques de convivència, que van ser establertes per un amplíssim consens i no haurien de ser modificades mai sense un consens equivalent", afirma el text.
Igualtat
En un context on es parla molt d'igualtat fent referència a la 'llibertat d'elecció', els autors d'aquesta missiva consideren que actualment les institucions de les Illes han deixat de banda la seva obligació de vetllar per assegurar "l'ús normal i oficial dels dos idiomes".
Afirmen així que la primera passa per assolir aquesta normalitat és assegurar el coneixement de les llengües, per tal de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena del català i el castellà. Aquest fet, precisament, és el que posa en qüestió el plurilingüisme de Bauzá.
Objectius i crisi
La carta tracta també fites més materials, i reflecteix les dificultats de molts centres educatius a l'hora de readaptar el seu plantejament programàtic, i més en una situació capitalitzada per la crisi i les estretors.
"Com es pot admetre que el govern restringeixi l'ús vehicular del català amb un Decret de tractament integrat de les llengües que, darrere d'objectius ideals, representa un daltabaix pedagògic i és inaplicable per la immensa majoria de centres en les condicions actuals?", es qüestiona el manifest.
En aquesta línia, es remarca que la consecució de competències en català, castellà i una llengua estrangera és un objectiu digne de consideració. Tanmateix, afirmen que aquest no s'assolirà si no se'n donen les condicions necessàries, i molt menys si aquestes directrius "es volen implantar per decret, amb caràcter d'urgència i sense respectar la transició progressiva al nou model des del model actual".
Vinculat a això últim hi ha un altre punt que també han advertit alguns dels millors pedagogs, segons el qual aquesta metodologia reclama una capacitació prèvia dels docents, si no es vol que acabi essent un fracàs.
Els impulsors
Les persones que han duit a terme aquesta iniciativa són: Nicolau Dols, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres (UIB), Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'IEC i professor de la UOC; Joan Antoni Mesquida, cap del Departament de Filologia Catalana i Lingüística general (UIB); Guillem Frontera, escriptor; Josep Antoni Grimalt, catedràtic emèrit de Lingüística general (UIB) i editor de l'Aplec de Rondaies mallorquines d'en Jordi d'es Racó; Gabriel Janer Manila, escriptor i catedràtic emèrit de Pedagogia (UIB); Joan Francesc López Casasnovas, professor, escriptor i corresponent de la Secció Filològica de l'IEC; Biel Mesquida, escriptor; Joan Miralles, catedràtic de Filologia Catalana (UIB) i membre de la Secció Filològica de l'IEC; Aina Moll Marquès, filòloga, membre de la Secció Filològica de l'IEC i col·laboradora del Diccionari català-valencià-balear; Enric Ribes, professor d'institut i corresponent de la Secció Filològica de l'IEC; Josefina Salord, professora i historiadora de la cultura; Marià Serra, president de l'Institut d'Estudis Eivissencs; Isidor Torres, ensenyant i promotor cultural; i finalment Joan Veny, catedràtic de Filologia Romànica (UB) i membre de la Secció Filològica de l'IEC.
24 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.
1. La gran mayoria de los catalanes estan en contra de la inmersión. 2. Más de 800 familias han solicitado enseñanza bilingüe en Cataluña y su número aumenta cada dia. 3. La inmersión nunca ha sido avalada por Europa. 4. La inmersión tal como se practica en Cataluña, es la única en el mundo. 5. Los partidarios de la enseñanza bilingüe quieren aprender en catalán y en castellano. 6. Los partidarios de la enseñanza bilingüe quieren que todos los alumnos en una misma linea escolar, sin ser separados, aprendan las dos lenguas. 7. La inmersión perjudica notablemente el rendimiento de los alumnos castellanohablantes. 8. La inmersión perjudica de forma clara el rendimiento de los inmigrantes. 9. Los alumnos en Cataluña tienen un nivel de castellano sensiblemente inferior al resto de España. 10, la inmersión produce amplias desigualdades educativas entre alumnos.
Només parlau de les subvencións al Català, però no veis que el Circulo Balear cobra doblers públics només per crear problemas i sembar confusió. Això si que és tudar els nostres imposts!.
Per Aina, Sense oblidar, of course, demés "organitzacions culturals", que han vist minvar els seus ingents ingressos amb les taxes i matricules que faràn de menys pel tema dels nivell de català. Hi ha qui veu això com un malson apocalíptic, genocidi del poble català (?¿) i que acabarà un dia en que sortirà es sol i tots serem d´esquerres, catalanoparlants i el Barça guanyarà el mundial de futbol. Flors i violes. Flors i violes. En fi. Me sembla molt bé. Lo fotut és que quan desperten, se troben amb la realitat que no poden sofrir.
@ mariona, Jo també com diuen per es fòrum. Sa llengo no està en perill lo que miren és que sa seva cadira no estigui en perill OCB (OCC) i sa STEI-..etc està en perill ses butxaques de molta gent...interessos econòmics i sociopolítics. Si algú vol veure aquí una lluita per sa defensa de sa llengua, Deu vos guard. Santa Inocència
el negoci, la pela i la llengua... Los conocemos bien a estos profesionales de la subvención
el negoci, la pela i la llengua... Los conocemos bien a estos profesionales de la subvención...
Fa temps que viuen molt bé xuclant de sa mamella de sa llengua. Sa llengua no està en perill lo que miren és que sa seva cadira no estigui en perill OCB (OCC) i sa STEI-i son un cancer per ses nostres illes..son panxes agraïdes i pancatalanistes Jo també com diuen per es fòrum.. països catalans? NO GRACIES !!
Fa temps que viuen molt bé xuclant de sa mamella de sa llengua. Sa llengua no està en perill lo que miren és que sa seva cadira no estigui en perill OCB (OCC) i sa STEI-i son un cancer per ses nostres illes..son panxes agraïdes i pancatalanistes Jo també com diuen per es fòrum.. països catalans? NO GRACIES !!
Tenim el deure patriòtic de no aplicar la línia educativa d'aquest govern. Això si un no vol passar a formar part del grup dels col·laboracionistes amb un règim que pretén la desaparició del nostre poble mitjançant la persecució lingüística i cultural.