Francesca Marí
“Quan diuen que Celda no sembla espanyola, m'ho prenc com a elogi”
El cansament i l'emoció continguda es deixaven entreveure quan, passades les nou del vespre, aconseguíem parlar amb Daniel Monzón (Palma, 1968). Diumenge, el director mallorquí fou el gran protagonista dels Goya, ja que s'emportà vuit guardons per Celda 211. Ahir encara no havia aconseguit dormir ni una hora després d'un dia de celebracions, felicitacions i entrevistes. Tal vegada se li fa difícil imaginar el totum revolutum que ha causat la seva quarta pel·lícula: tres milions d'espectadors, tot i que, ben segur, després de l'èxit dels Goya encara tindrà més adeptes. Ser tan sol·licitat pels mitjans illencs ha sorprès gratament Monzón, encara que sigui un "mallorquí accidental", bromeja. El seu pare fou director de l'institut Joan Alcover i per això Monzón va néixer a l'Illa, on visqué set anys.
Una rua sense salsa política
Els sis graus que marcaven els termòmetres ahir capvespre a Ciutat no refredaren la desfilada de la Rua, una cercavila en la qual predominaren els cupidos, les disfresses 'típiques' i els balls folklòrics. I és que l'esperit reivindicatiu o de sàtira dels darrers dies ha desaparegut del carnaval ciutadà. Tan sols una comparsa optà ahir per ironitzar amb la seva fressa: un nombrós grup d'ancians que havien de continuar treballant per arribar a la jubilació. La resta de participants, res de res. Això sí, no hi faltaren els angelets de l'amor amb les fletxes i els corets, ja que enguany la Rua palmesana coincidia amb l'anomenat Sant Valentí. Tampoc no hi mancaren les princeses, ni els patufets, ni els personatges de circ, ni Bob Esponja. Vaja, disfresses més o menys convencionals per a una desfilada bastant concorreguda.
La "Celda" de Daniel Monzón gran triomfadora
El director mallorquí Daniel Monzón i la seva pel·lícula Celda 211 són la gran revelació del cinema espanyol d'enguany. Així ho demostren els 8 Goyas que ahir vespre s'emportà la cinta, entre els quals figuren el de millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Luis Tosar. Val a dir que optava a setze. "Això vol dir que la pel·lícula us ha agradat molt", amollà Monzón en recollir l'estatueta com a millor director de mans de Pedro Almodóvar."Precisament per això les feim", reconegué el palmesà, que ahir vespre aconseguí arribar a la cúspide cinematogràfica després d'anys de carrera amb La caja Kovak i El robo más grande jamás contado.
UM vol modificar la llei de patrimoni històric
Els diputats d'Unió Mallorquina han registrat una proposta per modificar la llei de patrimoni històric de les Balears per tal de "conservar, mantenir i custodiar", segons ells, el patrimoni declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) independentment de quina sigui la classificació de sòl que tinguin.
Comiat de l'IEB
D'esquerra a dreta: Margalida Vidal, Jordi Fiol, Montserrat Pérez, Sebastià Serrà, Antoni Planas, Catalina Ramis i Arnau Company. L'equip directiu de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) s'acomiadà ahir dels mitjans mentre, al Consolat de Mar, el Consell de Govern aprovava la destitució del seu president, Sebastià Serra, i del coordinador general, Antoni Planas. "Hem complit el 70% dels objectius que teníem fixats", assegurà Serra, després de dos anys i mig al capdavant de l'entitat. "Estam molt satisfets de la feina feta, encara que sabem que n'hem fet de bona i també que hi ha hagut errors", afegia. A la destitució del president i del coordinador general s'hi ha d'afegir la dels caps d'àrea Jordi Fiol (Coordinació interna i documentació); Maria Montserrat Pérez (Organització i distribució) i Catalina Ramis (Promoció i dinamització exterior). Butlletí especial de l'IEB
beBalears aterra a Lisboa per la Diada
Sota l'emblema de beBalears, l'Institut Ramon Llull presentarà la cultura insular a Lisboa. Serà entre l'1 i el 4 de març, coincidint amb la Diada de la comunitat i en col·laboració amb el Govern. Set actes centren el programa d'activitats d'aquests dies en què la literatura, i en especial la poesia, coparan bona part del protagonisme. Una exposició sobre Baltasar Porcel i Carme Riera, escriptors de l'any 2009 i 2010 respectivament, encetarà el programa a la Universitat de Lisboa. A l'acte no hi faltarà la mateixa Carme Riera, que també hi presentarà les principals traducions de la seva obra i conversarà amb l'editor de Dins el darrer blau en portuguès, Doutor Veiga. La poesia s'apoderarà de les activitats de dia 2 de març. A les deu del matí, poetes d'arreu de l'Arxipèlag es reuniran amb escriptors lusitans i representants del Pen Club internacional. Serà al Museu Gulbenkain i, entre d'altres escriptors, hi seran presents Helena Alvarado, Miquel Cardell, Clara Fontanet, Manel Marí, Ponç Pons, Gabriel de la S.T. Sampol i Antoni Xumet.
Diversitat de llenguatges a la Miró
Quatre exposicions i dues instal·lacions artístiques centraran les propostes de la Fundació Pilar i Joan Miró per a enguany. Un programa expositiu en el qual la diversitat de llenguatges seran els vertaders protagonistes: des dels gravats del mestre Miró fins a la reflexió social i la investigació culinària. Un totum revolutum al qual s'han d'afegir les propostes artístiques a l'exterior, un dels aspectes destacats ahir per la presidenta de la Fundació, Nanda Ramon, i la directora, Magdalena Aguiló, en la presentació del programa. "És l'únic espai de les Balears que produeix exposicions i les exporta", apuntà Aguiló. Per bastir aquesta activitat plàstica, la Fundació disposa d'un pressupost de 250.000 euros, dedicats únicament a les exposicions. A més, cal afegir-hi 100.000 euros més per activitats educatives i de tallers. En un any en què les administracions han restrigint els seus comptes, la regidora Nanda Ramon, assegurà ahir que "la programació de la Fundació no es ressentirà de les retallades". Tot i això, el centre té 30.000 euros menys que l'any passat per a exposicions.
“Fins ara cap de les administracions no ha complit com tocava”
Una setmana després de fer-se públic l'informe del Ministeri de Cultura sobre l'estat del Museu de Mallorca, la seva directora, Joana Maria Palou, en fa balanç. Deixa clar que no es tracta d'un estudi ni una auditoria, sinó d'una inspecció encarregada pel Govern Balear a instàncies d'un grup d'arqueòlegs que en denunciaren la gestió.
L'IEB, reduït a estudis locals
Més de vint-i-quatre hores després de l'anunci oficial, el Govern comunicà ahir al president de l'Institut d'Estudis Balèarics, Sebastià Serra, que l'IEB deixarà de ser una entitat autònoma i que s'integrarà de ple dins la Direcció General de Cultura. Això significa que l'Institut tornarà als seus orígens, més o menys tal com s'estructurava l'any 2004, abans que l'expresident Jaume Matas sortís de l'Institut Ramon Llull i en transferís les competències culturals a un "refundat" IEB. Encara sense una figura jurídica concreta, l'Institut d'Estudis Baleàrics quedarà reduït als estudis locals, mentre que la direcció que encapçala Pere Joan Martorell serà qui n'assumirà la resta d'activitats. Així ho confirmà ahir l'encara president de l'IEB, Sebastià Serra, després de mantenir una conversa telèfonica amb el conseller Bartomeu Llinàs. "Diumenge em vaig assabentar pels periodistes que el Govern anunciava la dissolució de l'IEB. Fins avui a les tres del migidia, ningú no s'havia posat en contacte amb nosaltres", lamentava."
La baula perduda del Myotragus
La capsa de pandora del Myotragus s'obre de nou. L'Institut mediterrani d'estudis avançats enllesteix (Imedea) l'excavació a la cova del Pas de Vallgornera, l'indret on un grup d'espeleòlegs descobrí fa uns anys una galeria plena de restes de l'emblemàtica 'cabra-rata'. En realitat, la troballa tingué lloc el 2005, però no ha estat fins ara que s'han acabat els preparatius (tant legals com materials) per a l'excavació.
Monstres lletrarts
Tothom té monstres propis dins el cap. Alguns són només imaginaris, semblants al minotaure o a Prometeu. D'altres, però, poden convertir-se en malsons reals amb els quals massa cops hem d'aprendre a conviure. Aquest enfilall de criatures es fonen ara en l'exposició Monstres, una iniciativa del Govern dins el nou cicle Literart.La mostra, que s'inaugura avui al casal Can Gelabert de Binissalem, aplega la visió de dos artistes ben diferents.
Homenatge al lul·lisme
La tenacitat en l'estudi d'Anthony Bonner (Nova York, 1928) i Jocelyn N. Hillgarth (Londres, 1929) serà reconeguda aquest febrer per la Universitat de les Illes Balears (UIB). Durant dècades, ambdós historiadors han fitxat les bases del lul·lisme contemporani, que s'ha vist plasmat a través de llibres, estudis i comunicacions. Ara, tot aquest treball serà recompensat per la Càtedra Ramon Llull, que els retrà homenatge en el marc de les Jornades Lul·lianes. "Tant Bonner com Hillgarth sempre han estat rere la càtedra i ara és un bon moment per reconèixer-los tot aquest esforç", assenyalava ahir la professora de la UIB Maria Isabel Ripoll, impulsora de les jornades. Precisament Hillagarth donà la seva biblioteca lul·liana a la universitat ara fa dos anys. "Ambdós han fet avanços molt importants en el camp de la documentació i en la lectura contemporània de Llull", aclarí. Els actes del programa es duran a terme entre el 25 i el 26 de febrer i tenen un doble objectiu: a més de reconèixer la tasca de dos investigadors capdavanters, pretenen fomentar la difusió d'estudis recents sobre l'obra del beat mallorquí i la història de les Illes Balears.
El 50% del fons del Museu de Mallorca està sense inventariar
El 50% del fons de la secció de belles arts i arqueologia del Museu de Mallorca està sense inventariar. És una situació que, segons assegurà ahir el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, s'arrossega des de fa anys.Així ho revela l'informe d'auditoria elaborat pels tècnics del Ministeri de Cultura sobre la gestió del Museu de Mallorca. S'hi aborden les principals mancances del centre, com ara quin és l'estat de les col·leccions; la falta de personal al centre; la seguretat de l'immoble; les entregues dels materials per part dels arqueòlegs i la gestió de la directora, Joana Maria Palou. Sobre aquest darrer punt, l'estudi avala la feina realitzada per Joana Maria Palou, que defineix com un treball "sòlid". "Està plenament capacitada i té idees pròpies", assenyalà Martorell. És més, Madrid apunta també que la gestió de Palou "se cenyeix a un estricte compliment de la legalitat, tant en l'assignació de tasques com pel que fa als criteris de lliurament de les peces al museu". Precisament, la manera de siglar de les peces aixecà les crítiques dels arqueòlegs contra la directora actual. Ara, aquest debat es tanca amb la determinació de Madrid que, fins que no es canvï el reglament d'Intervencions Arqueològiques, "s'ha d'aplicar el sistema vigent de sigladura", és a dir, com sol·licitava la responsable del museu.
Llibreters i editors encara esperen els doblers del Consell
El Consell de Mallorca encara no ha fet efectius els 36.000 euros de l'organització de la Setmana del Llibre de l'any passat, una ajuda que han de rebre el Gremi de Llibreters i que encara esperen. "Primer havia de ser al novembre, després al desembre i llavors al gener. Som al febrer i encara no hem cobrat res", asseguraven ahir.
Diàleg sense tabús
Corcada Teatre reestrena demà Cabaret íntim, un espai en el qual el llenguatge artístic trenca barreres i esdevé intercanvi entre actors i espectadors. Talment un cabaret, amb números musicals i amb la idea d'esbarjo al cap, els actors de Corcada parlaran sense pudor davant els espectadors del Círculo Maldà de Barcelona, regentat per Pep Tosar.
Els cinemes giren l'esquena al català
Com era d'esperar, ahir les majors i el Gremi d'empresaris de cinema de Catalunya varen treure els 'tancs' contra el projecte de llei de cinema, la iniciativa que preveu que un 50% de cintes siguin doblades o subtitulades en català. La proposta legislativa liderada pel conseller Joan Manuel Tresserras ha estat qualificada pels empresaris "d'apocalíptica".
Les biblioteques balears, a la coa d'usuaris
El fet que les Balears siguin la tercera comunitat de l'Estat amb menys lectors (un 51,8%) també afecta negavitament altres sectors i activitats culturals de les Illes. És el cas, per exemple, de les 184 biblioteques balears que se situen coeres pel que fa a nombre d'usuaris.
El patrimoni rural de Palma, en el punt de mira
"Encara assistim a l'espectacle lamentable de veure com promotores urbanístiques enderroquen sense manies construccions singulars". Així de contundents es mostra l'Associació per a la Revitalització dels Centres Històrics (ARCA) a l'hora de defensar el patrimoni rural de Ciutat. Aquesta arquitectura d'interès etnològic sense adonar-nos-en va desapareixent del paissatge palmesà. Amb l'objectiu de preservar el minvat entorn que encara eixisteix a les rodalies ciutadanes, ARCA ha presentat davant l'Ajuntament de Palma un estudi amb 76 possessions objecte de ser incloses dins el nou catalèg municipal. Val a dir que aquesta mateixa proposta ja va ser sol·licitada pel col·lectiu fa quatre anys, quan Javier Rodrigo de Santos era al capdavant d'Urbanisme. En aquell moment, la proposta va quedar arraconada dins un calaix. Ara, ARCA ha tornat a preparar un nou informe per a Cort, aquesta vegada rebut per part de la nova delegada de Patrimoni i Biblioteques, Antònia Amengual. "Estam en procés d'estudiar-ho, ja que no ho feim només Cultura, sinó que també és tasca d'Urbanisme", assegurà.
Els racons secrets de la natura
Material orgànic, fum, paper i la imprevisió dels elements formen l'alquímia plàstica de Fernando Prats, l'artista que avui vespre inaugura La lógica del lugar a l'Espai Quatre del Casal Solleric. Les intervencions del xilè no deixen indiferent el públic, que veu com les obres es van prenent forma a mesura que passen els dies de la mostra. És, com assegura el mateix artista, un procés creatiu d'una exposició convencional.
Nou estira-i-arronsa per explotar la Cartoixa
Al conflicte entre els propietaris de les cel·les 2 i 4 de la Cartoixa s'hi suma ara una nova controvèrsia pel que fa l'explotació del recinte. La crisi econòmica ha estat el detonant d'una possible desvinculació de la parròquia de Valldemossa amb la Societat de propietaris (set en total). Si no hi ha acord entre les parts, els turistes que vulguin fer el recorregut complet a la reia cartoixa hauran de pagar dues entrades: una cobrada per la Diòcesi i que inclouria la visita a l'església; i una altra fixada per la resta de propietaris i en la qual s'inclouria la visita a les cel·les i al museu municipal.
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- S’ha mort el papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- El PSOE Palma acusa el batle, Jaime Martínez, de «menysprear el català»
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca