Francesca Marí
Duel entre 'ex' en uns Oscar per fer remoure consciències
Amb nou nominacions per hom, l'exmatrimoni format pels directors James Cameron (Avatar) i Kathryn Bigelow (En tierra hostil) és el ferm favorit de la 82a edició dels Oscar, que tindrà lloc avui al teatre Kodak de Los Angeles. Els segueix de ben a prop l'imparable Quentin Tarantino i Malditos bastardos, amb vuit nominacions. És més, vist el sistema de votacions establert enguany per l'Acadèmia de Hollywood, no es descarta que la trama bèl·lica de Tarantino s'arribi a endur la preuada estatueta com a millor pel·lícula.
Del volcà islandès al melic de Barcelona
Melcior Comes, ahir, al pati de la Misericòrdia. El centre de la Terra islandès de Jules Verne té ben poc a veure amb la "perforada" sàtira que ens proposa Melcior Comes a Viatge al centre de la Terra (Columna). L'escriptor pobler canvia completament de registre i del Walter Stamm passa a una novel·la "de farsa melodramàtica", segons assegura, en la qual la proclama per la catalanitat és l'eix principal. L'envelat de la Setmana del Llibre en Català serví d'escenari per presentar la cinquena novel·la del col·laborador de dBalears, en la qual situa el centre del planeta dins la "Sagrada Família del catalanisme que sols es deixa veure com a centre del món", explicà ahir l'escriptor, acompanyat del delegat de Literatura del Govern, Carles Cabrera, que hi exercí de mestre de cerimònies. "Aquesta no és un novel·la anticatalanista", avançà Comes, sinó que és "una crítica contra una determinada manera d'entendre aquest catalanisme".
Balears continua llegint poc
La lectura continua sent una assignatura pendent a les Balears. Així ho demostra el 40,4% dels illencs que no llegeix mai: ni llibres, ni diaris, ni tan sols premsa del cor. Res. Les dades corresponen a l'enquesta encarregada per la Direcció General de Cultura a Gadeso i feta a 1.200 ciutadans. És el segon baròmetre que encarrega l'Executiu per conèixer la mala salut de ferro de la lectura a l'Arxipèlag. Les xifres demostren que amb un any de Pla de foment de la lectura (el projecte estrella de l'exconsellera Bàrbara Galmés) només tenim un 2,9% més de lectors, un nombre més aviat minso però que el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, qualifica de "millora".
Ofertes i contraofertes per a la Cartoixa
La Societat de Propietaris de la Cartoixa i el bisbat no arribaren ahir a un acord ferm sobre l'explotació de l'emblemàtic monument valldemossí, encara que tot apunta que hi pot haver entesa. Caldrà esperar una setmana i mitja perquè els propietaris (set en total) responguin la contraoferta que els féu ahir l'església. Una proposta que se centra en els beneficis econòmics, punt clau de la desavinença. "No és lògic que tots els altres propietaris augmentin el benefici i nosaltres hi haguem de perdre més d'un 50%", explicava el rector de Valldemossa, Ricard Ramos, en sortir de la reunió. La trobada d'ahir capvespre fou convocada pel bisbat per poder arribar a una entensa "que ara estudien la resta de propietaris", afegí Ramos, que no aclarí quin tant per cent dels beneficis en reclama l'església. Ara bé, l'oferta ahir del bisbat és la mateixa que féu la Societat en reunions passades. Així ho confirmà ahir el batle, Xisco Mulet, que explicà que la Societat de propietaris féu dues propostes: o bé que l'església s'endugués un 9% dels beneficis per les entrades de la Cartoixa o que "cobrin una quantitat fixa cada mes", afegí.
Doblet poètic intergeneracional
La poesia centrà ahir els actes de presentació de la Setmana del Llibre en Català, que presentà dos llibres versats ben diferents. D'una banda, el consagrat Bartomeu Fiol, que recupera els seus versos de joventut i els publica a D'un cànon socarrat fent homenatja a Baltasar Porcel. I, d'altra banda, Joan Miquel Chacón, que acaba de sortir del rovell de l'ou (literari) amb Llobades per a muts.
La petjada mediterrània de Camus
El cinquantè aniversari de la mort d'Albert Camus Sintes (1913-1960) ha servit per llevar la pols a les obres d'aquest mestre de la reflexió sobre la condició humana. Ara, un petit homenatge a l'assagista i filòsof gal·lomenorquí aterra a Mallorca amb flaires de la Mediterrània, uns indrets que marcaren la seva trajectòria. Així ho rememora el documental Amour de vivre, de Luis Ortas, que es presentarà en societat avui de capvespre al teatre Municipal de Palma (a les 20 hores). A través d'ell "val la pena crear mites que tinguin sentit, per treure'ns aquesta angoixa que tenim", apuntava ahir el director parafrasejant les paraules de l'escriptor. La projeccció s'inclou dins el cicle de conferències Camus, mediterrani, que ha organitzat la Casa Museu Llorenç Villalonga per recordar "l'únic referent que tenim d'un balear que ha rebut un premi Nobel", afegí Ortas
Sense poder fer passa
Dotze i mitja del migdia al passeig Sagrera, un formiguer de ciutadans no poden fer passa ni per envant ni per enrere, fins que un grup es decideix tomar la tanca col·locada darere les paradetes per poder sortir de l'embós. Tothom hi va al darrere. Aquest era el panorama ahir al rebatejat Mercat tradicional i de les cultures del Dia de les Illes Balears, una fireta que congregà milers de persones i que no donà a l'abast per la gentada que la visità. El poc espai per passejar, afegit a la decisió de tancar el passeig, féu que la passejada passàs de lúdica a 'angoixant'. Era una prova més que els ciutandans volen bulla, malgrat els temps convulsos que vivim. Un poc més enllà, a la plaça Drassanes, les riuades de gent també se succeïen.
Reparar els orígens de la Seu
El 1306, per ordre del rei en Jaume, es començava a bastir el que avui coneixem com la Seu. Les parets de davall la capella de la Trinitat foren les primeres que es col·locaren per alçar una obra que s'allargà prop de tres-cents anys. Aquells mateixos murs són els que vol recuperar ara el Capítol de la Seu. Aquest projecte de restauració pretén retornar la fisonomia original a unes dependències que avui són d'ús privat de l'Església. En realitat, el projecte de resturació no preveu unes obres d'ampli abast, sinó que serveixin per "dignificar l'espai", com explica l'aparellador diocesà, Tomeu Bennàssar. Avui aquelles primeres parets de la catedral (davall la capella de la Trinitat) agombolen la sales de bugaderia i planxa, a més de la cripta.
Dia de rondalles
Cent catorze anys després de la primera edició, les rondalles mallorquines no han caigut en desús, perquè "una cosa que ha sobreviscut segles vol dir que arriba a la gent". Així ho assegurava ahir l'editor Francesc Moll en presentar la col·lecció de CD de les rondalles d'Alcover en el marc de la Setmana del Llibre en Català. Si bé és cert que els darrers temps el concepte de 'rondalla' han congriat adeptes i detractors, ahir capvespre a l'envelat de la Misericòrdia el públic semblava estar ben joiós de conèixer aquests contes nostrats. En demanar-los algun títol, tothom tenia respota. Fins i tot els més petits, com Sebastià Seguí, de dotze anys, en coneixia un bon enfilall i en Francesc Fuster, de deu, que me n'explicà una i tot. Per tercer dia consecutiu, el pati dels Homes de la Misericòrdia tornà a ser una bullidor de ciutadans que, aprofitant el dia de festa, passejaren entre els milers de llibres de la fira. Dins el programa d'actes, no hi faltà la presentació del CD de les rondalles que el 1959 es varen difondre per Ràdio Popular ni el cinquè volum de l'edició crítica de l'Aplec, a càrrec de Jaume Giscafrè i Caterina Valriu.
L'explotació de la Cartoixa, pendent d'acord fins dimecres
Ahir expirà el conveni d'explotació del recinte de la Cartoixa sense que se n'hagi signat un de nou entre els set propietaris de l'emblemàtic recinte. La disconformitat de l'Església pel que fa al repartiment de beneficis ha estat el detonant de la desavinença. Fins ara, l'Església es mantenia al marge del repartiment i cobrava un lloguer anual per part de la resta de propietaris. Ara la situació ha canviat.
Els 'fantasmes' de Llavina suren entre records londinencs
Fa anys que Jordi Llavina (Gelida, 1968) pastura entre llibres per estudis de ràdio, televisió i columnes periodístiques. Sent "amor per la literatura" i en fa bandera. Aquesta passió (per així anomenar-ho) l'ha portat a plasmar les vivències a través de la narrativa, la poesia i la narrativapoètica, com definí ahir Bartomeu Fiol el seu darrer llibre, Londres nevat.
Premi al clàssic d'Al-Mayurqa
La revista Sons de la Mediterrània ha premiat el treball pòstum de Toni Roig com a segon millor disc de l'any, un reconeixement a l'empenta del músic i agitador social que finà el 30 de setembre de 2007. Els seus companys de batalla d'Al-Mayurqa han mantingut encesa la seva flama i durant el 2008 enregistraren Al-Mayurqa clàssic amb l'orquestra Ars Musicae. És precisament aquest treball el que ha estat guardonat per la publicació lligada al Grup Enderrock. "És un reconeixement no sols al llegat de Toni Roig, sinó també a la manera de lligar la música popular amb el llenguatge clàssic", explicà ahir Jordi Martí, responsable de Sons. Al-Mayurqa clàssic suposa la barreja de dos estils no tan dispars però "poc habituals en la nostra música", afegí Martí, qui volgué destacar que aquest premi és també per a Pere i Manel Martorell, que han treballat de valent en l'escomesa. Any rere any, la revista guardona els tres millors treballs discogràfics de música folk a través de les votacions dels col·laboradors i experts. En el número passat féu públic els resultats de les votacions, que es decantaren per Pep Gimeno Botifarra (Te'n cantaré més de mil) com a primer millor disc; Al Mayurqa clàssic, com a segon i Un segon, de Sol i Serena, com a tercer nominat.
Comença la Setmana del Llibre amb deutes pendents
El pati dels Homes de la Misericòrdia es comença a omplir de llibres. Els 1.800 metres d'envelat tornaran a acollir la Setmana del Llibre en Català, que s'inaugura demà dijous i que ha estat marcada per la polèmica. Si la setmana passada el president del Gremi de Llibreters, Francesc Moll, confirmà a aquest diari que ja havien cobrat els doblers de les ajudes del Consell (36.000 euros en total), ahir el mateix president rectificà i assegurà que els doblers que els ha ingressat el Consell són els corresponents a la Fira del Llibre de 2009, no els de la Setmana del Llibre de l'any passat. "Confiam, però, que arribin aquesta mateixa setmana", assegurà. Per la seva banda, el conseller insular de Cultura, Joan Font, afirmà que aquests endarreriments en el pagament de les ajudes han estat per motius "tècnics", a causa d'una "certa discrepància entre els serveis jurídics i el Departament d'Intervenció", explicà, a més de confirmar que amb vista a aquesta edició (la 21a) espera que els tràmits siguin més àgils.
Muro refà les fites
Les creus de terme serviren des de l'edat mitjana per fitar els nuclis urbans i foern un elements que condicionà pobles i viles. Avui, aquesta funció ha caigut en desús, però són moltes les localitats que encara mantenen en peu aquests monuments, que han romàs impassibles al pas del temps. És el cas de Muro, amb la creu de Marjal (o del cementeri) i la de Can Rubí, ambdues declarades Bé d'Interès Cultural de l'any 1963 ençà. La preservació d'ambdós monuments per part de l'Ajuntament s'ha convertit ara en una quimera que és a punt de fer-se realitat. La La Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell n'aprovà la setmana passada el projecte de restauració, presentat pel mateix Consistori.
Full de ruta per al castell de Bellver
Davall el negre de les parets és possible trobar-hi policromies. El 4 de març finalitza el termini d'exposició pública del pla director del Castell de Bellver, un "full de ruta imprescindible" per a l'esdevenidor de l'emblemàtica fortificació ciutadana. Així ho creu la seva directora, Magdalena Rosselló, que ha treballat en el projecte de 2007 ençà. S'hi marquen les línies d'actuació sobre l'organització de personal, la difusió i la rehabilitació arquitectònica, un punt que Rosselló considera "cabdal". "Com és de suposar, l'edifici és el primer i mai no podem aturar-nos en la conservació", assegura. A més, aquest document marc estableix l'adaptació del Museu de Bellver (hereu del museu municipal de 1932) a línies de gestió i de divulgació més modernes.
Visions naturals
Les impressions d'Andreu Maimó, fruit de l'observació dels comportaments naturals, es poden veure fins al 2 de maig al Museu i Fons Artístic de Porreres. Més de 40 obres, entre xilografies i litografies, ens desgranen l'essència de la natura a través dels negres, grisos i blancs de les obres d'aquest artista multidisciplinari.
Sons i versos solidaris
La música i la poesia es fondran dimecres en símbol de solidaritat. Sota l'emblema Haití és aquí, el Departament de Cultura del Consell de Mallorca organitza per a dia 24 de febrer un concert solidari en el qual participaran prop d'una vintena d'artistes i escriptors. Noms com Maria del Mar Bonet, Joan Bibiloni, Cris Juanico i Miquela Lladó són els caps de cartell d'aquesta vetlada que tindrà lloc al teatre Principal de Palma i a la qual també prendran part Marcel Cranc, Oliva Trencada, Andreu Riera, Tiu i S'Arrual Jazz Mort.
Un 22,5% menys per al Teatre del Mar
L'anomenada crisi econòmica esquitxa de ple el Teatre del Mar. El patronat de la Fundació aprovà dimecres a vespre el pressupost per al 2010, uns comptes que ascendeixen a 332 mil euros i que suposen una retallada de l'aportació institucional en un 22,5%. "La inversió del Consell, del Govern i de l'Ajuntament de Palma es redueix a un 15%, però si a això li afegim el compromís de legislatura que adquiriren el 2008 amb nosaltres sobre un nou increment anual, però que enguany no es complirà, la disminució arriba al 22,5%", explicà ahir la gerent del teatre, Aina Salom. Aquesta retallada pressupostària es veurà reflectida en les activitats del teatre que, després de més de deu anys, davallarà l'activitat. Tal com ja anunciaren el passat mes de gener, el Teatre del Mar tancarà la temporada escènica per juny i s'hi eliminarà la programació teatral de la tardor. També cau el programa educatiu Teatre i Literatura, a més de les produccions pròpies. "És una llàstima perquè és una línia d'activitats que ha aportat molts bons fruits", assegurà Salom.
Setmana del Llibre ajustada a la “crisi”
La Setmana del Llibre en Català ja té el programa tancat després d'uns mesos d'incertesa. El retard del Govern i el Consell de Mallorca en el pagament de les ajudes al Gremi de Llibreters feren trontollar la fira el desembre passat. Malgrat això, a final d'aquell mes els organitzadors decidiren tirar endavant la Setmana tot i el deute pendent de 36.000 euros per part del departament insular de Cultura. Dilluns mateix, deu dies abans de l'inici de la Setmana del Llibre, el Consell féu efectiu l'ingrés de l'ajuda de la fira de l'any passat. Ara doncs, els comptes estan liquidats, encara que aquesta demora es notarà en el programa, que es podria considerar de "crisi"; no per la qualitat dels assistents, sinó per les "presses que hem tingut a l'hora d'organitzar-lo", asseguraven ahir des del Gremi. El poeta Jaume C. Pons Alorda serà l'encarregat d'encetar la fira dijous, dia 26 de febrer, a les 18 hores al pati de la Misericòrdia. La Setmana durarà fins al diumenge 7 de març i que inclourà més de vint actes, entre presentacions literàries, taules rodones i activitats infantils.
Espai Illes: cultura i gastronomia en un
La plaça de Santa Eulàlia de Palma acollirà a partir de l'estiu un nou centre gastronòmic i cultural. Serà un espai de prop de 190 metres quadrats en el qual s'ubicarà el Centre de Publicacions de la Conselleria de Cultura i un expositor de productes gastronòmics autòctons, una combinació que, segons el conseller Bartomeu Llinàs, "s'avé la mar de bé". Sota el nom d'Espai Illes Balears, el número 7 de la plaça ciutadana pretén convertir-se en una aparador a l'estil de l'Espai Mallorca de Barcelona. En aquest cas, però, no s'hi trobaran tots els productes culturals de l'Arxipèlag, sinó tan sols "les publicacions que s'editin des del Govern balear", apuntà ahir el conseller Llinàs, qui presentà el projecte amb la consellera d'Agricultura, Mercè Amer. "No pretenem fer la competència al petit comerç que promou aquests productes, sinó que volem que en sigui un aparador", indicaren ambdós.
- S’ha mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions