Les restes òssies aparegudes a la cova són molt valuoses, ja que tenen més de dos milions d'anys i la seva anàlisi suposarà un important avançament per conèixer quina fou l'evolució de l'animal. Així ho confirmà el professor Pere Bover, encarregat de la investigació per part de l'Institut mediterrani d'estudis avançats. "Amb l'excavació tindrem mostres en condicions increïbles que ens permetran fer uns estudis que fins ara no podíem fer", aclarí. Aquestes investigacions se centraran a determinar-ne la forma del crani, la dentició i els patrons evolutius. "Les restes són úniques perquè cronològicament pertanyen a un canvi clau en l'evolució del Myotragus", puntualitzà.
Segons els primers estudis cronològics, els ossos apareguts a Vallgornera es troben enmig de les espècies de Myotragus antiquus i Myotragus kopperi, "un moment clau de l'evolució", afegeix de nou el responsable de la campanya. Cal aclarir que les principals restes trobades a l'Illa pertanyen al Myotragus balearicus, la darrera baula evolutiva de l'espècie i el més proper a nosaltres, desaparegut fa uns tres mil anys. Ara, doncs, s'obre un nou ventall evolutiu.
L'estudi podrà ser determinant gràcies a la quantitat de restes que s'han trobat dins la cova de Llucmajor. Així ho confirma el president de la Federació balear d'espeleologia, Guillem Mulet, membre de l'equip que realitzà la troballa, ara fa cinc anys, i que s'ha implicat de ple en el projecte. "Quan vàrem trobar totes aquelles restes, tal com estàvem de ben conservades semblava que fossin ossos d'animals actuals; fins que veiérem que no, que allò tenia un valor paleontològic més que important", assegurà. I és que la feina dels espeleòlegs és cabdal en aquesta endemesa. No només pel fet que en són els descobridors, sinó que són ells els que vetlen per la seguretat de l'expedició i la protecció natural de l'indret.
La cova del Pas de Vallgornera té una extensió de 65 quilòmetres i les restes es troben en una galeria d'entre 250 i 300 metres de llargària. Arribar-hi no és gens senzill i és per això mateix que ambdós confirmen que no serà una "excavació convencional, no només per la dificultat d'accedir-hi, sinó per la protecció mediambiental que suposa", confirma Mulet que han disposat també de l'ajuda de Medi Ambient. "Per arribar fins a la galeria cal passar un gorg sense trencar cap cristall de calcita", explicà el president de la federació. Per això, el grup d'espeleòlegs iniciarà el març la col·locació "d'una passarel·la de plàstic reciclat", indicà Mulet. Formada per cinc palets d'1,2 metres de llargària, permetrà que l'expedició pugi passar el gorg sense emperons. L'excavació, però, no començarà fins a final de primavera o principi d'estiu.
Un cop dins la cova, els excavadors hi seran dos dies amb l'objectiu d'arreplegar-ne les mostres necessàries. L'avantatge també és que la gran quantitat d'ossos estan col·locats en superfície; per tant, no serà necessari picar la roca. Tot i això, Pere Bover és caut: "No sabem el que ens trobarem davall", apunta, mentre afegeix que s'estudiaran les diferents capes de sediments. "Farem una anàlisi de morfometria geomètrica en tres dimensions", diu. Per altra banda, el grup d'espeleòlegs que els acompanyarà, encapçalat per Mulet, aprofitarà els dos dies per continuar l'exploració de la cova.
A part del Myotragus, dins el Pas de Vallgornera s'han trobat restes de rata cellarda, diversos ocells, ratapinyades i una sèrie de serps fòssils, "tot això de dos mil anys d'antiguitat", puntalitzen. A més, s'hi han localitzat restes d'un amfibi (discoglossus) que sols s'ha trobat en un altre jaciment de l'Illa i del qual "no sabem quina fou la causa de la extinció", aclareix Bover. Més de dos mil anys d'història estan a l'espera.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una vertadera llàstima que damunt d´aquesta cova tan important es construeixi una urbanització... Resulta patètic veure com l´Ajuntament de Llucmajor ha anat donant llicències d´obra il·legalment.