Els integrants de la pel·lícula "Celda 211" de Daniel Monzón. | V

TW
0

El director mallorquí Daniel Monzón i la seva pel·lícula Celda 211 són la gran revelació del cinema espanyol d'enguany. Així ho demostren els 8 Goyas que ahir vespre s'emportà la cinta, entre els quals figuren el de millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Luis Tosar. Val a dir que optava a setze. "Això vol dir que la pel·lícula us ha agradat molt", amollà Monzón en recollir l'estatueta com a millor director de mans de Pedro Almodóvar."Precisament per això les feim", reconegué el palmesà, que ahir vespre aconseguí arribar a la cúspide cinematogràfica després d'anys de carrera amb La caja Kovak i El robo más grande jamás contado.

Aquesta és la quarta cinta del mallorquí com a director i la cinquena com a guionista. Un premi, per cert, que també s'endugué ahir vespre juntament amb Jorge Gerricaechevarría en la categoria de guió adaptat.
Cal dir, però, que la vetlada dels Goya va ser molt disputadas, perquè l'altra gran favorita, Àgora, d'Alejandro Amenábar, s'emportà set estatuetes, entre les quals es troben la de millor guió original i la de millor direcció de producció. Les altres pel·lícules que optaven a millor film eren El baile de la victoria, de Fernando Trueba, i El secreto de sus ojos, de Juan José Campanella. "Tant de bon Celda 211 ajudi a fer que es cregui que és bo fer pel·lícules espanyoles", asseguraren els productors de la cinta dirigida pel palmesà.

La gala, presentada per Andreu Buenafuente, combinà l'humor, el rigorós directe i la sorpresa. Sobretot això darrer en veure comparèixer sobre l'escenari a Pedro Almodóvar que, a la fi, es reconcilià amb els Goya i l'Acadèmia. "Ha estat per la constant insistència del president de l'Acadèmia que som aquí", digué referint-se a Àlex de la Iglesia i davant un públic que s'havia posat dempeus per aplaudir-lo. Però, a més del miracle del director manxec, la XXIV edició dels Goya també aconseguí el que fins ara no s'havia pogut captar ni en una gala dels Oscar: veure Javier Bardem i Penélope Cruz acudir plegats, com a parella, a un esdeveniment estrictament cinematogràfic. Ella enlluernà de nou sobre la catifa verda amb un vestit blanc vintage dissenyat pel finat Versace.
Bardem pujà a l'escenari per entregar el premi al millor actor protagonista, que fou per a Luis Tosar (Celda 211), que assegurà que "l'alegria més grossa de la nit" se l'havia enduita amb el premi a la seva parella i companya de repartiment, Marta Etura. Una incrèdula Marta Etura apuntà, amb el Goya a millor actriu secundària en mà, que l'èxit de Celda 211 s'explicà perquè tots els participants ha donat "el millor de si mateixos, gràcies a un excepcional capità com Daniel Monzón". Lola Dueñas fou mereixedora del premi a la millor actriu protagonista, en el qual s'imposà així al trio d'intèrprets internacionals format per Rachel Weisz, Maribel Verdú i Penélope Cruz. Amb Yo, también, repetí l'èxit de la seva Conxa de Plata del Festival de Donostia.

Per la seva banda, el músic Alberto Iglesia salvà l'honra de la cinta Los abrazos rotos, de Pedro Almodóvar, per a la qual aconseguí l'únic guardó de la nit, mentre que Àgora, d'Alejandro Amenábar, no decebé i arrasà en l'apartat tècnic amb un total set victòries, incloses les d'efectes especials, fotografia i direcció artística, a més de millor guió original, firmat a mitges entre Amenábar i Mateo Gil. Tal com havia promès Andreu Buenafuente, honorà el cinema fent la millor televisió. Fou un espectacle en directe, per primera vegada en anys, i sense talls publicitaris en el qual va tenir Santiago Segura com a company de bromes. El moment emotiu de la nit va ser durant l'entrega del Goya d'honor a Antonio Mercero. Els seus fills assistiren a la gala per agrair el guardó, mentre un vídeo mostrava que, dies abans, Àlex de la Iglesia havia anat en persona a casa de l'homenatjat, afectat d'alzhèimer, per entregar-li el premi.