“Fins ara cap de les administracions no ha complit com tocava”

Una setmana després de fer-se públic l'informe del Ministeri de Cultura sobre l'estat del Museu de Mallorca, la seva directora, Joana Maria Palou, en fa balanç. Deixa clar que no es tracta d'un estudi ni una auditoria, sinó d'una inspecció encarregada pel Govern Balear a instàncies d'un grup d'arqueòlegs que en denunciaren la gestió. Ara, cal assumir responsabilitats i mostrar totes les cartes.

Creis que amb aquest informe arriba l'hora de repartir culpes?
L'informe respon a una inspecció sol·licitada per la Conselleria de Cultura a instància dels arqueòlegs que havien fet un seguit d'acusacions contra la meva gestió. Entenc que no es tracta de cercar culpables, sinó de veure si les acusacions eren fundades o infundades.

I Madrid corrabora la vostra gestió...
Aquest informe diu que jo som innocent de les acusacions. Això sí, jo sols vaig donar compte de la meva feina i de la tasca que s'ha fet sota la meva direcció.

Però els tècnics de Madrid parlen de deficiències històriques. El Govern explicà que un 50% del fons està sense catalogar.
Dins un museu, la catalogació és una de les darreres baules. En realitat del que es tracta és de registre i inventari. Cal tenir present que a partir del moment en què hi ha un document on es deixa constància que aquí hi ha uns materials, ja hi ha un registre.

I al Museu de Mallorca està tot registrat?
Si no hi està, ens falta poc. D'altra banda, també hem de tenir en compte que en els darrers anys hi ha hagut un canvi important sobre les eines que utilitzam a l'hora de fer feina i organitzar el museu. En el nostre cas, ja tenim implantat el famós sistema Domus, que s'utilitza a tots els centres estatals. Fa temps que ho organitzam.

Però justament els arqueòlegs denunciants vos acusaven d'haver 'perdut' materials.
Feren una sèrie de retrets i alguns dels quals s'ha provat que no eren justificats. Jo no he dubtat mai que les peces siguin aquí. Per ventura en algun moment trobarem un document que diu que hi són, però de moment no hi és, o com a mínim no el tenim. A més a més, tampoc no s'ha aclarit quines són les peces en concret que sol·licitaven aquests arqueòlegs. Des del meu punt de vista, hi ha hagut unes exigències que volien cobrir unes mancances.

Quines mancances, d'organització?
Des del moment en què algú diu que una peça s'ha de dipositar en un museu, l'altra part ha d'executar l'ordre. I jo, com a responsable del Museu de Mallorca l'he d'acceptar. Són tres parts en joc: Consell de Mallorca, arqueòlegs i Museu. Crec que hi ha hagut errades per les tres bandes. En algun moment aquesta cadena s'ha romput, per una, dues o tres baules; això ja ho deix enlaire.

Aquestes mancances encara hi són?
Evidentment, és una cosa històrica.

Tornam, idò, a la primera pregunta: s'han de repartir les culpes?
Del que es tracta és que cadascú es miri a si mateix. Cadascú té la responsabilitat que li pertoca. Els funcionaris públics tenim l'obligació de complir la llei i fer-la complir.

Així ho apunta l'informe d'inspecció, indirectament referit a la singladura de les peces arqueològiques, una altra de les protestes d'alguns arqueòlegs. Què fixarà ara el nou reglament?
El tema de la singladura no és de reglament, sinó que ve marcat per Llei, que diu que el materials que provenen d'excavacions s'han de dipositar en un museu de titularitat pública. És cada museu qui ha d'establir el seu sistema de rebuda i singladura de les peces. Nosaltres seguim el sistema Domus.

Continuarà idò la 'guerra' de sigles?
El professional de l'arqueologia ha de cobrir totes les etapes de la investigació i una d'elles és la singladura. Igual que consideren la neteja. No s'hi val dir que no es lliuren el materials perquè no poden. En el Museu de Mallorca hi ha materials que fa molts d'anys que no s'han lliurat. Per tant, la singladura no és excusa. Quan ordenes les coses, com ara nosaltres, t'adones de tot.

Davant això, què fa el Museu?
Comunicar-ho a l'autoritat competent, en aquest cas el Consell. Són molts de casos de no lliurament de materials arqueològics. D'altres s'entregaren sense siglar ni rentar.

La manca de personal també ha sortit a l'informe. En aquest cas Madrid retreu al Govern que no "dotàs el Museu de la quantitat necessària de personal". Hi estau d'acord?
Jo no he d'entrar a valorar políticament les coses. Crec que fins ara cap de les administracions ha complit com tocava, tant per una banda i per l'altra. Uns no ho han complit i els altres (Madrid) tampoc ho han exigit.

Son Tous suposarà la 'salvació' del museu?
No ens arreglarà el museu però ens ajudarà molt. A Son Tous hi hem portat el material que en principi no és 'museable', tot i que hi ha molt material antic que no està ni net. És possible que surtin peces. Avui tot el material del Museu es troba a Son Tous o aquí. En total tenim devers 25.000 caixes.

I a partir d'ara, què?
Entre tots hem d'entonar un mea culpa. Crec que als professionals ens correspon fer pedagogia dels museus ja que estam passant de l'abandonament a la banalització com si res. Jo comprenc que el públic no té per què saber qüestions professionals però els qui hi som dins tenim un deure: explicar la importància i la complexitat dels museus. Aquests són màquines molt cares. El que no pot ser és mantenir un monstre tant car i no treure-li el suc. Tots tenim una responsabilitat.