Francesca Marí
“Una partitura és com un text teatral, els intèrprets són qui li dóna forma”
Ha estat un procés creatiu llarg i complicat. No debades, els escrits de Joan Alcover desprenen una forta càrrega dramàtica que Pau Frau ha hagut de mesurar i posar-hi música. El compositor estrena avui, a l'església dels Sagrats Cors de Palma, Poemes bíblics, una composició feta a partir del text de Joan Alcover i que durà el públic des de l'origen d'Henoc fins a la cruesa de Resfa. La Coral de la UIB, el baríton Pablo López i el pianista Andreu Riera seran els encarregats de conduir els assistents pels viaranys sonors que Frau ha ideat per a la Setmana de música religiosa.
La Llonja obrirà les portes “després de l'estiu”
Després de dos anys d'obres, la Llonja reobrirà les portes passat l'estiu amb un acte institucional que encara no s'ha confirmat. Això assegurà ahir el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, en una visita oficial a l'emblemàtic edifici en companyia del president Francesc Antich i l'arquitecte Pere Rebassa. "D'aquí a vint dies es llevaran les bastides", comentava Rebassa al cap de l'Executiu quan s'interessava per la coberta exterior. El projecte de restauració estructural de l'edifici de Guillem Sagrera ha tingut un pressupost de 2,5 milions d'euros. Quan s'acabi quedarà per enllestir la segona fase del pla, que se centrarà en la il·luminació, el so i l'electricitat de tota la construcció i per a la qual el Govern ja ha reservat una partida de 600.000 euros. "Falta la redacció definitiva del projecte i l'adjudicació, però la preinstal·lació ja està feta", comentava el conseller davant els mitjans. "Abans d'acabar l'any estarà tot enllestit", va sentenciar. La restauració estructural d'aquest emblemàtic edifici del segle XV s'ha centrat en la neteja de les façanes i les parets interiors, a més de resoldre el greu problema d'humitats i "recuperar la coberta original de Sagrera", segons apuntà Pere Rebassa.
Lluita per l'Àfrica ferida
"L'Àfrica, bressol de la humanitat, terra de sabanes, indret 'sense fred', divida en quadrícula... Com es pot esclavitzar els teus fills?". Amb aquests paraules, l'actor Simó Andreu pujava ahir vespre a l'escenari del teatre Principal per conduir els centenars d'assistents pels viaranys de l'espectacle Veus, música i danses unides per l'Àfrica. Després d'un llibre i un CD promocionals, arribava l'hora que el president de la Fundació S'Olivar i organitzador de l'acte, Joan Carrero, fes sentir la veu del continent veí fins a Mallorca. Es tracta d'una veu que clama per la llibertat dels pobles i contra "l'inqualificable atac de l'ONU contra aquells que actuam a Ruanda i al Congo, uns indrets manipulats per determinats estats i per interessos empresarials", explicava. Era el preludi d'una vetlada carregada d'expressions artístiques i d'inconformistes. No hi faltà la veu de Sonia Galkin, que ideà l'espectacle i que dirigí el nombrós públic pels entreforcs de la colonització, la manipulació i l'oblit a través de la dansa de la Coral Juvenil Federativa de Palma, el Trio Bravo+, la ballarina Hellena Stemm, les alumnes de l'escola de dansa Francisca Tomàs, Omar Niang i l'energia dels Wonderbrass. Ballet contemporani, flamenc i les danses i músiques africanes es fongueren amb temes de Serrat i amb El cant dels ocells.
Cort descarta tornar a obrir Son Bibiloni
L'Ajuntament de Palma no farà passes per reobrir els locals d'assaig de Son Bibiloni, tal com confiava el seu propietari. El nou director de Joventut de Cort, Antoni Noguera, explicà ahir que confien "trobar una solució a aquest dèficit històric". Aquesta solució passarà per l'adquisició de terrenys públics per tal d'instal·lar-hi les sales per als músics que podrien ser naus prefabricades. Per poder dur endavant aquest projecte, Cort ja s'ha posat en contacte amb la direcció de Joventut del Govern i del Consell de Mallorca per tal "d'unir esforços". Noguera recordà ahir que "l'espai ha de ser idoni" i que "ha de ser un centre d'autogestió a preus molt populars, perquè els grups musicals no hagin de pagar quantitats desorbitades i que sigui participat per tothom", afegí. Així mateix, el nou responsable de Joventut també reiterà que "no té sentit reobrir un locals (referint-se a Son Bibiloni) que estan precintats i en molt males condicions". Igualment es postulà el director general de Joventut del Govern, Joan Ferrà, que confirmà que s'han mantingut contactes entre les direferents àrees de Joventut per solucionar "aquest problema històric".
ARCA denuncia “obres” a una cel·la de la Cartoixa
L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) denuncià divendres, davant el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Valldemossa, les obres, suposadament il·legals, segons asseguren, en una de les cel·les de la Cartoixa. "S'ha fet un forat de la mida d'una piscina petita i amb la fondària d'una persona a l'antic hort dels cartoixans", afirmava ahir Àngels Fermoselle, qui afegí que ocupa gran part del jardí. La cel·la en qüestió està ubicada a la dreta de la número 4 i es manté tancada al públic. "Suposam que és d'un particular", indicà Fermoselle. Des d'ARCA consideren que "de cap manera no es pot haver concedit permís" per a la realització d'aquesta actuació, que "suposa un atemptat contra un bé cultural de primer ordre". De fet, no hi ha cap cartell amb el permís d'obra a la vista.
+ lectors infantils - indústria
Resultats dispars pel que fa al sector editorial infantil i juvenil. Si bé les vendes i els lectors s'incrementaren l'any passat un 11,4%, la pujada no ha estat tan considerable a la indústria literària en català, que "s'ha vist obligada a posposar els projectes més ambiciosos i a reduir inversions". Així ho assegura l'Anuari sobre el Llibre Infantil i Juvenil 2010 fet públic per la Fundació SM. Just quan falten tres dies per a la celebració del Dia internacional del Llibre infantil i juvenil, el 2 d'abril, l'informe destaca que l'anomenada crisi econòmica no ha provocat una gran davallada en el conjunt de l'Estat. Així les coses, el volum de llibres infantils i juvenils venuts l'any passat superà l'11,9% i el valor total de vendes fou de l'11,4%, "gairebé el triple" del que ha crescut el sector literari en el seu conjunt, apunta l'informe. Segons aquestes xifres, els llibres infantils i juvenils suposen el 10% del total del mercat de la cultura escrita, una dada que coincideix, per exemple, amb la Setmana del Llibre en Català, que dins el seu rànquing de més venuts també incloïa volums d'aquest gènere.
Rosa Calafat, premi Irla
La Fundació Josep Irla guardonà ahir vespre l'estudi de la professora de la UIB Rosa Calafat amb el seu premi d'assaig breu, un reconeixement a la investigació de la realitat política, econòmica, social i cultural dels Països Catalans que enguany se centra en el fet sociolingüístic analitzat per Calafat. Sota el títol Cinc principis per a un ús ètic del llenguatge.
Esperit artístic en doble format
El perquè de l'home, la vida, l'ànima o el destí són algunes de les preocupacions històriques que poden cercar resposta en la religiositat. Aquesta filosofia, entesa en el sentit més abstracte i universal del terme, configura l'eix central d'On roman l'esperit, l'exposició que s'inaugura avui capvespre al Casal Solleric en el marc de l'XI Setmana de música religiosa, que enguany entremescla música, plàstica i pensament filosòfic. On roman l'esperit no és una "exposició tradicional", assegurava ahir el comissari, Gabriel Carrió, durant la presentació. La connexió de l'art amb la religiositat (que no religió) és el pilar fonamental d'aquesta mostra escultòrica, que lliga el procés creatiu de l'artista amb la preocupació d'allò transcendental o espiritual.
Biblioteques temàtiques
Set de les 23 biblioteques municipals de Palma disposaran de fons especialitzats per matèries. Aquesta és la proposta del departament de Cultura de Cort, que ja ha començat a bastir el projecte. Així ho confirmà la delegada de Patrimoni, Arxius i Biblioteques de l'Ajuntament, Antònia Amengual, qui afegí que s'ha engegat en un centre i la resta s'aniran dotant gradualment. D'aquesta manera, la biblioteca Josep Maria Llompart disposa de materials específics en llengües. "És un projecte que havíem començat fa temps i està en marxa", destacà. Cal remarcar que aquests nous fons són temàtics per a cada centre, però que s'inclouran enmig dels volums literaris ordinaris. Els altres sis centres especialitzats seran la biblioteca Ramon Llull, amb un fons dedicat al còmic; Cort tindrà documentació sobre la història de la ciutat i història jueva; la Joan Alcover inclourà llibres específics sobre excursionisme i medi ambient, i la d'Establiments serà una rondalloteca.
Natura andritxola
Després de cinc setmanes a l'Espai Brossa de Barcelona, el director Hermann Bonnín aterra al Principal de Palma amb Retorn a Andratx, proposta escènica a partir de texts del desaparegut Baltasar Porcel. La sala Petita del teatre acollirà de demà a diumenge 28 aquesta obra, en la qual "el mite d'Andratx esdevé, per extensió, el de la Mediterrània". A partir de tres peces breus escrites per Porcel durant els anys seixanta, es mostren les diferents quimeres de l'escriptor: des de la farsa fins al quadre poètic, passant pel caràcter èpic de la Guerra Civil. "És un petit tast de les seves narracions", explicà ahir Bonnín en la presentació de l'espectacle a Ciutat. "Aquest era un projecte que interessà molt a Porcel, llàstima que ell no pugui ser aquí", afegí el director en diverses ocasions. En la presentació de Retorn a Andratx, també hi foren els protagonistes reals: Enric Majó, Aina Frau, Joan Fullana i Jaume Pla. Aquest quartet d'actors del Principat i Mallorca encarnen les tres històries de l'obra "amb una unitat interpretativa i fins i tot escènica", indicà el realitzador.
Viatge sonor per la Mediterrània
Maria del Mar Bonet, ahir a Palma. Foto: T.A. M'he estimat molt una illa, ella volia ser lliure i no es volia casar. El fragment poètic de Vicent Andrés Estellés que anys enrere Maria del Mar Bonet confegí a Les illes podria ser el punt de partida del nou viatge que la cantant ha emprès pel Mare Nostrum, una nova travessia sonora acompanyada per l'Orquestra Simfònica Ciutat de Palma i que s'ha convertit avui en un complet treball discogràfic titulat Bellver. El nom d'aquest nou CD deixa entendre la passió de Bonet per les seves arrels. Això sí, entremesclades amb aquelles que s'ha anat topant amb les cultures turca, sarda o grega, un pont de llengües, músiques i tradicions que, d'ençà de quaranta anys, captiven Bonet i que ara es presenten en format simfònic.
“Les funcions de l'IEB s'han retallat perquè se solapaven”
La seva entrada al capdavant de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) no ha estat gens plàcida. Fa deu dies que el formenterer Santiago Juan porta les regnes de l'entitat després de la qüestionada sortida de Sebastià Serra. L'única coincidència entre un i l'altre és que són historiadors. Res pus. Santiago Juan, provinent de les files del PSOE pitiüses, s'encara ara a un "refundat" IEB amb molt menys pressupost. "Encara no sabem quant", assegurava ahir. Sembla que tot s'ha d'estudiar amb molta cura abans d'iniciar actuacions concretes.Arribau al capdavant de l'IEB en una situació convulsa i ho feis com a director, no com a president, que era el càrrec del vostre successor. Quines seran les funcions?
Els Arbres tancaran l'espai de les Voltes
El paisatge vist amb ulls contemporanis centra la darrera exposició del centre les Voltes abans de tancar les portes per reforma. Així ho corroborà ahir la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon, durant la presentació de l'exposició Arbres, organitzada pel Projecte Llevant i que aterra a Palma després de passejar per Cala Millor i Manacor. La plàstica d'onze artistes illencs es pot veure a partir d'avui i fins al 18 d'abril en aquest espai expositiu ciutadà.
El Consell protegeix els centres de Sineu i Pollença
La Ponència Tècnica de Patrimoni aprovà ahir que s'iniciïn els tràmits legals per declarar els nuclis de Sineu i Pollença com a Bé d'Interès Cultural (BIC) amb categoria de Conjunt Històric. "És una passa molt important tant per a la protecció del patrimoni com per al poble", apuntà ahir el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà. No debades, una de les propostes, la protecció del nucli antic de Pollença, prové del mateix departament, mentre que la protecció del centre de Sineu és una proposta de l'Ajuntament que aprovà per unanimitat la moció dels Independents de Sineu.
ARCA entrega el premi “en blanc” a Yannick i a Ben Jakober
L'empenta de Yannick i Ben Jakober pel que fa al patrimoni i l'art fou reconeguda ahir de capvespre per la Fundació Amics del Patrimoni i ARCA amb el premi "en blanc", el guardó que anualment lliura l'entitat a aquelles persones o formacions que destaquen pel seu treball a favor del patrimoni. Els socis de l'entitat proteccionista acordaren per gener que guardonarien la Fundació Jakober per la "col·laboració i promoció artística, exemple a Mallorca de l'activitat cultural", assegurà el president d'ARCA, Pere Ollers.
Ordre d'execució per a la mola de Tuent
Patrimoni dóna dos mesos a l'Ajuntament d'Escorca per "reparar" la restauració de la torre de la mola de Tuent, unes obres realitzades sense permisos del Consell i sense el vistiplau de la Comissió de Patrimoni. Si en aquest temps no es compleixen les prescripcions, el Consell imposarà una ordre d'execució a compte del Consistori, a part de la sanció econòmica pertinent. Aquesta mesura punitiva arriba sis mesos després que el Grup per a l'Estudi de les Fortificacions Balears (GEFB) denunciàs davant el Consell que l'Ajuntament hi havia iniciat les actuacions sense cap tipus d'autorització. "L'Ajuntament d'Escorca presentà un projecte de restauració a la Comissió de Patrimoni, però no s'aprovà. Tot i això, la Sala tirà pel dret i n'inicià la restauració sense permisos", apuntava ahir el responsable de GEFB, Àngel Aparicio, després de conèixer les mesures fixades pel Consell.
La moral truculenta
"No té fàcil solució maridar la cobdícia humana i la imbecilitat". Així definia el director Pitus Fernández l'essència del que es pot interpretar d'El solitari Oest, la tercera part de la trilogia de Martin McDonagh que es presenta avui a la sala Petita del teatre Principal de Palma. Dos germans enemistats centren aquesta trama teatral que va entre la comèdia negra i la tragicomèdia, amb un capellà que portarà la "moral" als protagonistes, tot emmarcat dins una Irlanda tancada i conservadora.
Predicar per terres xipriotes
La insularitat i l'empenta turística no són els únics trets que poden agermanar Mallorca i Xipre. Ja en l'època medieval els templers occitans i catalans s'assentaren a l'illa xipriota. Fou el cas de l'orde de Sant Joan de l'Hospital, que s'establí a Xipre el 1291 després de ser forçats a abandonar Terra Santa. Les restes d'aquella estada templera, les podem trobar encara avui a indrets com Kolossi (al sud de l'illa). Allà hi ha un impressionant castell que fou regentat per l'orde de Sant Joan, coneguts pel seu vi dolç. Ara bé, la petja mallorquina a Xipre prové d'un dels personatges més il·lustres de la nostra terra: Ramon Llull. Dins la seva quimera de convertir els 'infidels' al cristianisme, el beat mallorquí s'assentà a l'illa entre 1301 i 1302 en un venturós viatge entre Xipre i Armènia. Com a fruit d'aquella travessia l'il·luminat va escriure nombrosos texts, entre els quals destaca La retòrica nova, empès per l'afany de ser escoltat per terres "profanes". Ramon Llull recalà a l'est de l'illa xipriota en una ciutat medieval nomenada Famagusta, que en l'actualitat pertany a l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.
Travessia mironiana
Una antiga fàbrica d'electricitat en el cor de Nicòsia es convertí ahir en un pont de cultures de la Mediterrània. Igual que Ulisses en la recerca de la seva Ítaca, la plàstica de Joan Miró recala des de fa sis mesos en diversos ports de la Mare Nostrum. La travessia s'inicià a l'octubre a Tessalònica i després va girar amb rumb a Atenes. A partir d'ahir l'univers de Miró fondeja a la capital de Xipre (Nicòsia) per mostrar tot el seu procés creatiu. Sota el títol Miró of Majorca i amb la reina d'Espanya com a principal ambaixadora, el recull féu que el Municipal Arts Center es convertís ahir vespre en un cau mironià on no hi cabia ni una agulla. És un emplaçament que, no sols congrega l'obra del geni català, sinó que també recrea aquell entorn mallorquí que en fou font d'inspiració. Precisament les tres dècades de treball de l'artista a l'Illa és l'essència de la mostra, participada pels governs espanyol i xipriota i la Fundació Teloglio de la Univestitat Aristotle i la Fundació Pilar i Joan Miró, d'on provenen els fons de l'exposció.
“Hem de sortir al carrer amb els llibres per cercar lectors”
Just l'endemà de fer-se públiques les enquestes sobre la lectura a les Illes Balears, Miquel Ferrer no n'està gaire satisfet. "A part d'aquest 40% de gent que no llegeix, em preocupen les baixes dades de lectors en català", assegura. Amb només 23 anys, Ferrer ha estat escollit el nou president del Gremi d'Editors, una entitat que aplega 13 editorials illenques i que fa front a moments econòmics díficils.
- S’ha mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions