El Pontífex ha mort un dia després de la seva última aparició en públic coincidint amb el Diumenge de Resurrecció en el qual va treure el cap al balcó principal de la basílica de Sant Pere per a impartir la benedicció 'Urbi et orbi'.
«Germans i germanes, bona Pasqua», va dir el Papa als fidels reunits en la plaça de Sant Pere des de la seva cadira de rodes. Francisco es trobava convalescent recuperant-se de la pneumònia que li va mantenir a l'hospital Gemelli de Roma durant més d'un mes.
El Pontífex havia rebut l'alta mèdica el 23 de març i des de llavors havia aparegut en públic en diverses ocasions. Precisament aquest diumenge també havia rebut en una breu trobada al vicepresident estatunidenc, JD Vance, en la seva residència de Santa Marta, on continuava la seva recuperació.
Una vida al servei del cristianisme
Com ha recordar el diari VilaWeb, el Papa Francesc va néixer el 1936 a Buenos Aires, en el si d’una família de classe treballadora i profundament catòlica. Eren emigrants italians que havien fugit pocs anys abans per a esquivar l’avenç del feixisme.
L’any 1957, a vint-i-un anys, decidí que volia ser sacerdot. L’any següent, el 1958, entrà al noviciat de l’orde jesuïta de Santiago de Xile, tot llicenciant-se en humanitats. Després de tornar a l’Argentina, es llicencià també en filosofia i teologia, i es creà una reputació de religiós amb inquietuds intel·lectuals i espirituals molt profundes.
Ordenat de sacerdot l’any 1969, Bergoglio formulà els vots perpetus com a jesuïta el 1973, i ascendí progressivament en els escalafons de l’orde durant les dècades següents. Durant la dictadura militar argentina, Bergoglio sovint va valer-se de la seva influència al si de l’església per a protegir els opositors de la repressió del règim; fins i tot, arribà a entrevistar-se personalment amb el dictador Jorge Videla per a demanar-li l’alliberament de dos sacerdots segrestats i torturats per les tropes del govern.
Consagrat com a bisbe el 1992, Bergoglio succeí Antonio Quarracino com a arquebisbe de Buenos Aires sis anys més tard, l’any 1998, i el 2001 esdevingué la màxima autoritat de l’Església catòlica a l’Argentina, on es destacà per la seva consciència social i la crítica a les desigualtats econòmiques.
Un papa obert a la transformació
Des de que arriba a Papa el 2013, Francesc s’ha mostrat sempre obert a la modernització de l’Església catòlica. Defensor d’una església més moderna, inclusiva i compassiva, Francesc es preocupà per problemes socials com ara el dels refugiats, el paper de les dones dins l’Església o les guerres que sacsegen el món. A l’encíclica Laudato si’, de l’any 2015, el pontífex també criticà el consumisme i la degradació del medi, tot instant els dirigents mundials a actuar amb immediatesa contra l’amenaça del canvi climàtic.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Fer2Ja acabo. Millor que els que promovien l'agenda foguera, la inquissició, les croades, condemnes a galileus, benediccions i perdons al feixisme i nazisme, etc. O segueixo?
OBDCPer dir aquesta bajanada un dels teus papes t' hagues ficat a la foguera.
El meu condol, catòlics.
Lo mucho que estoy leyendo en redes el proceso de blanqueamiento de Francisco amenaza con ser epico
Fer2No tens gens d'humanitat?
Descansa en pau, bonhome
El Papa centrado en dar consignas progres y pro Agenda 2030