Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) del 2008, l'Arxipèlag és la setzena comunicat quant a usuaris de bibloteques amb un 24,5% de l'1,05 milions d'habitants. 11,2 punts inferiors a la mitjana estatal, que és d'un 35,7 per cent de la població. Per davall, només s'hi situen les Canàries, Cantàbria i Andalusia. En concret, les sales illenques disposen de 259.661 usuaris.
Les dades fetes públiques per l'INE exemplifiquen també que Balears és un dels territoris amb menys fons bibliotecari de l'Estat. Així, els 184 espais insulars (tant públics com privats) tenen 2,9 milions de volums de llibres i fulletons, una xifra irrisòria si tenim en compte els 3,2 milions de documents que hi ha a Astúries (amb 25 biblioteques menys) i a Navarra, que té 3,4 milions d'exemplars de fons documentals en un total de 131 sales.
En el conjut de l'Estat, les Illes es col·loquen segones per la coa pel que es refereix a arxius a les biblioteques, bé siguin escrits, cartogràfics o documents musicals. Segons les dades del 2008, els usuaris poden disposar de 76.212 publicacions periódiques, 164.293 manuscrits, 54.230 documents sonors, 567.456 d'audiovisuals i 39.629 d'electrònics.
Les dades pel que fa a usuaris inscrits als 184 centres illencs tampoc no són gaire esperançadores. Si bé les estadístiques remarquen que les biblioteques tingueren 2,6 milions de visites (no vol dir gent amb carnet), els centres balears només tenen 259.661 usuaris inscrits, res a veure amb els 479 mil d'Astúries o el 1,2 milions de persones que estan inscrites a les biblioteques de Castella-Lleó. A més, aquest darrer territori té una població semblant a la de Balears i triplica les Illes en nombre de biblioteques. En conseqüència a aquestes dades, les estadístiques demostren que els illencs no estan gaire avesats a treure llibres de les biblioteques i, segons l'INE, durant el 2008 sols hi hagué 811.042 prèstecs de llibres, la quarta per la coa estatal. Tampoc no se sol·licitaren gaires documents audiovisuals: 254.160, mentre que d'arxius sonors en serviren 30.883.
La resta de l'Estat
Aquestes dades poc encoratjadores de Balears es contraposen totalment al conjunt de l'Estat, on el préstec domiciliari fou de 74,47 milions, un 9,1% més que l'any anterior. La mitjana espanyola quant a préstecs és d'1,63 documents (bé siguin escrits, sonors o audiodivuals) per habitant.
Per territoris, les biblioteques de Castella-la Manxa (50,9%), Catalunya (50,5%) i Castella-Lleó (50,4%) són les que presenten una major activitat i més concurrència de gent. Així mateix, Catalunya i Castella-Lleó se situen al capdavant de l'Estat pel que es refereix a préstecs de documents, amb 2,5 i 2,9 per habitant, respectivament. Aquesta mitjana per a les Balears baixa fins a l'1,23 prèstecs per persona.
L'Institut d'Estadística també destaca en les enquestes l'increment de les noves tecnologies dins els serveis bibliotecaris que, segons apunten, "s'ha generalitzat". El 2008 el 91,1% dels centres disposava d'ordinadors per a la gestió interna i el 78,3% per a ús públic, amb 467.124 equips a l'abast dels usuaris. Segons les dades oficials, això suposaria un 25,1% més que el 2006.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si un 50% de la gent no sap llegir ni escriure correctament, què voleu ? Això si, se saben les alineacions de tots els equips de primera i totes les cotorrades de la tele..
Respecte d´aquest tema nomes hi ha que dir una questio basica i fonamental que es dona a tots els paisos mediterranis i de bonança climatica i es que les biblioteques, escoles i centres d´´ aprenentatge estan al carrer, a la natura, a fora aules, l´ agora es disfrutar del bon temps fer relacio humana a la via publica, a la plaça, a la platja, a la muntanya, en definitiva hi ha i no cal dir-ho una influencia i un determinisme climatic en tot aquest assumpte..... com tambe en tants d´altres.............. Salut i llibertat i bones lectures, si llegiu (com diu l´ estimat guillem mesquida) tornereu mes guapos.....
Respecte d'aquesta qüestió, hi ha dos factors que podrien explicar-la, tot i que sols fos parcialment: el baix percentatge de població amb estudis superiors a les illes Balears i Pitiüses, i el poc interès per la Cultura (pels llibres, en aquest cas) que demostram, independentment del nivell d'estudis de cadascú. Ja ho deia, ja, aquella cançó que "Cada dia es fiesta en Mallorca..." Així ens van les coses.