Predicar per terres xipriotes

La insularitat i l'empenta turística no són els únics trets que poden agermanar Mallorca i Xipre. Ja en l'època medieval els templers occitans i catalans s'assentaren a l'illa xipriota. Fou el cas de l'orde de Sant Joan de l'Hospital, que s'establí a Xipre el 1291 després de ser forçats a abandonar Terra Santa. Les restes d'aquella estada templera, les podem trobar encara avui a indrets com Kolossi (al sud de l'illa). Allà hi ha un impressionant castell que fou regentat per l'orde de Sant Joan, coneguts pel seu vi dolç. Ara bé, la petja mallorquina a Xipre prové d'un dels personatges més il·lustres de la nostra terra: Ramon Llull. Dins la seva quimera de convertir els 'infidels' al cristianisme, el beat mallorquí s'assentà a l'illa entre 1301 i 1302 en un venturós viatge entre Xipre i Armènia.

Com a fruit d'aquella travessia l'il·luminat va escriure nombrosos texts, entre els quals destaca La retòrica nova, empès per l'afany de ser escoltat per terres "profanes". Ramon Llull recalà a l'est de l'illa xipriota en una ciutat medieval nomenada Famagusta, que en l'actualitat pertany a l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre. Talment com Mallorca anys enrere, Famagusta combina avui dia l'activitat agrícola amb la turística en un emplaçament que està marcat per les bones temperatures i que es troba a l'espera d'uns visitants (la majoria britànics i alemanys) ufanosos per descobrir restes arqueològiques i platges verges.

Retornant, però, a fa set-cents anys, descobrim un Ramon Llull amb l'ànsia de cristianitzar, com havia fet al monestir de Miramar a Mallorca. El beat demanà al papa Nicolau IV que convocàs una nova "croada" cap als territoris dominats per la fe d'Al·là, però les seves quimeres no foren escoltades pel pontífex i decidí embarcar-se ell tot sol cap a l'orient. Fou a l'estiu de 1301 quan arribà a l'illa xipriota, on també escriví el Liber Natura en un entorn paisatgístic que encara avui pot inspirar més d'una ment. Al començament del segle XIV aquesta natura fou utilitzada pel beat per fornir una nova base de discussió que pretenia definir la doble natura de Crist en una sola persona. A Famagusta també bastí en català Retorica nova, però tan sols se'n conserva una versió llatina de dos anys després.

Amb tot, la particular croada de Ramon Llull per terres xipriotes resultà accidentada. Segons expliquen alguns lul·listes, un dels servents de Llull intentà enverinar-lo i, a causa d'això, va ser acollit pel gran mestre del Temple fins que se'n recuperà. La persona que l'ajudà fou Jaume de Molay, que alguns anys després seria condemnat a la foguera per part de Felip IV de França. Foren dos anys fructífers per al beat sols visibles avui per a ulls catalans. No queda res de la seva estada fa l'illa i, en demanar a un grecoxipriota per la figura de Llull, és difícil que n'expliqui la història. Tanmateix, d'aquell temps encara hi són dempeus algunes malmenades murades i els castells d'uns templers en peu de guerra.