Rosa Calafat, premi Irla

La Fundació Josep Irla guardonà ahir vespre l'estudi de la professora de la UIB Rosa Calafat amb el seu premi d'assaig breu, un reconeixement a la investigació de la realitat política, econòmica, social i cultural dels Països Catalans que enguany se centra en el fet sociolingüístic analitzat per Calafat. Sota el títol Cinc principis per a un ús ètic del llenguatge. Tractat epistemològic del llenguatge políticament correcte, la mestra universitària desgrana les realitats dels catalans amb la d'altres llengües des d'un punt de vista global (no globalitzat). "Totes les llengües tenen uns universals lingüístics, i l'univers català no és una sucursal de l'espanyol", apuntava ahir després de lamentar que massa vegades "només ens fixam en el castellà com si fos l'única llengua del món". El llenguatge és universal, però cadascú té les seves particularitats i diversitats.

Aquests cinc principis són explicats en aquest estudi de manera amena amb la intenció de posar-lo a l'abast de tothom i basant-se fonamentalment en el llenguatge dels mitjans de comunicació, en els discursos polítics i en el refranyer popular. "La primera cosa que se substitueix són les frases fetes pròpies per altres de castellanes. Això és degut a la impossibilitat d'exercir un punt de vista particular dins el món", assenyalà. "Si tens un llenguatge propi, no cal recórrer a una altra llengua", sentencià.

El discurs de la por
Aquestes substitucions lingüístiques apareixen constantment en l'estudi historicopolític guardonat per la fundació i la idea de "no ser capaços de superar la por de poder exercir un punt de vista propi" n'és el fet determinant. "Sembla com si tot el que contam és perquè abans s'ha explicat en castellà i això no ens fa ni únics ni globals, sinó globalitzats", afirma amb contundència a l'hora de parlar dels mitjans de comunicació arreu del territori.
Aquests cinc principis s'acaren sense por amb l'anomenat llenguatge "políticament correcte", en què el que es diu serà 'correcte' segons la visió que hom tingui de les coses.

"Depèn del punt de vista des del qual es miri", explica. Després recorda l'anomenat "discurs de la por": "L'exemple el tenim en la llei del cinema en català quan fins i tot s'arribà a dir que amb la nova llei es perdrien 1748 llocs de treball. No és que el català sigui una nosa, sinó que també ens volen fer creure que lleva drets socials en el segle XXI".

La realitat científica de Calafat demostra l'altra cara que, ara per ara, és reforçada amb nous mitjans com internet, defensat per l'autora com el "mercat lingüístic que ens va millor". "La xarxa és un espai lliure amb participació dels ciutadans i el poble no falla mai", indica.