Travessia mironiana

Una antiga fàbrica d'electricitat en el cor de Nicòsia es convertí ahir en un pont de cultures de la Mediterrània. Igual que Ulisses en la recerca de la seva Ítaca, la plàstica de Joan Miró recala des de fa sis mesos en diversos ports de la Mare Nostrum. La travessia s'inicià a l'octubre a Tessalònica i després va girar amb rumb a Atenes. A partir d'ahir l'univers de Miró fondeja a la capital de Xipre (Nicòsia) per mostrar tot el seu procés creatiu. Sota el títol Miró of Majorca i amb la reina d'Espanya com a principal ambaixadora, el recull féu que el Municipal Arts Center es convertís ahir vespre en un cau mironià on no hi cabia ni una agulla. És un emplaçament que, no sols congrega l'obra del geni català, sinó que també recrea aquell entorn mallorquí que en fou font d'inspiració. Precisament les tres dècades de treball de l'artista a l'Illa és l'essència de la mostra, participada pels governs espanyol i xipriota i la Fundació Teloglio de la Univestitat Aristotle i la Fundació Pilar i Joan Miró, d'on provenen els fons de l'exposció.

Escultura, pintura, gravat i dibuix omplen els 1.500 metres d'espai expositiu, dividits en tres grans ambients on destaquen una gran representació escenogràfica del taller Sert, amb alguns dels seus objectes, com el balancí, els pinzells i el cavallet amb dues teles, i la recreació visual del primer pis de Son Boter, des d'on Miró observava la seva gran aliada: la natura. La importància del taller Sert és també present en l'inici del recorregut expositiu a través d'una maqueta de l'edifici i instantànies de l'autor amb l'arquitecte Josep Lluís Sert. "Així els visitants es poden situar en l'entorn de treball de l'artista". Això explicà ahir el comissari tècnic de la mostra, Marios Eleftheriadis, que acompanyà les autoritats en el recorregut inaugural. Al capdavant s'hi trobaven el president de la República de Xipre, Dimitris Christofias, la reina Sofia de Borbó i el ministre espanyol Miguel Àngel Moratinos acompanyats per les màximes autoritats locals, la presidenta del Patronat de la Fundació Miró, Nanda Ramon, i la seva directora, Magdalena Aguiló.

Miró of Majorca se centra en l'època més madura del català i, en concret, en les seves darreres tres dècades de creació viscudes a Mallorca. És, amb paraules d'Eleftheriadis, l'època menys coneguda de Miró, però també és ben productiva. Un concepte que també destacà Aguiló, qui va descriure aquests treballs com "el Miró que mai no deixà d'experimentar cercant noves formes". Això traspuen les 21 teles en gran format exposades, en què el negre i el blanc tenen un paper capdal. "És la depuració del llenguatge", indicà Aguiló. La mostra s'engloba en un entorn totalment mironià, des d'un oli fet per un jove Miró el 1908 fins a Personnage olseaux de 1976, i arriba a tres-centes obres de tots els formats.

Més d'una desena d'escultures en bronze i els seus esbossos, dibuixos de les col·laboracions que el català realitzà amb l'escenografia i la música i gravats com l'homenatge a la figura d'Erik Satie, entre d'altres, completen aquesta mostra, en la qual les antigues cadenes de la fàbrica i la pedra viva de les parets s'avenen amb aquell esperit de Miró de néixer i créixer de la natura. Més de mil persones assistiren ahir capvespre a la inauguració de l'exposició, que quedarà oberta fins al 30 de maig. L'organització de l'esdeveniment ha anat a càrrec del Govern i l'Ambaixada espanyola amb motiu del 50è aniversari de la independència xipriota dels britànics i amb motiu de la presidiència europea de la UE. Cal destacar que la presència ahir de Sofia de Borbó a la mostra fou molt esperada, ja que era la primera vegada que un membre de l'actual monarquia visitava l'illa grecoturca.