Francesca Marí
La Seu embelleix el llegat Gaudí-Jujol
La intervenció ceràmica d'Antoni Gaudí i de Josep Jujol a la capella Reial de la Seu tornarà a lluir un segle després de la seva col·locació. La ponència tècnica de Patrimoni donà ahir el vistiplau al projecte de conservació i de restauració del mur ceràmic. El taller Xicaranda ha estat l'encarregat de realitzar el pla d'actuació, que també gaudeix de l'informe favorable de la UIB. La restauració se centrarà principalment en la neteja dels elements ornamentals i en la consolidació d'altres punts de l'absis de la capella. Entre aquests destaca, a més de la decoració ceràmica d'estil clarament gaudinià, la càtedra episcopal, els relleus de ferro daurat del mur i els policromats, que amb el pas dels anys han agafat brutor.
Tradició oral en CD
La cultura popular es difon ara a través dels nous suports digitals. Les històries que Antoni Maria Alcover recollí amb tant esment de boca dels habitants de Mallorca apareixen ara en sis CD que contenen setzes de les 400 històries que arribà a arreplegar el mossèn de Santa Cirga. dBalears regala avui als seus lectors la tercera entrega d'aquestes recopilacions en format radiofònic. Concretament, la veu enregistrada de Francesc de Borja Moll i l'equip de locució de Ràdio Popular narren en aquest nou lliurament les aventures i desventures d'Es pou de sa Lluna i Sa coeta de na Marieta, dues històries ben conegudes dins l'imaginari dels mallorquins més granats.
Itàlia homenatja Sassu
Itàlia i l'illa de Sardenya recorden enguany la figura d'Agili Sassu en el desè aniversari de la seva mort. Mentre que el Museu de Villa Urania, a Pescara, inaugurà el 24 d'abril passat una exposició amb més de cent peces escultòriques de l'artista finat a Pollença, les localitats de Thiesi (a Sardenya) i d'Atessa tenen enllestits tots els detalls per obrir dos museus dedicats al mestre Sassu.
Músiques per Haití
El Palma Arena semblava immens ahir capvespre en la Diada Solidària per Haití. Molt pocs ciutadans acudiren a la crida de la regidoria d'Eberhard Grosske i la Coordinadora d'ONG a favor del poble devastat pel terratrèmol. A les nou del vespre només unes dues-centes persones es congregaven davant els dos immensos escenaris instal·lats per a l'ocasió en un velòdrom mig buit.
Viatge teatral de Leioa a Tàrrega
El teatre insular torna a estar de gira dins el programa de projecció exterior per dinamitzar la indústria de les Balears. A les fires teatrals de Leioa, Litterarium (a Móra d'Ebre), Alacant i Tàrrega hi haurà la participació illenca d'un total de vuit companyies i formacions. Però no seran les úniques d'aquests mesos d'estiu, encara queda pendents la representació insular a les mostres de Ciudad-Rodrigo (Castella-Lleó) i de Palma del Rio (Còrdova).
La Fira del Llibre es plantarà al Born el 28 de maig
Els llibreters tornaran a instal·lar els envelats al passeig del Born per celebrar la Fira del Llibre. La XXVIII edició del certamen literari tindrà lloc entre el 28 de maig i el 6 de juny, deu dies intensos en què les novetats editorials de tota casta en seran les protagonistes. Pocs canvis respecte de l'edició de l'any passat, així ho advertí ahir el president del Gremi de Llibreters, Francesc Moll, qui assegurà que es continuarà a l'emplaçament del Born, ja que és un indret cèntric tant per a visitants com per a llibreters. Així, dues fileres de casetes en forma d'u -però sense tapar les entrades de la part del passeig per a vianants- mostraran als visitants centenars de publicacions, enmig d'un programa marcat per la crisi. El sus a la fira el donarà la mestra i periodista Margalida Capellà, que en farà el pregó divendres dia 28 de maig. Les presentacions de les darreres novetats editorials i les activitats infantils se succeiran durant aquests deu dies amb forta presència d'escriptors de les Balears i poca de fora. "Serà una fira relativament modesta, tot i que es mantindran tots els actes del darrers anys", comentà Francesc Moll.
La llum de l'abstracció i la puresa
Damià Jaume (Palma, 1948) ha apartat per un moment el realisme que el caracteritza per enfrontar-se cara a cara amb el seu esperit més abstracte. El resultat són cinc teles de gran format la llum i senzillesa de traçat de les quals engalanen, des d'avui, l'església de Nostra Senyora del Roser.
La Real canvia de fesomia
El monestir de la Real llueix de nou després de la "rentada de cara" finançada pel Govern. Després d'un any de restauració, el claustre de Santa Maria de la Real ofereix als visitants una imatge renovada, amb un trespol nou i totes les balustrades polides. Aquestes són només algunes de les accions que hi ha duit a terme Restaurotec i que ahir capvespre s'inauguraren en un protocol·lari acte ple d'autoritats i molt poca presència veïnal.
“S'ha silenciat el terme refugiat polític; deu ser que molesta”
El seu pare, vestit de soldat, travessà els Pirineus a peu el 6 de febrer del 1939; sa mare ho féu sis mesos més tard i amb el fill gran a coll. S'exiliaren a França per després passar a Mèxic. Aquesta és la història de José María Murià, fill d'exiliats catalans, historiador i expert en l'obra i exaltació de la memòria dels protagonistes d'aquell èxode. Mèxic acollí milers de republicans que fugien de les mans del dictador. Avui, els fills d'aquella diàspora mantenen ben desperta la memòria del que hagueren de patir els seus pares. És el cas de José María Murià, que ahir presentà a Palma el llibre L'exili balear a Mèxic, del pitiús Artur Parron. Murià coneix el tema "de primera mà", com diu aquest mexicà de naixement i català de convicció.
“He dedicat als polítics més temps del que es mereixen”
Periodista, director, actor i escriptor. El vessant polifacètic que Pedro Ruiz reclama (i que se li ha criticada durant anys) recalarà a Palma entre el 14 i el 16 de maig amb Escándalo en palacio, una obra ben diferent d'aquelles a què té acostumat el seu públic. Hi entremescla els trets més amagats i pobres de la condició humana amb la corrupció política. "Hem caigut en mans de polítics professionals i vivim una guerra civil dels diners", assegurava ahir en la presentació de l'obra, mentre afegia allò de "governar és un negoci". Tot i això, l'actor i director diu que, amb aquesta peça teatral, la seva intenció no és parlar de política, sinó de les misèries dels homes, la convivència i l'ambició. Escándalo en palacio ha estat escrita i dirigida pel mateix Ruiz, que damunt l'escenari encarna el paper protagonista d'un president de Govern forçat a dimitir després d'un escàndol sexual amb la seva parella (Lidia San José), vint anys més jove que ell. El debat que mantenen ambdós sobre la dimissió, la corrupció, l'amor i l'ambició centra la trama.
Descobrir el país amb la imatge
La curolla per descobrir el país, la seva gent o la natura portaren a principis del segle XX centenars de viatgers fins a Mallorca. Aquest fou el cas dels catalans Josep Salvany, Joan Nonell i Leandre Cervera, amics del Grup Excursionista de Catalunya, que amb el vapor arribaven fins a l'Illa armats amb les càmeres de retratar. Ho fixaven tot: paisatges, infants, estampes bucòliques... Tot servia per poder conèixer millor una Mallorca encara verge. Ara, gairebé cent anys després, aquelles fotografies tornen a viatjar a l'Illa en format expositiu.
Aute torna a encisar
Luis Eduardo Aute pot haver passat de moda, però encara manté seguidors ben fidels. Així ho demostrà dissabte a Palma a l'Auditòrium, que no penjà el cartell d'"entrades exhaurides" però s'hi acostà. El cantautor viatjà durant tres hores per les cent cançons dels seus darrers Auteretratos i deixà el públic 'granadet' més que entusiasmat. Era el seu darrer concert de gira i Aute 'suà la camiseta', per dir-ho en termes esportius, que també foren objecte de burla durant les presentacions.
Fortí d'Illetes: deixadesa patrimonial
La situació del fortí d'Illetes demostra la deixadesa i passivitat per recuperar i conservar el nostre patrimoni arquitectònic i cultural. Així de contudent es mostra el responsable del Grup d'Estudi de les Fortificacions Balears (GEFB), Àngel Aparicio, després d'anys de protestes per a la preservació de l'antic emplaçament militar. Teules caigudes, botelles i fems arreu, pintades i portes per terra són la constatació de l'estat d'abandó en què es troba la fortificació i de la necessitat d'impulsar-hi mesures d'urgència perquè no es converteixi en un munt d'enderrocs. El fortí d'Illetes està ubicat a la costa calvianera i, amb unes grans vistes sobre la badia de Palma, és un exemple clar de les construccions militars del segle XIX, unes instal·lacions "úniques" que, quan quedaren obsoletes, es convertiren en presó de soldats.
Llars d'altre temps
Possessions, masies o cases de pagès, les llars que altre temps configuraven el panorama paisatgístic de les nostres contrades esdevenen avui objecte d'estudi i d'exposició. Precisament això és el que es pot veure a partir d'avui i fins al 26 de juny al Centre Cultural Sa Nostra. Sota el títol Possessions, llocs i casaments, l'antropòloga Montserrat Solà, en col·laboració amb Josep Font, fa una radiografia expositiva d'aquelles cases i dels seus elements etnològics. Es tracta d'una tasca de recerca iniciada en els anys vint al Principat a càrrec del mecenes Josep Patxot. "Fou el 1923 que Patxot encarregà l'estudi al Centre Excursionista de Catalunya i a diferents col·laboradors, paral·lelament a l'obra del Cançoner popular de Catalunya", recordava ahir l'antropòloga en presentar la mostra. A través de panells fotogràfics i divulgatius, els comissaris d'aquesta exposició recorren els trets més característics d'un estudi que no s'arribà a culminar, atès que s'aturà el 1932 arran de la Guerra. "Entre el 1924 i el 1932 es feren més de 7.500 fitxes fotogràfiques, 600 de les quals pertanyen a les Illes", explicà Solà.
Miró alça la balança de l'art
L'endemà de la històrica subhasta a Christie's de Nu, fulles verdes i bust, de Pablo Picasso, la casa Sotheby's també demostrà ahir que l'art no està en crisi. La casa de Nova York obtingué uns bons resultats en una licitació de peces impressionistes i modernes que elevà les seves vendes a 154 milions d'euros. Entre els lots adquirits figuraven quatre obres del mestre català Joan Miró: tres pintures i una escultura. Totes quatre superaren les estimacions previstes.
Finalitzen les excavacions de Son Espases
L'equip d'arqueòlegs de Son Espases finalitzà la setmana passada les excavacions als terrenys del futur hospital de referència. Marilena Estarellas, Francisca Torres i Pep Merino n'han retirat totes les estructures romanes que hi han descobert i ara s'endinsen en la fase d'estudi de les troballes. En total, han excavat 62.000 metres quadrats durant els tres anys que ha durat la campanya. "La darrera passa ha estat la retidada de les estructures, que hem comprovat que eren d'anivellació romana i que pertanyien a les de fundació", explicà ahir Estarellas. Ara sols els quedarà la prospecció d'un petit jaciment en un costat dels solars "que no afecten per res la construcció de l'hospital", afegí l'arqueòloga. Els experts suposen que aquests fonaments són de l'època del talaiòtic final i de base oxidal i que podrien ser vestigis d'un santuari. "Això és la ditada de mel que ens manca", bromejava ahir Bernat Burgaya que, juntament amb Margalida Munar, ha estat el redactor del projecte de desmuntatge del jaciment.
JMS vs MH: cara a cara, vers a vers
Les lletres versades de Miguel Hernández ressonaren ahir dins el Palma Arena. Escenaris d'infantesa, amor, lluita, fam i guerra se succeïren durant gairebé dues hores de la veu de Joan Manuel Serrat. El cantant de Poble Sec recupera els textos del poeta del poble 38 anys després d'acostar-s'hi per primera vegada amb el disc Miguel Hernández. Ahir vespre ens el presentà complet, amb versos i temàtiques que, malgrat que hagin passat els anys, no són tan distants de les actuals. Sota el títol Hijo de la luz y de la sombra, text que Hernández dedicà al seu primer fill, mort mesos després de néixer, Serrat va esdevenir ahir fil conductor d'una intensa vida poètica en què les narracions es confonien amb la música i amb els audiovisuals projectats darrere el gran escenari del Palma Arena. Per a l'ocasió, el velòdrom es va vestir de 'gala' davant les 2.600 persones que gairebé ompliren l'aforament fixat per al concert. Hi eren autoritats polítiques illenques, com la presidenta del Consell, Francina Armengol, i un públic més aviat granadet però molt entusiasmat amb Serrat. Les mamballetes es deixaren sentir des de l'inici de l'actuació, a les nou en punt, amb les primeres notes de Tres Heridas.
Còctel per la llengua
Era una combinació arriscada, però el públic hi respongué força bé. El pas de la flama de la llengua per Palma deixà divendres vespre damunt l'escenari de Cort dues formacions musicals ben diferents que entretingueren i sorprengueren les desenes de ciutadans concentrats davant l'ajuntament. Els primers a agafar el testimoni del Correllengua foren els Kumbes del Mambo, que, enmig d'una plaça més aviat passiva, hagueren d'esforçar-se de valent per fer-la ballar.
Revisió tranquil·la
Vol arribar a l'essència de les coses bé sigui a través de la música, la pintura, el cinema o la poesia. Tot són maneres d'expressar-se dins una realitat "massa convulsa". Fa més de quaranta anys que Luis Eduardo Aute segueix aquesta premissa, que ha captivat adeptes i detractors. Ara, després d'aquestes quatre dècades, fa repàs a la seva trajectòria musical amb uns particulars Auteretratos. "Perquè revisar ajuda a veure el camí recorregut. De tant en tant és bo fer una ullada enrere per saber d'on venim", argumenta. Aquest repàs serà l'essència del concert que Aute oferirà a l'Auditòrium de Palma el 8 de maig. "El meu penúltim concert de gira", recordava ahir. Durant aquesta llarga trajectòria, Aute ha marcat una generació amb lletres com Al alba, Pasaba por aquí i Las cuatro y diez. Ara, recull aquests i altres temes menys coneguts en els tres volums d'Autoretratos, una selecció de cent de les més de 300 cançons que té en cartera.
Les geniades del gran Lou Reed
L'excentricitat del geni és l'empremta que Lou Reed deixarà de la visita a Palma. Si el dematí l'artista va deixar plantats els més de cinquanta periodistes acreditats en la roda de premsa, les exigències del mestre de Walk in the wilde side es varen complicar a les vuit del capvespre, a l'hora d'inaugurar la mostra fotogràfica Lou Reed. Romanticism al Museu Es Baluard. El no fou la paraula més repetida de la vetlada: no sortiré del cotxe si no es fa un passadís; no vull fotos amb flaix; no vull periodistes; no parlaré amb ningú... Aquestes foren algunes de les frases que vàrem poder sentir en boca del mànager del cantant. Mentrestant, els fans incondicionals de la seva música i de l'ídol atribuïen les exigències a la seva "timidesa".
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions