“Una partitura és com un text teatral, els intèrprets són qui li dóna forma”

Ha estat un procés creatiu llarg i complicat. No debades, els escrits de Joan Alcover desprenen una forta càrrega dramàtica que Pau Frau ha hagut de mesurar i posar-hi música. El compositor estrena avui, a l'església dels Sagrats Cors de Palma, Poemes bíblics, una composició feta a partir del text de Joan Alcover i que durà el públic des de l'origen d'Henoc fins a la cruesa de Resfa. La Coral de la UIB, el baríton Pablo López i el pianista Andreu Riera seran els encarregats de conduir els assistents pels viaranys sonors que Frau ha ideat per a la Setmana de música religiosa.

Com iniciàreu aquesta composició amb textos d'Alcover?
Ja coneixia els poemes, però no hi havia treballat mai. Un dels requisits de la Setmana era que treballàs Resfa i, després, tenia llibertat per triar la resta de textos per al concert. Així doncs, la primera dificultat que em vaig trobar era escollir un text entre els dotze Poemes bíblics i m'agradà la idea que, si Resfa era una història molt completa d'un crim d'estat, havia de cercar un poema que no fos tan dramàtic, sinó més general: Henoc. Henoc és la primera peça del concert per passar d'una introducció general a una situació més concreta. A partir d'aquí, vaig començar a fer de lector. Són uns poemes molt rics i de gran complexitat.

Per què la decisió de dues veus -un cor i un solista- i sols la música d'un piano?
Tenia molt clar que necessitava un cor de cambra i una veu solista que, d'alguna manera, pogués fer un parell de registres de diferents personatges. Per això, vaig pensar en la veu d'un baríton. Resfa és contada des del solista, mentre que la narració d'Henoc és contada des del cor. Així mateix, el piano ens condueix cap al solista amb situacions i transicions mentals molts allunyades de la peça mateixa i ens recondueix altre cop al text.

Heu dit que heu tirat més notes de les que hi heu posat. Com és aquest treball de composició?
Normalment, la música acompanya o reforça el text. A mi m'interessava que s'obrís un espai en què els poemes es poguessin sentir i que es mantinguessin en primer pla. L'important aquí és Joan Alcover. He intentant que la música hi tingués el seu paper, però acompanyant i mantenint el text al davant. A més, també he mantingut l'ordre dels dos poemes per tal de donar continuïtat a l'acció.

I com es conjuga?
Llavors ve la complicació. Es generen tantes idees i tanta complicació que després has d'eliminar coses. És un procés d'anada i tornada: és trobar la complexitat que du gairebé al caos per després anar eliminant-ne parts, fins que t'hi queda un fil conductor amb uns plans clars. Consider que una partitura musical és com un text teatral, en el qual són els intèrprets que li han de donar forma. L'autor n'ha d'acceptar la finalització, que és quan es posa en escena. La música és així: es finalitza quan es toca cada vegada.