Francesca Marí
Raixa de bell nou
En vuit anys, Raixa ha canviat dràsticament. Ben poc té a veure avui aquesta possessió mallorquina amb el que adquiriren el Consell i la fundació Parques Nacionales l'any 2002. Ha estat una llarga i controvertida restauració que ara queda palesa amb el llibre Raixa, que ahir es presentà en societat. A través de 255 pàgines, Aina Pasqual, Jaume Llabrés, Gabriel Carrió i Lluís Seguí han desgranat els orígens del casal i quines han estat les passes per reformar-lo.
15 anys de tonada
Si no fos pels mercaders, que sols venen la cultura, és ben segur per ventura, tothom hi creuria més. Ja fa quinze anys que Biel Majoral ens recorda aquestes lletres punyents arreu dels escenaris. El recull de la Tonada que l'algaidí dedicà al seu mestre Biel Munar Caragol pren embranzida de bell nou amb motiu de l'efemèride i s'afegeix així a l'aniversari de la Banda de Música de ses Salines, que compleix 25 anys d'història. Aquesta doble celebració ha portat el director de la formació, Andreu Julià, i els músics de Majoral a recuperar la peça en format per a banda. Precisament aquest serà un dels plats forts de l'aniversari de l'agrupació salinera en un concert que Majoral, acompanyat per més de cinquanta músics, oferirà a l'església de la localitat diumenge dia 9 de maig a les 18 hores. Serà un sentit record del glosador Caragol, que "m'ensenyà qui érem, per què lluitàvem i quin és el nostre país", remarcava ahir. "Coses com aquestes em fan sentir orgullós", afegia. Majoral enregistrà aquesta punyent tonada just després de la mort de Caragol i l'estrenà el 1994 a l'església d'Algaida. Després, el 1998, en confegí una petita part al disc Vou veri vou per no dormir.
Pont de cultures musicades
La llarga travessia que l'erudit Anselm Turmeda realitzà entre les terres catalanes i el Magrib centren enguany la V Trobada de música mediterrània, una cita d'especial interès per aprofundir en la música d'arrel tradicional i en la qual Mallorca i Tunísia en seran les protagonistes. El Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí es convertirà entre el 30 d'abril i el 2 de maig en un pont de cultures encapçalades pel musicòleg i coordinador Jaume Ayats. Hi prendrà part el glosador i col·laborador dBaleas, Mateu Matas Xurí que, juntament amb Antònia Nicolau Pipiu i el grup de ball de bot Es Revetllers, seran els representants illencs de l'encontre. "És una manera de posar en comú diferents experiències musicals d'arrel tradicional a la Mediterrània lligades al nostre país", asseguren des del Museu de la Mediterrània. Precisament, aquests sons seran els que accentuaran els vincles d'unió entre els pobles de Mare Nostrum. Les trobades començaran divendres 30 d'abril amb una cercavila pels carrers de la vila i la música dels felanitxers Es Revetllers. De fet, els membres d'aquest grup de ball de bot (o ball pagès) reivindiquen les tonades i balls del Llevant de Mallorca i se centren en jotes i mateixes.
Diada literària sense un 'favorit' clar
Sant Jordi s'encara enguany amb una ennigulada jornada literària, no només pel que fa a les inclemències meteorològiques, sinó per la crisi econòmica que també sacseja el sector i el 40,3% d'illencs que no obren cap llibre en tot l'any. Tot i això, el 23 d'abril esdevé una alenada d'aire fresc en la qual els llibres i els seus autors es converteixen en els vertaders protagonistes, ni que sigui només per un dia. La diada d'enguany ve marcada per les travesses sobre quin serà el llibre més venut. Enrere queda l'huracà Larsson i tot apunta que no hi haurà un 'favorit' clar en la jornada d'avui.
Debat artístic per la memòria subversiva
Despertar consciències i crear debat. La reflexió és l'element principal de l'exposició Contra el público, que recupera la mentalitat combativa d'altres temps per qüestionar les noves estructures del capitalisme entre el poder i la violència. Imatges d'un grup d'ultres dels Girondins de Bordeus amb bufandes amb emblemes com "El principal camp de ballata és la ment de l'enemic" i de la fortor d'uns contenidors plens de podridura en què rebostegen uns indigents davant uns grans magatzems són una mostra del que el col·lectiu Democracia du a la Fundació Pilar i Joan Miró a partir de dissabte i fins al 4 de juliol. Aquestes obres són acompanyades per una forta càrrega social i política, amb les quals conviden "l'espectador a la reflexió".
El Mar i Terra estarà acabat en 10 dies
La rehabilitació del teatre Mar i Terra finalitzarà el 30 d'abril, encara que no serà fins passat l'estiu, a partir del setembre, que s'obrirà al públic. Després de gairebé tres anys d'obres, entre les de consolidació i les reals, l'antic casino de Sant Magí esdevindrà un nou espai escènic per a Ciutat. A més, la planta baixa de l'emblemàtic edifici acollirà les dependències de l'Escola Municipal de Teatre i la nova Aula de Cultura Popular. La regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon, visità ahir l'edifici acompanyada pels representants de la junta de districte, que recorregueren les dependències i reberen les explicacions dels responsables de l'obra: la UTE Contratas Bartomeu Ramon i Restaurotec. Les tasques de restauració no han estat senzilles, segons reconegué l'aparellador Tomeu Bonet, ja que l'edifici tenia moltes mancances esctructurals.
Doble sanció patrimonial per a Santanyí
L'Ajuntament de Santanyí té dos mesos per restituir les dues baranes d'acer inoxidable col·locades de manera il·legal a les torres de Roca Fesa i a la fortificació de Porto Petro, ambdues declarades Bé d'Interès Cultural (BIC). De no complir amb l'ordre d'execució, Patrimoni interposarà una sanció econòmica al Consistori fins que es repari el bé. Així de contundent ha estat la resposta del Departament de Patrimoni del Consell arran de les reiterades denúncies del Grup per a l'Estudi de les Fortificacions a les Balears (GEFB) per la mala rehabilitació dels dos indrets, ordenades per l'Ajuntament i executades per l'arquitecte municipal. El Grup d'estudi, presidint per Àngel Aparicio, realitzà la primera demanda el 1996 en conèixer que el projecte original de la Fortificació de Porto Petro no s'adequava a la restauració. "Han col·locat una barana d'acer inoxidable de 8,7 metres quan la Comissió de Patrimoni sols autoritzà uns anclatges de ferro i una corda", explicava ahir Aparicio, que dissabte va rebre la resolució del Consell. En realitat, el projecte original presentat per l'Ajuntament santanyiner preveia els anclatges i la corda, però, sense notificar res, col·locà una barana amb ciment "que és totalment discordant amb la fortificació", matisà.
Tastaolletes de les Arts
Han eixamplat el panorama musical en català com si fos d'allò més normal i molts comparen la seva evolució amb la d'Antònia Font i la dels Manel. Paral·lismes de banda, el cert és que els Amics de les Arts han propiciat un giravolt en la cançó en català aconseguint un estil propi després de solcar diverses mars. "Som uns tastaolletes", reconeixia ahir el teclista, Dani Alegret. "Tenim aquell esperit modernista pel qual hem de fer una mica de tot", afegia.
40 anys d'històries
El 19 de març de 1970 Pep Roig publicava el primer dibuix al diari Ultima Hora, una tasca que no ha aturat de llavors ençà. La crítica, la sàtira i l'humor en format d'històries han esdevingut una constant aquestes quatre dècades i han creat adeptes. Ara, anys després, Pep Roig celebra l'efemèride amb una exposició que recull tot aquest bagatge gràfic a la galeria El Temple de Palma. És una mostra "atípica", com reconeix el dibuixant, ja que no només revisa els dibuixos més emblemàtics a les pàgines del rotatiu, sinó que també hi fa un repàs del procés creatiu, que va lligat a la pintura i l'escultura. "Tot això és conseqüència de l'arribada de Pere A. Serra a Ultima Hora. Ell em contagià l'estima a l'art", assegurava el dibuixant abans d'inaugurar la mostra, ahir capvespre. "Jo no tenc cap tipus de pretensió artística", sentenciava.
A l'espera del Constitucional
Mentre Catalunya espera la resolució del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut recorreguda pel PP i que té reunit aquests dies l'alt tribunal, les Balears, el País Valencià i l'Aragó hauran d'esperar encara més temps per aclarir els seus recursos d'inconstitucionalitat a la norma catalana. Així ho confirmà ahir el director d'advocacia del Govern balear, Pere Aguiló, qui confirmà que l'actual Executiu autonòmic manté en vigor el recurs que presentà el Govern de Matas a l'Estatut català per la gestió de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. "En concret s'impugnà la disposició addicional tretzena, que tracta de la gestió dels arxius", afegí Aguiló. El setembre de 2006 l'exconseller de Cultura Francesc Fiol impulsà aquest recurs motivant l'"apropiació indeguda" de l'Arxiu per part de la Generalitat. Segons els populars, la citada disposició "envaeix la competència autonòmica" perquè fixa com els documents de l'Arxiu de la Corona i de l'Arxiu Reial de Barcelona seran gestionats pel Principat, amb la qual cosa es deixa de banda la resta de territoris. En realitat, l'Estatut Català preveu la gestió conjunta d'uns determinats documents (encara sense determinar) i es reserva l'exclusivitat d'allò que anomena 'fonts propis'.
Setmana de lletres
L'activitat literària a Mallorca s'accelera a mesura que s'acosta Sant Jordi. La majoria de biblioteques públiques engreixen aquests dies els programes culturals, mentre les administracions públiques s'encarreguen de perfilar un calendari d'actes amb els llibres com a protagonistes. No debades, la promoció de la cultura escrita és encara avui imprescindible: "Les xifres de lectura del país continuen sent ben preocupants", recordava ahir la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon.
Músiques d'un temps per a Ciutat
El cicle de Música Antiga de Palma s'ha convertit ja en un clàssic de la programació cultural de Ciutat. A partir del 17 d'abril, els sons d'altre temps arribaran cada dissabte a les esglésies i als claustres palmesans a través de cinc concerts ben diversos. "Serà l'inici de la programació cultural de primavera de l'Ajuntament", assegurà la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon, durant la presentació.
Sans alternatiu
Després de fer escala al Teatre del Mar, les propostes de la Xarxa de teatres alternatius recalen ara al teatre Sans amb tres espectacles ben diferents, "unes propostes que, si no fos per la Red, no es podrien veure a les Balears", explicà ahir Pepa Ramon, del teatre Sans. La primera funció porta per títol El destino de Simón, un espectacle infantil de la companyia malaguenya Pata Teatro, que compleix el desè aniversari amb aquesta representació. "El destino fou una de les iniciatives infantils més ben valorades per totes les sales de l'Estat i pel Ministeri", afegia Ramon. S'hi barregen diferents disciplines teatrals, com són l'acrobàcia, el cant, els titelles i la comèdia. L'obra andalusa serà en el cartell de can Sans el 24 i el 25 d'abril a les 19 hores. La segona proposta és, per ventura, una de les més encomanadisses. El fet de tenir un aforament limitat a cinquanta persones segur que cridarà l'atenció a més d'un. El motiu d'aquesta 'intimitat' és que els Exercicis d'amor es combinen amb un toc gastronòmic fet en directe. "És una manera particular de celebrar la unió entre persones", assenyala el fulletó de presentació dels valencians El pont flotant. "És una companyia molt novedosa", indicà Ramon, mentre recordava la bona acollida que tingué l'any passat a Palma amb l'obra Com a pedres.
Festa i tradició a Bellver
La tradició de l'antic patró de Palma, l'Àngel Custodi, tornà ahir al castell de Bellver engalanat amb disfresses, xaranga i xanquers. La romeria del Diumenge de l'Àngel omplí l'esplanada i el bosc de Bellver de ciutadans, ques aprofitaren el solellet per pujar-hi i passar un dia en família. Activitats per a infants, ball de bot, bandes de música i les danses dels gegants amaniren una jornada que es dedicà a Rosa Bueno, finada el desembre passat i que tant treballà en l'àmbit associatiu palmesà. Un documental a la sala de projeccions de Bellver recordà durant tot el dia d'ahir la seva inesgotable empenta cívica i en repassà la trajectòria ciutadana. A la cita tampoc no hi faltaren els polítics, amb Francesc Antich i Aina Calvo al capdavant.
Quin patrimoni reclamarem?
El Caire acollí ahir una convenció patrimonial carregada de bones intencions: la repatriació dels béns robats en altres èpoques. Peces cabdals, com ara la pedra Roseta, el Partenó grec i objectes del mateix Machu Picchu, sortiren dels llocs originals i estan ara repartides pel món. Aquest fet podria canviar si els estats s'hi avenen.El patrimoni escampat arreu del planeta també ha estat una tònica dominant a Mallorca, que té com a béns més emblemàtics els bous de Costixt, que fa dècades que estan al Museu Arqueològic de Madrid.
Cinc anys de sons dels Països Catalans
Queda lluny aquell estiu del 2004 en què el Fòrum Musicae impulsava la creació d'una orquestra que abraçàs les terres de cultura catalana. Aquella idea inicial es tradueix avui en cinc anys d'Orquestra de Joves Interprèts dels Països Catalans, una travessia que ha estat "llarga, complicada i també gratificant", explicava ahir Magdalena González. Per celebrar l'efemèride, l'Orquestra la brufarà amb un concert de gala a l'emblemàtic Palau de la Música de Barcelona diumenge, dia 11 d'abril. Acompanyaran els joves músics el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor Ametsa Gazte d'Irun i el pianista Miquel Estelrich, sota la direcció de Salvador Brotons. Com sol ser habitual, l'Orquestra traurà de l'oblit algunes de les peces dels compositors catalans i, en aquest cas, n'interpretarà d'Amand Blanquer, Jaume Pahissa i Mallorca de Baltasar Samper. Però aquesta no serà l'única celebració d'enguany. El Cor Jove s'estrenarà el proper mes de juliol a Mallorca. "Serà una passa endavant", indicava ahir Aguiló sobre la creació d'aquest conjunt vocal també jove i que està seleccionat d'ençà del febrer.
El “bon rotllo” arriba a Palma
"En uns moments en què els titulars de 'bon rotllo' no proliferen gaire, és important un musical com aquest". D'aquesta manera la cantant Nina presentava ahir a Palma l'espectacle Mamma mia!, el musical que ha revolucionat el gènere després de deu temporades a Londres i de gairebé sis anys rodant pels escenaris de l'Estat espanyol. El rerefons sentimental d'una mare i sa filla per conèixer qui és el seu vertader pare és la temàtica principal d'aquest espectacle que es podrà veure a l'Auditòrium de Palma a partir de l'1 de juliol fins dia 11. Vint-i-quatre actors ballarins integren l'elenc del Mamma mia, una obra que s'entrenà a Lodres el 1999 i que ha portat als escenaris d'arreu del món les cançons dels mítics Abba. La versió espanyola, amb Nina al capdavant, arribà a Madrid fa quasi sis anys i hi quedà 30 mesos. Després es traslladà a Barcelona, on n'hi estigué 14 més. Ara, aquest "bon rotllo" amb el qual Nina qualificava ahir l'obra arribarà a Ciutat. Durant aquests anys s'hi han succeït nombrosos canvis: en total, hi han passat 90 actors i actrius en les prop de 1.650 funcions que se n'han fet. Tan sols Nina (que encarna el paper protagonista de Donna) i el cap de coreografia hi són des del principi.
Més a prop de la catalanitat de Colom
La investigació historiogràfica sobre la catalanitat de Cristòfol Colom pren embranzida malgrat les llacunes i les tergiversacions documentals. A les teories de Jordi Bilbeny i del professor Charles J. Merrill s'hi afegeix ara la del Centre Català d'Història a través de l'historiadora Eva Sans i l'estudi sobre els Annals de Catalunya. Amb això, queden enrere les teories d'alguns estudiosos illencs sobre la procedència mallorquina o eivissenca de l'Almirall a favor de la catalana del Principat. Eva Sans destaca que als Annals de Catalunya, un llibre de cròniques escrit per Feliu de la Penya i datat el 1709, es narra el segon viatge de Colom cap a les noves terres i s'afirma que aquest ho vincula directament amb la Corona catalanoaragonesa.
La cosmopoètica de Sapere
Raó, mística, acció i univers. Aquests quatre conceptes lul·listes formen l'univers de Poet's room, la instal·lació que Horacio Sapere presenta a Còrdova dins el cicle versat Cosmopoètica. Després de voltar per Palma, Badajoz, Lisboa i Uruguai, l'artista presenta la seva plàstica en el cicle poètic de la ciutat andalusa que, des del 2004 pren embranzida entremesclant diverses arts.
Recta final a les obres d'urgència del Balaguer
La reforma al Casal conclourà en poc més d'un mes. Després de més de deu anys de goteres i humitats, el Casal Balaguer tindrà llesta la primera reforma a mitjan mes de maig. La reparació de la coberta i el reforç de les estructures han estat les principals tasques que s'han realitzat d'ençà que el maig de l'any passat les grues i els obrers entraren a l'emblemàtic edifici ciutadà. La feina, assegura el director de l'obra, Antonio Llorente, no ha estat senzilla, perquè "les estructures estaven molt danyades i s'han hagut de consolidar". Després d'anys de penúries i d'estira-i-arronses entre el Cercle de Belles Arts i Cort, sembla que el Balaguer torna a recuperar l'estabilitat perduda.
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions