Urkullu vol acostar presos d’ETA malalts

Iñigo Urkullu, president del PNB, proposà ahir al cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, una "política de reconciliació" després de l'anunci d'ETA, amb mesures "més flexibles i urgents" en política penitenciària, com l'acostament dels "presos malalts" de l'organització armada. Segons Urkullu, aquestes mesures es podrien prendre abans del 20-N, fet que el Govern central descartà de manera rotunda. Després d'hora i mitja de reunió amb Zapatero al palau de la Moncloa i en roda de premsa, Urkullu assegurà que li demanà la derogació de l'actual Llei de partits i una política penitenciària "flexible, dinàmica i consensuada" per avançar en el procés final de la violència i de normalització política.

El president del PNB recordà que el final dialogat de la violència, una vegada que ETA no ha obtingut res, és present tant en el Pacte d'Ajuria Enea com en el darrer punt del Pacte Antiterrorista. Insistí que l'esquerra abertzale i les institucions basques han de fer un reconeixement a les víctimes, però també des del Govern i els partits polítics s'ha d'obrir un nou procés de transició i fer una política penitenciària "oberta, dinàmica i flexible".
Urkullu, qui assegurà que Zapatero "comparteix que estam en un nou temps i que cal anar treballant per la superació" de l'antic escenari de violència, indicà que les mesures per als presos d'ETA haurien de començar per l'acostament dels que estan malalts, qüestió que no s'ha de retardar. No obstant això, advertí que les mesures de flexibilització de la política penitenciària haurien d'estar "en funció" de les passes que facin els presos, dels quals espera "penediment i petició de perdó", a més de sol·licituds individuals de canvi de grau.

Després de referir-se a la relació "molt constant" que ha mantingut amb Zapatero des de maig de 2010, Urkullu expressà la satisfacció del PNB per aquesta, ja que partien del "desconeixement personal" i "recel mutu" i han arribat a un "reconeixement" de la seva tasca, per la qual cosa li demanà que "continuï empenyent el temps que li quedi com a president". Segons la seva opinió, el maig de 2010 Espanya estava amenaçada per la crisi econòmica, hi havia terrorisme i l'Estatut basc "estava enquistat", i en aquest context el PNB va contribuir a l'estabilitat parlamentària del Govern. Ara, continuà, Espanya "ha sortit del risc d'intervenció", ETA ha declarat la cessació de la seva activitat i, encara que es manté l'"incompliment" de l'Estatut, en aquest temps s'han produït 18 noves transferències a Euskadi. Urkullu, que insistí en el nou escenari que s'ha obert després de la decisió d'ETA, precisà que, per aconseguir-ho, "ha calgut ser arriscat" i Zapatero "s'hi va comprometre i ha complert".