Un quartet d’hora bo... i el desastre (1-2)

Un quartet d'hora bo... i el desastre. El Reial Mallorca perdé ahir (1-2) davant l'Sporting de Gijón en un partit en què els homes de Joaquín Caparrós mostraren nombroses mancances. Foren dèbils i insegurs en defensa, pecaren de falta de creativitat i consistència al centre del camp i, al mateix temps, quedà clar una vegada més que en atac falta un davanter golejador. El Mallorca dominà el primer quart d'hora, aleshores fou millor, creà oportunitats i marcà un gol. Els asturians, en canvi, entabanats d'inici, reaccionaren després que Castro inauguràs el marcador. Foren millors i, en una bona segona meitat, remuntaren el partit amb total justícia. Caparrós continua a la recerca del millor onze. Ahir, tot i el meritori empat aconseguit diumenge al Vicente Calderón, introduí canvis.

Aouate, com sempre, ocupà la porteria. En defensa, Pau Cendrós i Bigas jugaren als laterals -Zuiverloon i Cáceres continuen lesionats-, amb Ramis i Joao Víctor com a centrals. És a dir, que el tècnic andalús insistí a alinear el brasiler com a central i a deixar el pobler Martí Crespí a la banqueta. No és central ni hi havia jugat mai, però... Al centre del camp, tot i la recuperació de Pep Lluís Martí, Tissone i Pina repetiren com a pivots. Pereira i Castro ocuparen les bandes amb N'Sue just per darrera Hemed, l'home més avançat. De sortida, el Mallorca aconseguí la possessió de la pilota, amb el domini territorial i el control del partit. El conjunt de Caparrós era millor davant un Sporting que semblava entabanat. Els homes de Manolo Preciado deambulaven sobre el camp, sense criteri.

L'equip vermell no tardà a arribar amb perill a la porteria rival. N'Sue, primer a boca de canó i, poc després, completament sol davant Juan Pablo, no l'encertà. El Mallorca no feia un partit especialment brillant i abusava del joc directe, de la pilotada llarga, però superava amb claredat l'equip asturià. Poc després que es complís el primer quart d'hora, Castro inaugurà el marcador amb un cop de cap, després que Pereira arribàs fins a la línea de fons.
El gol va fer reviscolar el conjunt asturià, que ben aviat mostrà símptomes de recuperació. Els homes de Manolo Preciado aconseguiren la possessió de la pilota, però els seus atacs morien una vegada i una altra al voltant de l'àrea. Els asturians, de fet, disposaren de la seva millor oportunitat de falta, però Aouate es lluí per aturar la pilota botada per De las Cuevas. Encara abans d'arribar al descans, Barral intentà una vaselina per damunt l'israelià, quan la defensa vermella esperava que retornàs la pilota al Mallorca, que l'havia llançada fora perquè es pogués atendre un atacant asturià. L'esfèric sortí a fora per ben poc.

Manolo Preciado donà entrada a Bilic, en substitució de Barral, a la represa. L'Sporting canviava l'home de referència, però mantenia intacte el seu sistema. I els asturians continuaren dominant i acaparant la pilota.
Només s'havien disputat quatre minuts quan Bilic, entre Joao Victor i Cendrós, rematà amb el cap una centrada de Lora i empatà el partit. El Mallorca estava contra les cordes, completament perdut davant un Sporting que el superava. Caparrós cercà solucions i donà entrada a Víctor, en substitució de Pereira. L'algaidí es col·locà darrera Hemed, mentre que N'Sue se situava a la banda.

La superioritat dels asturians arribà al marcador quan Joao Victor intentà rebutjar la pilota després d'una centrada de De las Cuevas, però l'esfèric acabà dins la porteria d'Aouate. Quin desastre! El Mallorca era aleshores un equip extremadament dèbil en defensa, i sense consistència ni imaginació al centre del camp. I en atac, res de res.
Caparrós mogué fitxa i Tejera entrà per Tissone. El tècnic cercava profunditat, creativitat, però no canvià res. Alfaro entrà per N'Sue, però els vermells només reaccionaren al final. Aleshores, faltà la sort, sempre necessària.