Zapatero confia que els bancs puguin elevar el seu capital sense recórrer a doblers públics

Zapatero va expressar el seu "ple convenciment" que el Santander, BBVA, Caixabank, Bankia i el Popular podran captar els fons requerits al mercat abans del 30 de juny de 2012 i que la depreciació del seu deute no ha de veure's com a una cosa negativa, ni que rebaixarà encara més el fluxe del crèdit, aspecte clau per reactivar l'economia.

El cap de l'Executiu va transmetre el seu suport a aquestes entitats bancàries a la roda de premsa al terme de la cimera dels països de l'euro a Brussel·les, en la qual a més de la recapitalització bancària, es va acordar reforçar el fons de rescat i elevar l'impagament del deute de Grècia fins al 50 per cent per evitar la seva fallida.

La maratoniana reunió, que es va prolongar durant gairebé vuit hores fins ben entrada la nit, va concloure amb una crida a Espanya perquè adopti "reformes addicionals" amb què impulsar el creixement i frenar la desocupació.

En el seu text de conclusions, els líders europeus elogien els "importants passos" donats per l'Estat en matèria d'ajust, però consideren que el seu índex d'atur -20,89 per cent- és "inacceptablement alt", i per això reclamen mesures per dotar de més "flexibilitat" el mercat laboral.

Més mesures

Zapatero no va donar cap pista sobre si abans de les eleccions del 20 de novembre aprovarà noves actuacions en matèria d'ocupació, en resposta a la demanda dels socis comunitaris.

El cap del Govern va optar per destacar la confiança i la calma que els acords adoptats pels països de l'euro haurien d'insuflar a les emissions de deute.

Sobre la recapitalització dels bancs, que farà elevar al nou per cent el seu capital de màxima qualitat, Zapatero rebutja veure-ho com una clatellada a la banca espanyola, tot i veure depreciat el seu deute.

Aquesta impressió contrasta amb l'actitud defensada pel PP en vigílies de la cimera, que va advertir Zapatero que qualsevol devaluació suposaria "estigmatitzar" el deute espanyol en el futur.

Per a Zapatero, la mesura és "equilibrada" i farà millorar la solvència de les cinc entitats financeres per evitar veure's en riscs per la cancel·lació parcial del que deu Grècia.

"Tots els esforços que fem són necessaris", va assegurar Zapatero, que va insistir en la seva convicció que els bancs recaptaran els fons exigits sense recórrer a l'Estat.

En ser una mesura "temporal i excepcional", va opinar que no afectarà els préstecs que les administracions públiques reben d'aquests bancs.

Optimisme

Un dels motius en què Zapatero basa el seu optimisme és que els bons convertibles en accions es puguin comptabilitzar com a capital ampliat de bona qualitat, com demanava el sector bancari.

Els cinc bancs espanyols sumen 9.000 milions d'euros en aquest tipus d'instruments financers, per la qual cosa la xifra que hauran de recapitalitzar seria d'uns 17.000 milions, en comptes de 26.000.

Enfortiment del fons de solidaritat

El president també va expressar la seva satisfacció per l'acord dels països de l'euro d'incrementar a un bilió d'euros la capacitat d'intervenció del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF).

Segons el seu parer, el reforçament d'aquest fons de seguretat servirà de "tallafocs i mur de contenció" després dels rescats de Grècia, Portugal i Irlanda.

També va destacar que Espanya podrà col·locar el seu deute a tipus d'interès "més raonables" després que la prima de risc s'hagi consolidat per sobre dels 300 punts en les últimes setmanes.

Zapatero va reiterar que Espanya "manté les condicions per continuar complint les seves necessitats de finançament", sempre que prossegueixin els seus plans d'ajust.

"És la garantia que tenim a mitjà termini com país per veure'ns afectats el menys possible per les tensions", va afirmar.