TW
0

La Secció Primera de l'Audiència de les Balears serà l'encarregada de jutjar els 18 acusats en el cas Scala de presumpta corrupció en el Govern durant la legislatura 2003-2007, del PP, encara que encara no ha fixat la data del judici, han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de les Balears. El sumari i els escrits d'acusació i defensa d'aquesta causa s'han registrat avui a l'Audiència i, per tanda de repartiment, li han tocat a la Secció Primera, que serà la que aculli el judici.

La Fiscalia reclama en el cas Scala 21 anys de presó per sis delictes per a l'exconseller de Comerç i Indústria en el Govern de Jaume Matas, Josep Juan Cardona, així com diverses penes per a unes altres 17 persones per desviar uns 7 milions d'euros públics. La causa tracta sobre una possible trama de corrupció en el Govern dirigida suposadament per Cardona i que es va apropiar de 3.700.000 euros de fons públics i va provocar "sobrecostes" de contractes públics per uns altres 3.300.000 euros.

Aquests diners provenien del Consorci de Desenvolupament Econòmic de les Balears (CDEIB), dependent de la Conselleria de Cardona i va acabar, segons el fiscal, a les mans dels acusats i d'empreses pròximes als administradors dels quals exigien comissions. A més de Cardona, acusat de malversació, associació il·lícita, frau, suborn, prevaricació i falsedat documental, apareixen encausades unes altres 17 persones, han informat fonts jurídiques.

Entre elles figuren l'exdirector general de Promoció Industrial, Kurt Viaene, per a qui el fiscal demana 20 anys de presó, i l'exgerent del CDEIB, Antonia Ordinas, que s'enfronta a 7 anys de presó, ambdós acusats dels mateixos delictes que Cardona. Apareixen així mateix l'esposa d'Ordinas, Isabel María Rosselló, per a qui el fiscal reclama entre 5 i 6 anys, i l'exregidor del PP a Lloseta Felipe Ferré, nebot de Jaume Matas i que s'enfronta a entre 5 i 6 anys.

La Fiscalia acusa Cardona, Viaene i Ordinas d'idear i executar una sèrie d'actuacions amb la finalitat d'apoderar-se d'ingents quantitats de diners procedents dels fons públics dels quals tenien poder de disposició per raó del seu càrrec. Per aconseguir lucrar-se, sosté el fiscal, els tres van crear "una estructura jeràrquica perfectament organitzada" que fes possible "el saqueig sistemàtic de les arques públiques", utilitzant les "cobertures formals necessàries" per a que "l'espolii que van desenvolupar durant quatre anys passàs desapercebut".

Cardona va ocupar la posició de "líder o cap-director", afirmava llavors el fiscal, establint les línies mestres del funcionament "de l'esmentat grup delictiu", donant les instruccions "als seus subordinats" i cuidant-se "de nodrir econòmicament" al CDEIB mitjançant "el traspàs continu de fons públics des de la pròpia Conselleria de Comerç o des de l'Institut d'Innovació Empresarial". Segons Anticorrupció, les fórmules utilitzades pels acusats per desenvolupar "el robatori sistemàtic" van ser, entre altres, creació d'entitats mercantils que obtenien contractes, utilització d'entitats ja existents i el cobrament de comissions a particulars i proveïdors.

El desenvolupament de la seva activitat delictiva (sota el lema "més facturació, més comissió") va provocar que el pressupost anual del CDEIB "s'esgotàs molt ràpidament", la qual cosa suposava "un fre a l'activitat delictiva del grup". En l'escrit d'acusació també apareixen encausats la secretària d'Ordinas, Daniela Beaumont; el marit d'aquesta, Jaime Julio Fernández; l'exassessor del CDEIB, Juan Enrique Riera; l'antic coordinador de fires del CDEIB, Antonio Munar, i Pedro Veny, encarregat de fer un estudi suposadament fictici per al consorci públic.

A més, estan acusats de diversos delictes els administradors i socis de diverses empreses que van resultar beneficiàries de contractes del CDEIB i que van ser suposadament un frau per desviar els diners. És el cas de Joan Rosselló, Arnoldus Van donin Hurk, Francisco García, Sergio José Pereletegui, Jaume Gil, Manuel Carmelo Saez, Juan Enrique Riera, Antoni Vicens i Francisco Miguel Mauri.