No són com en Javi Poves 1

Tomeu Martí27/10/11 0:00

Decepció
La veritat és que ahir vaig quedar decebut. No m'esperava de cap manera que el Mallorca caigués a casa contra un dels equips amb pitjor trajectòria fins ara a la present temporada de la Primera Divisió. Sincerament, pensava viure la primera victòria amb Joaquín Caparrós a la banqueta. El bagatge del nou entrenador és ben magre (dos empats i una derrota, o sia, dos punts sumats) i començam a enyorar en Laudrup.

Nervis
La d'ahir, davant l'Sporting va ser una derrota terrible, perquè el Mallorca té uns propers compromisos molt complicats i els tres punts en joc ahir haurien estat balsàmics. Ara poden arribar els nervis.

Preciado
Allò que té de bo el resultat d'ahir a Son Moix és que serveix perquè el conjunt de Gijón tregui una mica el cap i, allò més important, que Manolo Preciado salva, de moment, el cap. Un personatge entranyable que des que li va cantar les quaranta a Mourinho ha guanyat molts de punts, de prestigi personal, si més no, i que ahir, amb la substitució disciplinària de David Barral, mostrà el seu tarannà.
A Preciado se'l veu un tipus realment honest, i aquest no és un perfil tan estès com ens agradaria en el món del futbol.

Poves
Ara bé, si parlam d'honestedat i futbol i, és clar, aprofitant la visita del conjunt asturià, hem de parlar d'un exemplar únic en l'esport rei. Ens referim a l'exjugador de l'Sporting Javi Poves.
Poves jugava de defensor en el conjunt asturià fins l'agost d'enguany, que va decidir retirar-se per motius de consciència. Es va formar als equips de base de l'Atlètic de Madrid, el 2008 es va incorporar a l'Sporting B, després d'haver jugat al Rayo, Las Rozas CF i Navalcarnero.

A la temporada 2010/11, passà a la plantilla del primer equip, el Real Sporting de Gijón. Debutà a Primera Divisió el 21 de maig de 2011, davant l'Hèrcules, però el 19 de juliol decidí abandonar el futbol professional.
El futbolista, que havia rebutjat el cotxe que l'Sporting li havia regalat i que havia rebutjat cobrar per transferència bancària, considerava que el futbol professional entrava en contradicció amb els seus principis morals ja que, segons va declrarar, "el que es veu des de dins és claríssim: el futbol professional només és doblers i corrupció. És capitalisme, i el capitalisme és mort. No vull estar en un sistema que es basa en el fet que la gent guanya doblers gràcies a la mort d'altres a Sud-amèrica, Àfrica i Àsia. Simplement, el meu jo interior m'impedeix continuar en això".

I per acabar...
En aquesta ocasió la lectura recomanada no és un llibre, sinó una revista. Concretament el número 1427 d'El Temps, el corresponent a aquesta setmana, que dedica els seu dossier de portada al futbol i més concretament a la fallida econòmica en què es troben una bona part dels clubs esportius d'Europa. Inclou les entrevistes amb l'economista Josep Maria Gay de Liébana, Michel Platini i el president del Llevant i els reportatges titulats "Futbol en fallida", "Els convidats de pedra, fets miques", "Setge legal a la UEFA".