TW
0

L'enèsim intent de reflotar una nau històrica com Izquierda Unida (o 'Izquierda Hundida', com diuen jocosament a Madrid), avança amb força a les Illes Balears. Es tracta de la refundació d'EU a l'àmbit estatal. Però a territoris com Astúries, Euskadi i les Illes el procés podria derivar en una nova formació política. David Abril, actual coordinador del partit, reconeix que la refundació a l'Arxipèlag culminarà amb noves sigles. Ara per ara es treballa amb la nomenclatura de Front, ja que reflecteix la pluralitat de veus en la mateixa barricada. I és que la refundació pretén atraure a EU antics aliats (Els Verds, principalment; però també membres de Corrent Roig, sindicats...).

Escissió dels XXI?

Segons David Abril, "no hi ha por de les discussions ni del pluralisme". Ara bé, el recent sorgit corrent Esquerra XXI, que capitaneja la consellera Fina Santiago, ha motivat diverses especulacions. Com ara que el corrent podria escindir-se d'EU en cas que el procés finalitzi d'una manera que no els agradi: amb el control de la vella guàrdia.
Un sector liderat pels sempiterns Eberhard Grosske i Tomeu Tugores, actualment vilipendiats per gran part dels socis del Bloc. També hi són els comunistes clàssics, que feren la transició, com Manu Cámara. En el cas que no es produís el traspàs de poder a una altra generació, apunta un membre d'EU, el corrent Esquerra de l'Esquerra XXI podria optar per esgarripar EU i apropar-se, en qualitat d'independents, a altres formacions del Bloc per Mallorca.

Esquerra XXI, per cert, era una de les nomenclatures que estaven sobre la taula per batiar la nova EU, gràcies a la similitud lingüística amb el socialisme del segle XXI propiciat a l'Amèrica Llatina. Però el sector de Fina Santiago, de Lila Thomàs i de Guillem Sagrera s'ha avançat. En tot cas, el relleu generacional pareix que està garantit amb cares noves com Emylse Mas i Sara Mulet, amb una ascensió vertiginosa a l'aparell dels ecosocialistes.

Joves de Palma

David Abril mateix, un candidat jove i amb una estètica més altermundista que no pas política, representa el relleu. Abril avisa, emperò, que el canvi no passa per oblidar-se de dirigents històrics, entre els quals també caldria destacar Miquel Rosselló. Fou ell qui potencià la convergència entre les delegacions illenques del PCE oficial i el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, a principi dels anys noranta. La refundació d'EU també està servint per recuperar simpatitzants històrics que s'havien quedat a mitjan camí. És el cas de Nanda Caro i el sociòleg Francisco González, membre del Grup Facilitador que està pilotant la refundació.

Tot i que el procés doni pas a un nou partit, no suposarà la ruptura amb Izquierda Unida a l'àmbit estatal. De fet, IU és un partit federalista, que ofereix bastant llibertat d'actuació a les seves agrupacions. És el cas d'Ezker Batua (marca d'IU a Euskadi), que ha duit una política d'aliances amb PNB i EA al Govern Basc, i d'ANV a alguns ajuntaments. Uns acords que, per cert, suscitaven grans tensions a Madrid. L'altre referent és Iniciativa per Catalunya (ICV), exemple de diferenciació de segles però en unitat d'acció.

Nova sigla

Ara per ara, ambdues opcions es troben damunt la taula, tot i que pareix que el partit resultant serà un híbrid; federat, però amb sigles pròpies. La qüestió del nom no és gens banal, ja que també s'havia especulat que si es produia un enfonsament d'IU a l'Estat, la marca pròpia podria ser un salvavides on aferrar-se. En tot cas, el nou programa polític deixarà de banda les referències marxistes per passar a la idea més light (però més transversal), d'anticaptalisme. La formació potenciarà, igualment, la seva imatge ecologista, món en què pensen que hi ha un potencial electoral més gran. Tanmateix, el logotip provisional (que il·lustra aquesta pàgina) ja és indicatiu del camí triat.