Maria de la Pau Janer retorna al panorama literari després de cinc anys de silenci i ho fa posicionant de nou Mallorca com a escenari de la novel·la Cartes que sempre he esperat, després de recórrer Roma amb la premiada Passions romanes. Cartes que sempre he esperat és un llibre sobre "secrets i esperes" que narra la història d'uns personatges que descobreixen un passat que influirà de manera irreversible sobre el seu present. Aquesta novel·la "parla de l'amor en les diverses facetes, també de l'amor entre pare i fill i de la complexitat de les relacions humanes", explicà ahir l'escriptora.
"Em vaig posar a escriure Cartes que sempre he esperat després de conèixer un funcionari de Correus que feia feina al departament de cartes mortes, que és la secció -avui extinta- on anaven a parar totes les missives que no s'havien pogut lliurar ni tornar perquè no se'n coneixia ni el destinatari ni el remitent. "Cartes que sempre he esperat és la meva major aposta. La literatura continua en la meva vida al cap de cinc anys", comentà Maria de la Pau Janer als periodistes, mallorquins i de la resta de l'Estat, que ahir es desplaçaren a Pollença amb motiu de la presentació oficial de la novel·la, que ja fa una setmana que arribà a les prestatgeries de les llibreries de l'Estat.
A Pollença, Janer visità alguns dels escenaris on transcorre la major part de l'acció de la seva nova obra (el Calvari, el claustre i el convent de Sant Domingo, a més de l'església dedicada a la Mare de Déu dels Àngels), encara que també hi surten el municipi de Llubí i el centre antic de Palma. L'autora illenca s'ha encarregat d'escriure l'edició en català i en castellà del llibre. Segons Janer, la idea sorgí "perquè no estava contenta de les traduccions que feien de les meves obres en castellà, atès que trobava que s'hi perdien matisos".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una literatura nacional ha de tenir de tot i és necessari que hi hagi totes les temàtiques i estils perquè els lectors no hagin de recórrer a una altra llengua per llegir el que els hi agrada. D'altra banda s'ha de separar l'obra de l'autor/a. LLorenç Villalonga era un falangista i és un dels millors escriptors en català del segle XX. Hi deu haver molt bons escriptors que són males persones. Estic molt d'acord en què mostreu el vostre rebuig a la decissió de na Pau de presentar-se amb el PP, però això no té res a veure amb la seva obra. Cadascú té dret a equivocar-se, prendre les decissions que creuen que han de prendre i a escriure el que creguin que han d'escriure. Jutjau les coses per separat i pot ser que no vós agradi res de res, però que es presentàs pel PP no implica que els seus llibres siguin dolents ni bons. Cadascú té els seus gustos.
Avui de matí l'ha entrevistada en Fuentes a Catalunya Ràdio i gairebé he plorat sentint-li explicar la seva versió de l'acostament al PP. Sembla que en Mates era un separatista camuflat que volia imposar la dictadura catalanista a les Illes amb l'ajuda d'ella i son pare.
No sé com no té vergonya. Enbrutar pàgines i tallar arbres per això. Quin desconsol! El GOB l'hauria de denunciar!
Deu ser la biografia d'una Barjaula.
Això és un homenatge a la novel·la "cartes que no lliguen" de S. Bennasar? Un llibre on la Mª de la Pau Janer (amb un altre nom) és assessinada a les primeres pàgines de forma violenta. Jo me pensava que aquesta ja s'havia retirat del xou. No ha fet suficient caixa vivint de la literatura (que no vol dir per la literatura)? Que aquesta dona publiqui és un insult a la intel·ligència! Per favor. Hauria de ser "persona non grata" a les editorials i a les llibreries.
Aquesta berganta anava d'Oriana Fallaci i es va quedar en l'Oniana Fellacioni del PP! Ah, ah, ah!
las cartes amb en Matas , tambe hi surten ?
En la meva vida havia vist un acte d'onanisme com el d'aqueixa mediocre escriptora espanyola quan es va entrevistar diumenge passat en l'"Última Hora", i no puc entendre com el diari li ho va consentir.