La crisi fa augmentar les famílies que demanen ajuts per cuidar els padrins

La crisi econòmica està condicionant l'aplicació de la Llei de dependència i cada vegada són més les famílies que, en lloc de dur els seus majors a residències i centres de dia, opten per cobrar l'ajut que dóna l'Administració per tenir cura dels seus majors. D'aquesta manera, sobretot famílies amb membres a l'atur, complementen amb aquests ingressos una economia domèstica que passa per dificultats. La Llei de dependència fixa com a prioritat la prestació tècnica del servei i, per tant, prioritza que tots els beneficiaris puguin ser atesos en un centre de dia o una residència. Només excepcionalment, la normativa preveu que les famílies puguin cobrar un ajut per cuidar els seus dependents.

Segons la Conselleria d'Afers Socials, un 85% de la població dependent té més de 80 anys. En la majoria de casos integren encara famílies tradicionals, reticent a dur-los a centres de dia i residències, i els cuida la dona de la casa, que sol tenir més de 60 anys. Però, al marge d'aquest fet estructural, els treballadors socials constaten que cada pic són més les famílies que, tot i que puguin dur els seus majors a centres assistencials, opten per cobrar els ajuts per qüestions vinculades a la crisi.

Tant és així, que des que s'aplica la llei -maig de 2008-, 5.750 famílies han rebut els ajuts, mentre que durant el 2009, menys de la meitat, 2.080, han duit els majors a residències i just 350 a centres de dia. En el segon cas, l'Administració ofereix una plaça i es queda amb un 40% de la pensió del beneficiari si aquesta persona entra en un centre de dia o amb el 80% si entra en una residència. En el cas dels ajuts econòmics, l'Administració paga de mitjana uns 380 euros al mes a les famílies que es fan càrrec d'un major dependent i aquest percep el 100% de la pensió.

Durant l'any 2009, dels 67 milions i mig que s'han destinat a Balears a la Llei de dependència, 30 han anat a parar a ajuts i 33 han servit per finançar places de residència i centres de dia. Del total de doblers invertits l'any passat, just 25 milions arribaren de l'Estat (un 37%), mentre que la resta l'ha aportat la Comunitat Autònoma.
La consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, s'ha queixat de manera reiterada d'aquesta situació i ha reclamat que l'Estat millori el finançament d'aquesta llei perquè si no tot el gruix recau sobre l'Administració autonòmica.
En un principi, es preveia que un terç del cost es finançaria a través del copagament dels beneficiaris, que aporten el 80% de la pensió per afrontar una part dels 1.800€ mensuals que costa una residència. Però a la pràctica no basta i en el cas de Balears això s'agreuja, perquè les pensions són més baixes que a la resta de l'Estat i les residències, més cares, la qual cosa ha obligat fins ara l'Administració autonòmica a aportar més finançament. A més, en el cas de les Illes la situació s'agreuja perquè el finançament de l'Estat no té en compte el sobrecost que provoca la insularitat.