L'abc dels metges forenses

No, no farem cap tractat de medicina forense. Simplement, volem donar unes petites pautes per conèixer una mica la tasca que desenvolupen aquests metges "tan especials". El primer que ens diuen per desmitificar-ho és que ja ens podem oblidar dels CSI. A les Balears no n'hi ha, com tampoc arreu de l'Estat. Surt just a les pel·lícules nord-americanes. Tampoc no trobam anatòmics ni clíniques forenses: ambdues institucions han anat desapareixent ja fa uns anys. Sí que hi ha, en canvi, els instituts de medicina legal. i treballen els forenses -llicenciats en medicina i cirurgia que han aprovat unes dures oposicions de l'Administració. Pertanyen al Cos Nacional de Metges Forenses i depenen del Ministeri de Justícia. Se'ls coneix perquè actuen sempre dins un expedient judicial, és a dir, a petició del jutge, el fiscal o el Registre Civil.

Quan un d'aquests estaments judicials necessita respostes d'índole mèdica o biològica per prendre una decisió, acudeixen a la medicina legal. Els coneixements -informes- dels forenses s'apliquen dins la instrucció i miren de resoldre els dubtes del magistrat. A les Balears tenim un Institut de Medicina Legal amb la direcció a Palma i subdireccions a Eivissa i a Menorca. Es creà per substituir els anatòmics i ofereix tres classes de serveis: patologia forense, clínica medicoforense i laboratori. Dins la patologia forense s'inclouen totes les accions pericials que sol·liciten els jutjats i que tenen a veure amb persones difuntes, és a dir, amb morts. Parlam, sobretot, d'autòpsies. El centre d'actuacions està ubicat, , amb el laboratori, en un edifici nou dins la zona del cementeri de Palma. A Eivissa i a Menorca, emperò, també s'efectuen autòpsies.

Quan es fa una autòpsia?

La pregunta del milió és: quan s'ha de practicar una autòpsia a un mort? La contestació és: quan es tracti d'una mort violenta, sospitosa de criminalitat o, simplement, quan no hi hagi cap certificat de defunció de la víctima.
El més curiós és que a l'Arxipèlag prop del 60% de les autòpsies realitzades revelen morts per causes naturals. A més, el 40% d'aquests exàmens es podria haver evitat: només calia que un metge -normal, de qualsevol hospital- hagués lliurat el certificat de defunció. Els forenses es queixen d'aquest abús de feina -no necessari- i afirmen que el cost emocional de les famílies s'hauria pogut alleugerir.

En total, a les Illes es practiquen devers 800 autòpsies cada any. Un 40% mostra mort per causa violenta. En aquests casos, s'efectua una exploració interna i externa del cos per determinar si l'òbit ha estat suïcida, homicida o accidental, tant si és un finat recent com un cadàver de fa 30 anys. Aquests professionals no sols treballen amb morts. A la clínica mèdica i forense -jutjats de l'avinguda d'Alemanya- duen a terme activitats pericials sol·licitades pel jutge amb persones vives. Sovint es tracta de lesions físiques, provocades sobretot per accidents de trànsit. El laboratori, en canvi, pretén auxiliar els serveis de patologia i el de clínica per agilitar tràmits. De moment, però, s'envia gairebé tot a Barcelona: proves toxicològiques i teixits humans. Per a aquests darrers es triga més d'un any a obtenir resposta. A les Balears tenim 13 metges forenses: 8 a Palma, 4 a Eivissa i 2 a Menorca. A l'Institut també hi fan feina psicòlegs i treballadores socials. Les seves funcions són pericials, de docència i investigació o d'instrucció. Realitzen una mitjana de 100.000 inspeccions a l'any, tot i que molts casos continuen sense introduir-se.