TW
0

Festes passades, coques menjades i restes que en queden de congelades. Això es podria dir de qualsevol festa del calendari. I jo ho dic referint-me a bocinets d'espinagada que gràcies al congelador podrem assaborir sense estar embafats. Mentre pens en les festes passades reflexion per escrit sobre el que la modernitat ens ha duit a sa Pobla, elements festius que s'han incorporat i adaptat a la festa de Sant Antoni: actes piromusicals, mostres gastronòmiques... els corrents de pensament tant poden conduir cap a la renovació total, perquè els temps canvien, com a la conservació intacta de la festa i això és justificable en ambdós casos. Per exemple, a Artà són les més autèntiques, diuen; la festa es fa com un temps, segles enrere. Per s'altres, implementar noves activitats significa que la festa s'adapta als temps que corren.

A sa Pobla la festa és de tots, en el sentit més mediàtic de la paraula. Els governants van saber, siguin de la tendència política que siguin, fer-ne màrqueting per aconseguir que el municipi fos el centre de Mallorca el 16 de gener. I no ho veig malament. Ara bé, no es pot deixar de banda el puntal de la tradició, aquell protocol invariable que es repeteix, anys i anys i governi qui governi, lluny d'innovacions per qüestions de venda d'algun producte. Són aquells moments de la festa que sempre hi han estat. Les persones passaran, però la festa hi romandrà. Aquest és el treball que cal continuar i, si es deixa la tradició en un segon pla i es desvirtuen els elements festius, els trets identitaris també es perdran per les bardisses del temps.