TW
0

El malmès futbol femení balear
El futbol femení a Balears continua sent, a grans trets, un esport marginal. Els seus dos principals clubs, el Collera i l'Sporting Ciutat de Palma, amb prou feines treuen alguns benefici econòmic o mediàtic de la seva aposta esportiva. Ni el merescut ascens del Collera a la Superlliga (primera divisió del futbol femení espanyol) ha servit per donar embranzida a aquest esport. Únicament la implicació dels principals clubs masculins de Balears, amb una gran massa social i atractiu esportiu, podrien reimpulsar-lo. Però veure la seva actitud és suficient per adonar-se del menyspreu i poca sensibilitat que pateix aquest maltractat (i tanmateix, emergent) futbol femení.
El Reial Mallorca va presentar l'equip femení el 2008, tot i que realment el que va fer va ser absorbir l'equip ja existent del CE Penya Arrabal, i com a tal és tractat de manera impresentable: molts dels seus partits ni tan sols els juga a la ciutat esportiva, sinó en el camp del seu exequip.

A la web del club tampoc no n'apareix cap esment. I per arrodonir l'ostracisme, l'equip es va guanyar el 2009 l'ascens a Primera Nacional (equivalent a la segona divisió A masculina), però el club hi va renunciar sense donar explicacions per la humiliació d'un equip que s'ho havia guanyat al camp. No seria per manca de doblers...
L'Atlètic Balears encara no té secció femenina, i no per manca de mitjans. El principal motiu era que no disposaven de suficient espai per acollir l'entrenament i competició de més equips al seu estadi. Poc després, el club va anunciar que augmentaria de 8 a 14 els seus equips de futbol base. Per a tots ells havia espai... i no hi havia per a un equip femení. Tampoc no han sabut veure que la rivalitat amb el Reial Mallorca en competició femenina oferia la possibilitat d'igualar-los, i fins i tot de superar-los esportivament en poc temps.

Tampoc no nha estat per falta de doblers, que sí afloraren per reforçar inútilment un equip que acabà descendint a tercera. Altres equips de Mallorca tampoc no han estat massa curosos amb el tema. És el cas del CE Manacor, que va crear el seu equip femení i en poc temps va aconseguir un merescut ascens a Primera Nacional l'any 2006, malgrat descendir l'any següent. Però, posteriorment, el club va entrar en una crisi social i esportiva que encara li dura, i de cop i volta l'equip femení fou abandonat. No suposà cap millora, però la secció femenina sol ser la primera que arreu pateix les retallades en temps de crisi. Altres equips mallorquins d'entitat, com la UE Alcúdia, mantenen un equip femení estable des de fa anys; però sense cap aposta ferma que les faci créixer esportivament.

Tot això fa que el Collera i l'Sporting Ciutat de Palma estiguin a anys llum de la resta de clubs balears, amb estructures de futbol base femení consolidades que ja donen el seu fruit. Només el CD Palma de Son Gotleu (situat a un llunyà "tercer lloc") ha apostat per aquesta fórmula de futur, i per això avui és l'única alternativa als dos "grans". De la resta, tan sols el Círculo Sollerense sembla decidit a aplicar la fórmula de pedrera per créixer amb garanties. La situació a la resta d'illes és millor, ja que els seus principals clubs mantenen equips de futbol sala des de fa temps, i això facilita fer el salt al futbol onze. L'any 2009, a Eivissa, l'Atlètic Jesús va crear el seu equip amb molt bons resultats esportius. El mateix any, a Menorca, ho va fer l'Sporting Maonès, amb resultats força acceptables. Mentrestant, la UE Eivissa s'hi hauria afegit si no hagués patit la greu crisi econòmica i institucional que pateix. L'Atlètic de Ciutadella també es planteja la idea.
Esperem esdeveniments i, tot plegat, un canvi de mentalitat devers el futbol femení.
MANEL GARCÍA. Palma

Memòria històrica
71 anys després d'acabar la Guerra Civil, l'herència dels botxins continua en peu. El monument al creuer Baleares és una ofensa i una humiliació per a tots els que foren represaliats i assassinats per defensar la democràcia i la llibertat. El mamotreto de la Feixina fou inaugurat per un dictador, un colpista que va provocar una guerra entre germans.

71 anys després continua exposat la simbologia fascista com el jou i les fletxes, "Arriba España"... aquests mateixos símbols que encara avui continuen provocant por i angoixa a molta gent. El creuer Baleares no era una ONG ni tampoc repartia llepolies als al·lots, era un vaixell de guerra que va massacrar la població civil de Màlaga, Castelló, Almeria, Catalunya... deixant al seu pas un camí de sang, runes i por.

Si de veritat volem conèixer la nostra història expliquem el que va passar a Porreres (Sa Creu), Manacor (Son Coletes), castell de Bellver, presó de Can Mir (actual cinema Sala Augusta), cementeri de Palma, Calvià (fortí de Illetes). Sra. Aina Calvo, Sra. Nanda Ramon, Sr. Grosske siguin valents i actuïn en conseqüència al que diu la Llei de memòria històrica.
GUILLEM-MEMÓRIA HISTORICA D'ESPORLES. ESPORLES.