A les dues i mitja, Luz Casal posà punt i final a la seva actuació. | dBalears.

TW
0

RUTA 1
Rius de gent entre Luz Casal i Melocos

No era fàcil moure's ahir pel carrer Sant Miquel. La que és una de les artèries d'aquestes festes de Sant Sebastià estigué plena durant tot el vespre. Hi havia una autèntica riuada. Per amunt i per avall. Dels Quaranta Principals, amb el seu popurri a base de playback, al ball de bot que amenitzava Música Nostra. Dels Anegats a Melocos i un altre pic per amunt per veure Luz Casal, que frissava per cantar i obligà a retallar el concert dels Anegats, que, una vegada més, reuniren el seu públic fidel a la plaça d'Espanya de Ciutat.

Era difícil transitar-hi. Per això una bona opció deuria ser la que trià un grup d'al·lotes d'Esporles, que, des de les sis de l'horabaixa, aguantaven heroiques en la primera fila de la plaça Major. El seu objectiu només era un, Melocos, i poc importava la pluja que caigué tímidament mentre els gaditans oferien el concert. L'aigua es féu present de manera intermitent en diferents moments de la nit, però no féu fugir ningú. "Tanmateix, nosaltres ja hi anam, anegats", deien els de Son Servera, que també varen fer obrir els paraigües a la gent.

Menys sort tingueren a la plaça dels Patins, un espai que enguany s'incorporava al programa oficial i que esdevingué un interessant punt d'assossec per combatre el trull d'altres bandes. L'escenari dels Patins no era cobert, de manera que, en començar a ploure, el concert dels Pirat Sound System s'hagué d'aturar. Ara bé, fou només una pausa perquè aviat hi trobaren una solució. "Hem agafat l'envelat del bar i l'hem posat enmig de la pista perquè poguessin continuar tocant", deia una de les organitzadores. Així fou, al centre de la plaça hi havia, davall un petit tendal, un concert amb els darrers supervivents de la revetla. En aquest racó de Ciutat la festa acabà prest. A les dues i mitja, Luz Casal posà punt i final a la seva actuació. Uns metres enllà, la plaça Major, abarrotada fins al moment, quedà deserta i la gent amb més ganes de bauxa es desplaçà a bars com el Flexas i el Molta Barra, espais ja mítics per acabar unes festes de Sant Sebastià.

Ruta 2
Tomeu Penya no passa de moda...

Notícies relacionades

A les quatre i mitja de la matinada, la plaça de Cort posava punt i final als concerts oficials de la revetla. Era la darrera plaça que quedava en funcionament després d'un intens vespre i encara s'hi podia veure molta gent rodant (i rodolant) pels carrers. La festa pel centre històric havia estat un èxit, no tant per la participació sinó pel gaudi. Sobretot a Cort quan Tomeu Penya pujà a l'escenari per entonar el seu tradicional country endolcit de "mallorquinitat". Fou el moment de major afluència de públic a la plaça de l'Ajuntament i hi havia persones d'edats i vestuaris ben diferents: des d'homes de més de seixanta a jovenetes amb rastes... Tomeu Penya demostrava que no passa de moda.

Per aquella hora, els polítics amuntegats a Santa Eulàlia ja havien deixat de banda la "formalitat" i s'entremesclaven entre el públic més tradicional, que no parava gaire atenció al concert de jazz, sinó al rom cremat i als xeremiers de la Bodegueta. Aquest és el feu més tradicional de la revetla, on Pere Martorell, Potti i Joan Toni no deixaren de tocar en tota la vetlada mentre se servia el rom cremat. A fora, els joves del PSM els feien la "competència" amb un discjòquei que començà a actuar passades les dues. De fet, de festa, n'hi havia per a tots els gusts.

La de Sant Francesc, en canvi, no fou enguany una plaça massificada. Si bé la qualitat de la rumbeta de Barrumbada, Gertrudis i Canteca de Macao és ben vitenca, el públic anava i venia tot el temps. Prop de tres mil persones es congregaren en aquell indret en el moment de major assistència, segons la Policia. D'altres estaven ben convençuts de què anaven a veure. "Hem vengut a posta per veure Canteca, són els millors. Ara bé, abans hem anat al concert de Tomeu Penya", deien joioses les campaneres Marta Huguet i Mar Garcies just abans de començar a la una i mitja de la matinada. Feia molt poc que havia deixat de ploure i el públic continuava impassible davant els catafals i les barres del bars. Als qui sí va fer una mala passada l'aigua fou als Desintegrados de la plaça de l'Artesania, que deixaren de tocar a mitjan actuació per la pluja.

A les tres, Canteca féu la darrera cançó a Sant Francesc i el públic pujà decidit cap a Santa Eulàlia i Cort, on encara continuava la festa. Els Tony Manero havien encisat amb els seus revivals, que sobretot agradaren als estrangers allà congregats. Mitja hora més tard, la Policia féu apagar la música enllaunada de Santa Eulàlia mentre Neus Ferrer i Sabina Soler pegaven els darrers bots de la revetla al so de Viva la revolución amb els Pirates Pirats. La intensa festa amb pluja, foc i pomada arribà així a la fi.

Ruta 3
El Canijo guanya Donés

Tres estils i ambients ben diferents eren els que presentaven ahir a la nit la plaça del Mercat, la de Joan Carles I i la de la Reina. Els amants del hip-hop foren els primers que escoltaren un dels seus grups predilectes, Trilogía del conocimiento, que encetà les actuacions d'aquestes tres places amb un "som pocs però bons" dirigit al mig centenar de joves que els escoltaven abillats amb gorres, calçons amples i sabatilles esportives de colors cridaners. Entre el públic, Puzzy, Faulor i Atre, tres joves rapers de Palma, esperaven els Green Point, que varen actuar a les 02.20 hores . Fou una plaça amb artistes ben animats, ja que, segons fonts extraoficials, en el seu càtering només demanaren begudes alcohòliques.

Del carrer de la Unió cap avall, el rap es perdia per donar entrada a l'ska d'uns inexperts Full play, que obriren els concerts de les Tortugues. "Nosaltres feim voltes mentre esperam Miquel Mariano i les seves Aerolínies menorquines", apuntà el palmesà Guillem Gelabert. Seguint el camí pel Born, després d'un Equilibriste amb la gent més pendent dels botifarrons que de la música, una de les revelacions de la nit a la Reina foren els mallorquins The Meeting Point, que actuaren davant un públic nombrós i que duia pancartes amb el missatge "We love you". Els més esperats pels hip-hopers foren els americans Havoc&Big Noid. "És increïble que siguin aquí. Són molt coneguts", indicà Alexandro Borràs, que acudí a la cita amb la fan més menuda del grup, la seva filla Idaira, de 2 anys.

L'actuació estrella de la Reina fou Jarabe de palo. Pau Donés, amb esmòquing, i la resta de la banda, vestits amb fracs i de gala i "encantats d'encetar l'any a Palma", animaren la plaça amb Depende i La flaca, entre altres èxits.
Amb tot, el grup que congregà més gent fou Los Delinqüentes. El seu líder, El Canijo, aconseguí que el públic resistís la pluja i no deixàs de corejar els seus temes. El mallorquí Louis Alberto, líder de L.A, va prendre el relleu a uns Delinqüentes que es passaren de l'hora a petició dels fans. Tot i que L.A també era una de les apostes fortes de la nit, molts dels que gaudiren d'El Canijo partiren quan aquest acabà l'exitosa actuació.