Caiguda inesperada (1-2)

El Getafe diluí a l'Ono Estadi el somni del Reial Mallorca a la Copa del Rei (1-2) amb un triomf ben just. Res no hi ha impossible, però remuntar el resultat d'ahir sembla una quimera impossible. El conjunt de Gregorio Manzano, que sumà la primera derrota a casa de la temporada, sortí al terreny de joc entabanat, endormiscat, i els madrilenys no tardaren a obtenir el control del duel. Faltà actitud i intensitat. I així el Mallorca no és més que un equip vulgar, absolutament mediocre. Manuel del Moral i Miku avançaren als homes de Míchel, però Castro, ja en temps de perllongació, maquillà el resultat i deixa un alè d'esperança per a la classificació.


Però abans de l'inici del duel, Gregorio Manzano demostrà que aposta per la Copa i alineà un onze de garanties, farcit de titulars. Lux és el porter de la competició del KO i el tècnic li donà continuïtat. En defensa, Mattioni i Ayoze ocuparen les bandes amb Rubén i Nunes com a centrals. En el centre del camp, Mario i Pep Lluís Martí jugaren de pivots amb Julio Àlvarez a la dreta i Castro a l'esquerra. Adúriz, que diumenge no pot jugar, fou una vegada més la referència ofensiva amb Borja Valero per darrera.

Míchel, en canvi, va reservar un bon grapat de titulars pel duel davant el Mallorca. Així i tot, el conjunt madrileny presentà un equip de qualitat. De fet, el partit començà sense ritme, amb contínues imprecisions, amb reiterades errades. El Getafe, en tot cas, sempre es mostrà millor col·locat sobre la gespa que el Mallorca, que no aconseguia trenar dues passades de manera consecutiva. El conjunt de Míchel no tardà a tenir diferents oportunitats de gol, que fallà reiteradament. Els de vermell semblava que perdien la sempre necessària humilitat i, tot i que també tingueren ocasions d'inaugurar el marcador..., el lluminós no es va moure. Faltaven quaranta-cinc minuts i res no hi havia decidit.

Era, en tot cas, imprescindible que el Mallorca recuperàs els valors que l'han duit a ocupar la quarta posició a la Lliga. I, bàsicament, era fonamental recobràs la fortalesa defensiva, ahir capolada per Manu del Moral, Pedro Rios, Soldado i companyia, sempre amb la col·laboració d'un desafortunat Rubén. La represa començà sense canvis al dos onze, i amb idèntica tònica. El Mallorca no posà remei als defectes de la primera meitat i Manu del Moral aprofità una centrada de Pedro Rios, i l'errada de Mattioni -botà, però no arribà a la pilota- per inaugurar el marcador quan es complia el minut 50. El Mallorca no reaccionà i el Getafe continua superant els de vermell. Soldado perdonà el gol i Manzano cercà solucions. Donà entrada a Keita en substitució de Julio Àlvarez, resituà Borja a la banda i el Mallorca passà a jugar amb dos davanters.

Arribà, a la fi, la reacció dels illencs, però Miku, que acabava de sortir al terreny de joc, robà la pilota a Rubén -extremadament desencertat- per superar Lux. Míchel intentà frenar el matx, endormiscar el joc i situar al terreny de joc Celestini en substitució de Casquero. Manzano, per part seva, donà entrada a Pezzolano en el lloc de Mario Suárez. En el tram final, el Mallorca espitjà de valent, cercà el gol, però ho feia més amb el cor que amb el cap. Així i tot, ja en temps de perllongació, Aduriz envià la pilota a Castro, que demostrà, una vegada més, el seu bon moment, superant Ustari amb un xut creuat.

L'eliminatòria no està encara perduda, però serà ben complicat remuntar a Getafe. Ahir, els madrilenys demostraren que tenien el partit molt ben estudiat, que sabien perfectament com jugar. El Mallorca pecà de falta d'intensitat, però amb el gol de Gonzalo Castro queda encara un alè d'esperança pel partit de tornada en el qual els homes de Manzano hauran de fer, com a mínim, dos gols. El somni de la Copa es fa enfora, s'allunya, i molt, però res no hi ha impossible. Queden noranta minuts i aquest Reial Mallorca ha demostrat enguany de manera reiterada què és capaç de fer grans coses.