50 anys d'història radiofònica

Mig segle d'història i d'emissions. Ràdio Popular celebra enguany les noces d'or lluny de defallir en l'escomesa comunicativa. El record i la història d'aquests anys es recullen a partir d'ara en el llibre Ràdio Popular de Mallorca (1959-2009). D'emissora diocesana a Cope. La publicació ha estat coordinada per Joan Josep Matas i editada per Lleonard Muntaner. Un llibre necessari perquè, segons Muntaner, "la història de la ràdio a Balears encara s'ha de fer". L'obra, que es presentà ahir a Sa Nostra, contextualitza allò que suposà el naixement de l'emissora durant uns anys convulsos socialment. "Abans de néixer Ràdio Popular hi havia un monopoli de Ràdio Mallorca i aquí sorgeix una alternativa", explicà ahir el coordinador i coautor del llibre, Joan Josep Matas. Ja de bon començament, Ràdio Popular es convertí en una plataforma per donar veu a aquells que no en tenien, la qual cosa també suposà "una tasca de redreçament cultural i lingüístic", afegí Matas.

La prova la trobam al mateix llibre, amb una imatge a la casa de l'església (seu de l'emissora) on es pot llegir: "Soll de porcs catalanistes". Els seus programes culturals foren ben exitosos, com el que féu Francesc de Borja Moll en llegir les rondalles en antena o els espais Perfil humà, Cançoner d'avui i el patrocinat per l'Obra Cultural Balear, Mallorca al vent. "En ells hi havia la presència de tots els intel·lectuals que es trobaven silenciats del circuit oficial i que a l'emissora varen tenir una veu", comenta el coautor. Una menció a part també tingué el programa que féu el pare Josep Massot i Muntaner l'any 1977 sobre la Guerra Civil a Mallorca i en el qual desgranà, amb peus de plom però amb la veritat per davant, els fets històrics que havíem patit a l'Illa.

La dinàmica interna de la ràdio, l'empenta dels seus treballadors i la programació d'aquell temps (avui digitalitzada) són un altre dels eixos clau en aquest llibre escrit també per Joan Bauçà, Neus Fernández, Tomeu Canyelles i Xisca Llabrés. Un relat que, amb el pas dels anys, canvià cap a un vessant més empresarial. "L'origen de les emisores diocesanes és autònom, cada diòcesi té la seva. Però mesura que es crea l'any 65 Ràdio Popular de Madrid es convertirà en centralitzadora. Això canviarà el 81 i a final dels vuitanta, quan Ràdio Popular de Mallorca s'integra dins la Cope i per tant perd aquesta autonòmia o independència", va sentenciar. "Fou un tema empresarial i de subsistència" que avui dia encara persisteix.