Les antenes de l'Església

Amb motiu de la commemoració del cinquantè aniversari de la fundació de Ràdio Popular de Mallorca, la societat que té cura de gestionar la cadena a Mallorca ho ha celebrat amb un seguit d'actes i esdeveniments socials, un dels quals un llibre que es presentà ahir vespre a Palma. Els dirigents de l'emissora mallorquina tenien clar que Ràdio Popular ha tingut, té i aspira a continuar tenint un paper i un protagonisme en el procés de modernització i de democratització informativa, sobretot en clau local. A més, aquesta emissora s'ha significat històricament, almenys parcialment, pel seu compromís a favor de la cultura i la identitat del país. Esperam que de la lectura del llibre es dedueixin aquestes tesis, sobretot perquè alguns caps de fibló provinents de la Penínsular han fet malbé, sobretot durant els darrers anys, aquesta tradició i aquesta militància, i poden haver esborrat de l'imaginari dels illencs una trajectòria i una pàtina de llibertat que aquesta emissora havia conreat amb una certa cura.

L'Església dels seixanta i setanta, sobretot, lluità per tenir les seves antenes i mantingué una veu, no sempre contundent ni coherent, però en línies generals convincent, que calien mitjans de comunicació propis per fer públic un punt de vista i enriquir el teixit comunicatiu. Aquesta veu es mantingué tot i que en altres vessants, l'Església s'adonà que havia d'abandonar sistemes de presència social i política que s'havien considerat imprescindibles en el passat. Hom té la sensació que, almenys durant aquests darrers anys, aquell enfocament es perdé i es caigué en aiguamolls perillosos, sobretot perquè la cadena s'associà a veus que més aviat responien a interessos ben allunyats del missatge que hom espera d'una confessió religiosa que s'autodefineix com evangèlica i, per tant, respectuosa. Ara que han passat les nigulades i el malestar, potser torna a esser un bon moment per repensar el paper dels mitjans de comunicació de l'Església, molt més perquè la radicalització de la ràdio ha enrarit el clima intern i ha multiplicat les veus.

La pluralitat interna és una riquesa i una sola veu radical i dissonant una pobresa, particularment quan el guió no respon als principis i les conviccions. Al marge del paper que vol jugar la jerarquia en l'estratègia política i eclesial, allò més rellevant en aquests moments de desconcert generalitzat és recuperar el component de proximitat i pedagògic que ha assumí Ràdio Popular en els seus orígens i refundar-ne una emissora que respongui a una visió oberta i plural, des de molts punts de vista. L'Església disposa de grans entenes imaginàries i invibles. Precisament per això hauria de tenir la capacitat de captar, aquesta Església, més que cap altra institució social, allò que s'espera d'ella i el model testimonial de la seva presència en l'univers comunicatiu. La cinquantena és una edat extraordinària i madura, un moment ideal per a la catarsi i per aprofundir en vessants només observables des de l'experiència i la reflexió rigorosa.