Transparència en la salut pública

Dilluns s'inicià la campanya de vacunació de la grip A i, tal com recollí aquest mateix diari, ho féu a mig gas. Els centres de salut no es col·lapsaren i ni tan sols s'hi produïren coes importants. Què ha passat per a què la temuda epidèmia no hagi estat contestada amb una allau de demandes de vacunació? Defugint del tot la més mínima voluntat d'insinuar la conveniència o no d'aquesta vacuna -el tema és massa seriós per a fer-ne cap recomanació-, allò que sí podem assegurar és que s'ha produït un problema de comunicació de les diferents administracions sanitàries cap a la ciutadania. La gent del carrer hem passat de l'alarmisme més desfermat a la relaxació més absoluta, la qual cosa demostra l'escassa efectivitat d'unes campanyes comunicatives que havien estat pensades per tranquil·litzar la població i, potser més important encara, també per fomentar la prevenció. Sembla, però, que en aquest segon àmbit el fracàs ha estat sonat. Moltíssima gent ha entès que els grans beneficiaris de l'alarmisme sobre la grip A eren les grans empreses farmacèutiques.

Sí, les mateixes que tan bona propaganda tenen entre nosaltres per fets com ara la seva política en relació amb els medicaments contra el VIH a l'Àfrica. De la mateixa manera, tothom ha vist també que bona part de les primeres informacions aparegudes en els mitjans de comunicació d'arreu del món sobre el virus A/H1N1 van estar marcades per una bona dosi de sensacionalisme. Tothom recorda que la premsa internacional més groga aprofità la novetat per omplir pàgines i més pàgines de grans titulars i informacions, en alguns casos, gairebé delictius. Demanau-ho, si no, als empresaris del sector turístic illenc. Potser ara que ha acabat la temporada us voldran dir a l'orella allò que no volgueren cridar en el seu moment: el mal que feren les pàgines que diaris com el Bild alemany o el The Sun britànic dedicaren a informar -per dir-ne d'alguna manera- sobre els efectes de l'epidèmia a casa nostra. Què ha canviat d'aleshores ençà? Evidentment, la major part de la població ha percebut que la situació no era tan dramàtica com s'havia assenyalat inicialment i, en conseqüència, ha interioritzat, més que cap altre, el missatge que no n'hem de fer un gra massa de tot plegat.

En paral·lel a la desdramatització s'han deixat de banda els consells amb els quals les institucions ens havien bombardejat fins fa ben poc. No conec ningú que a hores d'ara segueixi allò de rentar-se les mans durant almenys quinze segons o que hagi reduït el nombre de besades als seus conciutadans. És en aquest clima que hem estat predisposats a acollir les tesis dels experts sanitaris que recomanen l'abstinència de la vacuna per la manca de fiabilitat absoluta i per les presses amb les quals ha estat desenvolupada. En definitiva, la salut pública, com tantes altres coses, exigeix també debats públics transparents, entre veus expertes i reconegudes, però allunyats dels interessos purament mercantils. D'altra manera, la desinformació i l'alarmisme tenen massa camp per córrer.