Palma18/11/09 0:00
TW
0

El Molinar, una reserva per al ciment
Quan es va formar el Pacte (que cadascú reflexioni si és "de Progrés" o no), molts vam pensar que podríem respirar tranquils durant un temps. Com a veí del Molinar estic més preocupat que mai. Visualitzin la imatge de l'àrea rural d'aquest nucli de la badia. Un preciós camp de sembrats, vaques pasturant, parets de pedra i molins que encara resisteixen al pas del temps i a la pressió urbanística de l'imperi Llonguet. També a la despreocupació d'institucions per cuidar la imatge rural de Mallorca, però d'això ja en parlarem un altre dia. Idò bé, aquesta estampa està condemnada. Gairebé la meitat de terreny ja és urbanitzable. S'hi volen construir edificis de protecció oficial i algun equipament. El Molinar ja ha patit la "invasió" de grans blocs de pisos que res no tenen a veure amb l'arquitectura del barri i que han fet avançar el ciment en detriment dels horts.

No neg en cap moment la necessitat de construir HPO, però hi ha moltes maneres i llocs on fer-ne. I si una part de l'àrea rural està condemnada (Son Bordoy, concretament), l'altra resulta que es troba en una situació complexa, si més no. Es tracta d'una reserva estratègica de sòl. Això vol dir que, en un futur, també s'hi podrà construir. Per tant, el caràcter rural del Molinar és un comodí per al creixement palmesà. Mentrestant, a Ciutat encara queden solars buits, camps rasos, edificis desocupats, abandonats, etc.

A més de tot això, cal dir que hi ha projectat un nou vial que faria desaparèixer el camí de Viquet tal com el coneixem, a més d'un enllaç amb l'autopista paral·lel al torrent Gros que acabarà de desfigurar-ho tot.
Davant tot això, preocupació. Preocupació i pena per haver d'estar sempre pendent de la poca sensibilitat de les administracions amb el món rural.
MARCEL PICH. Palma.

El pont sobre el riu Kwai
El coronel anglès Nicholson, presoner en un camp de concentració japonès, ofuscat per tal d'aixecar la moral de la seva tropa, facilita la construcció que li ordenen els seus enemics japonesos d'un pont sobre el riu Kwai. Quan altres components del seu exèrcit estan a punt d'assolir l'objectiu de tomar-lo, el coronel anglès intenta impedir-ho fins que finalment entra en raó i col·labora, amb la pròpia vida, en la destrucció del pont. El Pla de carreteres de Mallorca, dissenyat pel PP i UM en la passada legislatura, va ser un més d'aquella esbojarrada pretensió de convertir l'Ulla en un enorme parc temàtic per a ús i benefici de quatre espavilats. La intenció d'aquella mena d'orgia constructora era clara: entre tantes autopistes, macrohospitals, parcs temàtics i urbanitzacions a tot arreu, era més bo de fer amagar el robatori, la corrupció.

Però no només era aquesta la intenció d'aquella coalició PP-UM: ho feien perquè hi creuen, en aquest progrés suïcida per a l'illa de Mallorca i, de rebot, per al planeta. Què els importen la pagesia, els espais naturals, la biodiversitat, els pobles petits i la seva gent, el paisatge, la tranquil·litat, la qualitat de vida basada en el poc renou i la lentitud, el futur que es trobaran els qui ens han d'esdevenir, potser els seus néts... No, el seu projecte és pensar tan sols en avui, a tota pressa, aviat, talment com anar amb cotxe a cent vint per hora tant com s'hi pugui circular. Per arribar a on? A fer què?

En la passada legislatura, els partits d'esquerra i, diguem-ne, ecologistes -PSOE, PSM, EU, Els Verds, ERC...- basaren gran part de l'oposició contra aquest mateix Pla de carreteres, amb la punta de llança sobre l'autopista Inca-Manacor. Ja llavors sabíem que al PSOE no li feia tant de mal la construcció d'autopistes i megaprojectes, però i als altres? Els altres s'assemblen al pobre coronel Nicholson, presoners d'UM i PSOE, intentant mantenir la cadira i la tropa. Reaccionaran com ho va fer el coronel anglès en el darrer moment? O, en cas contrari, què hauran aconseguit? Aprovar el Pla de carreteres d'UM i del PP que, per molt guapo que ens vulguin fer creure que l'han deixat, com el bell pont sobre el riu Kwai, només servirà per facilitar asfaltar i destrossar més Mallorca.
JOAN VICENÇ LILLO I COLOMAR. Alaró.

Malament anam
Veig massa partidismes dins el pacte que governa les Balears. Com és possible que, en un poc més de dos anys, les relacions entre els diferents partits que el formen s'hagin degradat tant? Qualcú s'imagina el ridícul històric que suposaria que el PP guanyàs les eleccions autonòmiques del 2011? Aquest partit ha travessat aquests anys tot tipus d'escàndols de corrupció que arriben al propi president, Jaume Matas. No obstant això, la sensació és que poden tornar a guanyar. I per què? Doncs perquè a l'altre costat, el dels qui governen, tot són tensions, malentesos i... inoperància. Recordem el 2003. Un Pacte de Progrés barallat perdé les eleccions. Matas assumí el poder i es posà a fer autopistes i metros un rere l'altre i sense aturall. I què feia l'esquerra? Res. No protestava i tot. Estaven capficats en la depressió de la derrota electoral. D'aquí a un any i mig podria passar el mateix. Hauran aconseguit fer desfilar per la banqueta bona part del PP per, al final, perdre... Fa falta unitat. Això és el que falta.
MIQUEL MARTÍNEZ. Palma.